Resultats de la cerca

La seva obra poètica, marinista, és de tipus amorós, dins un to moralitzant Epigrammata 1653, Poesie meliche 1659-70, etc

De l’any 1384, datada a Múrcia, es conserva la seva traducció de l’àrab a l’hebreu d’una carta moralitzant

Deixeble de Van Ostade a Haarlem i de Van Goyen —amb la filla del qual es casà— a la Haia Conreà la pintura de gènere d’una ambivalència entre picaresca i moralitzant, semblant a la manera de Frans Hals

Estigué en contacte amb els cercles culturals de Castelló de la Plana Publicà la seva obra en revistes disperses de l’època A Visions i cants d’un pastor 1914, recull l’obra poètica que havia publicat fins a aquell moment Sota el mestratge de Teodor Llorente, la seva poesia és de to jocfloralesc i de temàtica popular i moralitzant

A més de la influència del seu pare, rebé les de Thoreau, Emerson i Parker Amb les seves cartes Hospital Sketches 1863, on recollí les seves experiències com a infermera durant la guerra de Secessió, aconseguí una certa fama Excellí, però, sobretot, en les narracions per a la joventut Little Women 1868, Little Men 1871, etc, que escriví amb finalitat moralitzant

Filla de Santiago Rusiñol i Lluïsa Denis Feu alguns dibuixos i aquarelles d’estil modernista És autora del recull poètic Llibre de versos 1928 i de L’arna Poema rural 1953, novella de tema burgès i amb un cert component didàctic i moralitzant També publicà la biografia Santiago Rusiñol vist per la seva filla 1950, a través de la qual defensà la figura del seu pare

Fou rector de Santa Maria de Llerona i de Sant Martí de Cerdanyola, arxipreste de Sabadell i canonge de Lleida Collaborà a Catalunya i a La Veu de Catalunya Guanyà nombrosos certàmens poètics, entre els quals els Jocs Florals de Barcelona La seva poesia combina la temàtica moralitzant i religiosa amb el retrat costumista Publicà Els Sants Màrtirs de Catalunya 1899 i Rectorals 1921 És germà de  Ramon Garriga i Boixader

Desenvolupament enciclopèdic De caràcter moralitzant, desenvolupa el tema de l’innocent perseguit per l’enveja—del fill del senescal d’Egipte condemnat a mort a conseqüència de les insídies d’un preceptor— i el càstig de l’intrigant L’obra culmina amb la conversió a la vida eremítica —no debades un ermità salva la vida del protagonista— del fill del senescal, el mateix rei d’Egipte i el seu hereu Bibliografia Aramon i Serra, R 1934 Vegeu bibliografia

D’estètica modernista decadentista, publicà Filosofies en vers 1904, de caràcter didàctic i moralitzant També escriví Cartes de dona 1906, unes proses poètiques de caràcter sentimental i decadentista, amb la dona com a eixvertebrador Després d’un llarg silenci publicàdiverses traduccions Rasselas príncipe de Abisinia 1945, de Samuel Johnson Las aventuras de Tom Sawyer 1946, de Mark Twain Cumbres borrascosas 1944 i Jane Eyre 1946, de Charlotte Brontë, i Tres rostros en el espejo 1947, de Louis Bromfield El 1944 publicà La piedra

Possiblement estudià dret i els últims anys s’ordenà de sacerdot Conreà sobretot l’entremès costumista, satíric i moralitzant, i publicà la colleció titulada Jocoseria Burlas veras, o reprehensión moral y festiva de los desórdenes públicos 1645, que inclou entremesos representats, entremesos cantats, amb addició de música i ball, lloes i xàqueres Això no obstant, la seva vastíssima producció ofereix greus problemes d’atribució i cronologia D’ella cal destacar El talego-niño, El borracho, Los condes fingidos, El guardainfante , etc