Resultats de la cerca

Estudià a Montreal A diferència d’altres músics que continuaven els estudis a París, es quedà a la seva ciutat natal, des d’on el 1958 contactà amb E Varèse, a Nova York, relació que fou determinant per a la seva evolució musical, com es veu en l’obra per a orquestra Boréal 1959 Cofundà l’associació Musique de Notre Temps i treballà 1956-79 a la CBC com a compositor Entre d’altres, fou professor a la Universitat Laval 1979-97 Una primera etapa creativa culminà amb L’étoile noire 1962 obres com Départs 1968-69 mostren una veu més individualista i madura La segona etapa estigué marcada per l’ús…

Vida i obra Exercí el seu mestratge al Collège de France des del 1895, i el 1907 hi ocupà la vacant de Paul Meyer i a l’École Pratique des Hautes Études 1917 Codirector de la revista Bulletin Hispanique que fundà en 1898-99 amb G Cirlot, E Merimée, P Paris i G Radet, les seves investigacions contribuïren notablement al coneixement de la història i les literatures hispàniques Publicà diversos estudis històrics, camp en el qual destaquen els tres volums dels seus Études sur l’Espagne 1888, 1890, 1895, 1904, 1906, 1925 i les Lettres d’Espagne , dedicades a Cánovas del Castillo 1885…

En acabar els estudis a l’École des Chartes de París, el 1874, entrà a la Bibliothèque Nationale i hi catalogà manuscrits Més endavant ensenyà literatures estrangeres a Alger i al Collège de France Des del 1885 fou secretari tresorer de l’École des Chartes fins el 1907 Fou també director adjunt i director d’estudis de l’École Practique des Hautes Études Molt influent entre els hispanistes francesos, publicà un gran nombre de treballs sobre llengua i literatura catalana i castellana, i mantingué relació epistolar i personal, entre altres filòlegs i erudits, amb Manuel Milà i Fontanals, al qual…

En acabar els estudis a l’École des Chartes de París, el 1874, entrà a la Bibliothèque Nationale i hi catalogà manuscrits Més endavant ensenyà literatures estrangeres a Alger i al Collège de France Des del 1885 fou secretari-tresorer de l’École des Chartes fins el 1907 Fou també director-adjunt i director d’estudis de l’École Practique des Hautes Études Molt influent entre els hispanistes francesos, publicà un gran nombre de treballs sobre llengua i literatura catalana i castellana Cal remarcar-ne, a més d’abundoses ressenyes crítiques, aparegudes sobretot a Romania , els capítols dedicats a…

Especialitzat en l’estudi de les colonitzacions mediterrànies antigues i del món romà d’època republicana, fou director de l’École Française de Rome i professor de les universitats de Besançon i d’Ais de Provença Ha dirigit diferents treballs de recerca a la Itàlia meridional i al nord de l’Àfrica, o hi ha participat Una de les seves línies d’investigació més reconegudes és l’estudi de les ceràmiques campanianes És autor d’un gran nombre de publicacions, entre les quals cal destacar Céramique à vernis noir du forum romain et du Palatin 1965 i La céramique campanienne 1981 El 2003 es jubilà de…

Davanter centre que jugà al Reial Club Deportiu Espanyol 1979-81 procedent del Libertad d’Asunción Disputà 34 partits de Lliga i marcà 4 gols amb la samarreta blanc-i-blava Amb la selecció paraguaiana guanyà la Copa Amèrica 1979

Inicià els estudis musicals amb A Máximo Soler i amb l’espanyol P Sanjuán a l’Havana, on fou clarinetista professional i arranjador per a l’editorial Carteles Tornà a la República Dominicana, i del 1928 al 1930 es dedicà a compondre Posteriorment passà tres anys als Estats Units durant els quals arranjà per a G Gershwin i E Rapee L’any 1933 es traslladà a Espanya per fer costat a la República, i ingressà en la Banda Militar de l’exèrcit republicà Emmalaltí al front de l’Ebre d’una pneumònia que li ocasionà la mort Al principi de la dècada dels anys vint havia començat a colleccionar la música…

El sextant marí consta d’un bastidor amb una empunyadura que permet d’agafar-lo, i a la seva part inferior porta un limbe graduat que abasta un arc de 60° o, en l’actualitat, més generalment de 80°, malgrat ésser mantingut el nom de sextant Una alidada que gira al voltant d’un eix que passa pel centre de la circumferència, de la qual el limbe és un arc, porta en el seu extrem un nònius que es desplaça sobre la graduació del limbe Perpendicularment al pla d’aquest darrer hi ha dos miralls l’un, M , és fixat a l’alidada i es mou amb aquesta, mentre que l’altre, m , és fixat al bastidor i per…

Es formà a França, Anglaterra i l’Amèrica del Sud i feu alguns viatges d’estudi a la península Ibèrica Professor de castellà a diversos liceus francesos, del 1919 al 1924 fou assistent i substitut de Morel-Fatio al Collège de France Autor de nombrosos treballs, entre ells La légende de Roncevaux 1924, refeu el capítol de Morel-Fatio sobre la llengua catalana del Grundriss der romanischen Philologie de G Gröber per a la segona edició d’aquesta obra