Resultats de la cerca

Havent estudiat filosofia, renuncià el doctorat per dedicar-se a l’acció Catòlic fervent, cercà les bases d’una revolució alhora econòmica i moral el personalisme Aquest, més que un sistema, és un moviment que no rebutja cap aportació útil per a separar el cristianisme del “desordre establert” El 1932 fundà la revista Esprit , i fugí de situar el moviment com una “tercera força” centrista o demòcrata-liberal Després de la Segona Guerra Mundial continuà la tasca i la revista Publicà, entre altres obres, Révolution personnaliste et communautaire 1934, Qu'est-ce que le personnalisme 1947 i Feu…

N’és el representant més destacat E Mounier, el qual tipifica les estructures de l’univers personal a partir dels trets següents transcendència del procés de personalització contra l’immanentisme materialista, comunicació interpersonal contra l’individualisme, dialèctica entre interioritat i exterioritat alhora contra l’intimisme i la pura extraversió, distància crítica que possibilita la llibertat contra el determinisme, condicionament de l’opció lliure contra l’abstracció d’una llibertat absoluta, dignitat eminent de la persona contra la reducció d’aquesta a pur mitjà i…

Mounier, diputat pel Delfinat, proposà que l’Assemblea jurés que no es dissoldria fins a l’establiment i la consolidació de la Constitució

Deixeble de Max Scheler, fou professor a Bonn 1926 De raça jueva, es refugià, fugint dels nazis, a Barcelona, on professà cursos i féu conferències sobre Nietzsche i Scheler El 1936 passà a París, i formà part del grup de personalistes cristians representats per Mounier i la revista “Esprit” Escriví Einführung in die philosophische Anthropologie ‘Introducció a l’antropologia filosòfica’, 1934 i Die Erfahrung des Todes ‘L’experiència de la mort’, 1937

A la postguerra s’incorporà un quant temps a Unió Democràtica de Catalunya Fou un dels fundadors de l’editorial Estela Expert en afers vaticans i influït per Mounier, divulgà el pensament conciliar Dialèctica conciliar 1968, Nuevos caminos en la Iglesia 1969 i Iglesia y liberación en América Latina 1972 El 1994 publicà El nacionalcatolicisme a Catalunya i la resistència 1926-66 1994 Comentà l’actualitat eclesial des de la premsa diària

A l’abril del 1999 havia publicat 335 títols Comprèn biografies, assaigs i estudis de temàtica diversa història, literatura, ciències socials, urbanisme, estètica, psicologia, filosofia, política, etc Hi han estat publicades obres de B Russell, K Marx, T de Chardin, E Fromm, H Marcuse, E Mounier, G Lukács, A Gramsci, J Rostand i, entre els autors catalans, P Fabra, A Rovira i Virgili, J Rubió, J Benet, A Cirici, A Badia i Margarit, X Rubert i de Ventós, R Salvat, E Lluch, J Molas, JM Castellet, MA Capmany, X Fàbregas i R Trias i Fargas El seu èxit més gran ha estat Els altres…

Doctor en filosofia per la Universitat de Barcelona 1990, exerceix la docència a la mateixa universitat i és director de l’Institut de Tecnoètica de la Fundació Epson Els seus àmbits d’estudi són la filosofia política, la filosofia contemporània d’orientació fenomenològica i l’ètica i les implicacions socials de la ciència i la tecnologia, als quals posteriorment ha incorporat el llenguatge i la vida quotidians Ha publicat els assaigs Raó i fonament 1988, Responsabilitat i món de la vida Estudi sobre la fenomenologia husserliana 1992, D'Europa als homes  1994, Tres ensayos de filosofía…

Traducció alhora dels mots grecs prósopon màscara que duien els actors dramàtics i hypóstasis substrat o suppositum , subjecte d’atribució i principi darrer d’acció, el terme “persona” fou conceptualitzat filosòficament només en l’àmbit cristià, a partir de la filosofia hellenística neoplatonisme, epicureisme i, sobretot, estoïcisme i en explícita relació amb la cristologia i amb la reflexió sobre el misteri trinitari L’aplicació del terme “persona” en cadascuna d’aquestes dues qüestions teològiques correspongué, respectivament, a cadascun dels dos sentits fonamentals que el concepte…

Fill de Miquel Coll i Alentorn Ingressà a la Companyia de Jesús el 1953 i fou ordenat sacerdot el 1965 Diplomat en psicologia clínica per la Universitat de Madrid 1964, llicenciat en teologia per la Universitat d’Innsbruck 1966 i doctor en filosofia per la Universitat de Barcelona 1988 Fou professor d’antropologia teològica i antropologia filosòfica a la Facultat de Teologia de Barcelona 1971-82, i de metafísica a la Facultat de Filosofia de Catalunya Universitat Ramon Llull entre el 1989 i el 2005 El 2003 s’incorporà a l’Institut de Teologia Fonamental de Sant Cugat del Vallès, de la…

Germà de la pedagoga Carme Miquel Llicenciat en dret 1962 per la Universitat de València i en ciències polítiques 1975 per la de Madrid, exercí com a advocat Des del 1986 fins a la jubilació 2009 treballà a l’Ajuntament de València, d’on fou secretari general durant més de vint anys S’introduí en el valencianisme a través dels cursos de llengua de Lo Rat-Penat El 1965 fou un dels fundadors en la clandestinitat del partit Unió Democràtica del País Valencià , afí a la democràcia cristiana Publicà L’Església valentina i l’ús de la llengua vernacla 1965 i impulsà la campanya de recollida de…