Resultats de la cerca

Finalitzats els estudis a l’Escola d’Art Dramàtic d’Adrià Gual el 1973, s’installà a Madrid, on debutà en l’escena amb el musical Gospell 1974 Participà en diverses sèries televisives com ara Ese señor de negro Antonio Mercero i La trastienda , totes dues del 1975, i en el telefilm El retrato de Dorian Gray 1976, Jaime Chávarri El 1976 feu quatre papers secundaris i continuà alternant l’escena amb el cinema, amb cintes notables com La muchacha de las bragas de oro 1979, Vicente Aranda i La noche más hermosa 1984, Manuel Gutiérrez Aragón, i amb la televisió el serial Anillos de oro , 1983,…

El 1965 fou membre fundador del Club d’Enganxos i Equitació de Catalunya Fou campió d’Espanya d’enganxos en la modalitat de tresillos 1974 Formà part del comitè organitzador del Campionat d’Espanya d’enganxos celebrat a Barcelona 1981 Participà en el Campionat d’Europa d’enganxos 1981 i capitanejà l’equip que disputà el primer Concurs Internacional d’Enganxos a Llimonera 1986 Des del 1975 fou jutge estatal d’enganxos de la Federació Hípica Espanyola Creà la primera escola d’enganxos gratuïta de Catalunya Collaborà en publicacions com El Caballo i fou un dels promotors de la recuperació de les…

Davanter centre, milità al Reial Club Deportiu Espanyol les temporades 1946-47, quan fou subcampió de Copa, i 1947-48 Procedia de la Unió Esportiva Sant Andreu i després jugà, entre d’altres, al Valladolid i el Terrassa Un fill seu, l’actor Pep Munné Barcelona, 3 de juliol de 1953, destacà com a davanter centre en les categories inferiors del Futbol Club Barcelona i jugà al Mallorca, al Calella i al Rayo Vallecano

S’inicià al RCD Espanyol i el 1949 fitxà pel Futbol Club Barcelona, club en el qual va desenvolupar la resta de la seva carrera Guanyà les dues primeres edicions de la Lliga espanyola 1953, 1954 i sis edicions de la Copa Disputà uns 30 partits amb la selecció catalana i 19 amb l’espanyola, de la qual va ser capità durant dotze anys Posteriorment fou seleccionador espanyol 1963-64 i setze anys entrenador del FC Barcelona, amb el qual guanyà el Campionat de Catalunya i la Copa d’Espanya

S’especialitzà en la modalitat eqüestre de raid hípic Aconseguí la medalla d’or per equips al Campionat de Catalunya de raid en categoria sènior juntament amb Miquel Vila, Laia Vaqué i Bernat Casals 2006

Membre del Club Esportiu 2×2 de Santpedor, ha guanyat el Campionat d’Espanya 2001, 2002, 2005, 2009 i la Copa del Món 2003 de llarga distància

Vinculat al Club Esportiu Mediterrani, fou un especialista de l’estil braça al final de la dècada dels cinquanta Guanyà el Campionat de Catalunya en la prova de 200 m braça 1956 i establí el rècord català en la mateixa prova 1957 Nedà amb la selecció catalana i amb l’espanyola També participà en els Campionats de Catalunya interclubs i la travessia del Port de Barcelona El 1968 rebé la placa del Club Esportiu Mediterrani i en fou nomenat soci d’honor Posteriorment entrenà el Club Natació Atlètic

Juntament amb Josep Company, Joan Seix, Jacint Bofarull i Josep Segrelles, fou un dels pioners dels cartellisme esportiu a Catalunya, que contribuí a la difusió de l’esport al gran públic durant el primer terç del segle XX Entre els seus cartells esportius hi ha el del IV Campionat de Catalunya de marxa 1933 i cartells de regates de vela i tennis a s’Agaró 1935 També feu cartells per a la promoció turística i esportiva de Núria i Camprodon

Llicenciat en història de l’art, des del 1976 fou durant molts anys corrector i redactor de la revista Serra d’Or Molt interessat en la ciència-ficció, una gran part de la seva obra s’inscriu en aquest gènere, en el qual s’inicià amb la trilogia formada per les narracions  Damunt un blanc així com el del paper 1978 i les novelles Ofici de torsimany 1985 i Demà serà un altre dia 1987, en les quals es proposa explorar els recursos literaris de l’espai, el temps i el moviment Amb el mateix esperit experimental, molt posteriorment publicà les narracions breus  Tresgressions  2003,  El mirall…