Resultats de la cerca

Fou fundat el 1963 Té seccions d’alta muntanya, espeleologia, escalada, esquí, bicicleta de muntanya, barranquisme i càmping Organitzà expedicions als Andes del Perú 1989, Bolívia 1992 i l’Argentina Aconcagua, 1997, al massís de Pamir Tadjikistan, 1991 i al Cho Oyu 8201 m, Himàlaia, 2000

Àrea de distribució de la ratapinyada pipistrella muntanyenca Pipistrellus savii , punts vermells i de la ratapinyada pipistrella falsa P nathusii als Països Catalans Maber, original dels autors Aquest quiròpter té el tragus més curt que la meitat de l’alçada del pavelló de l’orella i la seva amplada màxima és igual a la longitud de l’extrem anterior La cua sobresurt de l’extrem de l’uropatagi de 2 a 5 mm El polze és curt La part dorsal del cos presenta una coloració fosca, mentre que la ventral és més clara La dentició s’assembla molt a la de la ratapinyada de vores clares P…

Viu a la bardissa muntanyenca

És la més destacada de les àmplies moles de la zona muntanyenca que separa la conca del Berganter de la de la rambla de la Viuda El seu cim és aprofitat per al pasturatge

Fou impulsat per Jaume Ramon, fundador de la revista Vèrtex de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya

Competí representant el Club Boxa Gavà Es proclamà campió de Catalunya de boxa amateur en la categoria de pes superwèlter 1993 i formà part de la selecció catalana de boxa que participà en els campionats estatals d’aquell any Posteriorment participà en curses atlètiques i de resistència com a membre de la Unió Muntanyenca Eramprunyà

Des d’abans del 1915 residí a Cuba, on edità les publicacions El Eco de Mataré i Emancipación i impulsà Correu de Catalunya Publicà les colleccions “Biblioteca Oriente” i “Avante” És autor d’obres teatrals, com Deliri 1894, El guardador del Bruc 1896, Les aurenetes 1907 i Flor muntanyenca 1915, i de l’òpera Sigiberta 1921

El cap es troba en la zona muntanyenca del N del terme d’Onda Plana Baixa, i la cua arriba fins al poble de Ribesalbes La resclosa té una alçada de 48,5 m La capacitat màxima d’embassament és de 52 milions de m 3 , però normalment no en supera la meitat Fou construït a la fi dels anys cinquanta, amb la finalitat de regular el curs baix del Millars i de complementar els regadius de la Plana Afecta una superfície regable de 10 000 ha