Àrea de distribució de la ratapinyada pipistrel·la muntanyenca (Pipistrellus savii, punts vermells) i de la ratapinyada pipistrel·la falsa (P. nathusii) als Països Catalans.
Maber, original dels autors.
Aquest quiròpter té el tragus més curt que la meitat de l’alçada del pavelló de l’orella i la seva amplada màxima és igual a la longitud de l’extrem anterior. La cua sobresurt de l’extrem de l’uropatagi de 2 a 5 mm. El polze és curt. La part dorsal del cos presenta una coloració fosca, mentre que la ventral és més clara. La dentició s’assembla molt a la de la ratapinyada de vores clares (P. kuhlii), però la primera premolar és més reduïda i pot mancar per complet en alguns casos.
Les dades biomètriques són: avantbraç de 31 a 40 mm, cua de 31 a 45 mm, peu de 6 a 7 mm, cap i cos de 42 a 55 mm, envergadura aproximada de 230 mm, longitud condilobasal de 12,3 a 14,2 mm, i fila dentària superior (C-M3) de 4,3 a 5,2 mm.
Surt bastant aviat al capvespre i vola una mica més baix que la ratapinyada pipistrel·la comuna. Hom creu que la seva biologia és semblant a la d’aquesta.
El comportament de la ratapinyada pipistrel·la muntanyenca (Pipistrellus savii) és semblant al de la resta de ratapinyades del seu gènere: es refugia normalment en esquerdes i fissures de roques. La informació de què disposem sobre la seva biologia i la seva distribució al nostre país és encara escassa.
Pascal Medard.
És considerada una espècie del N de la Mediterrània que pot colonitzar zones de muntanya de gran altitud. Així, als Alps se l’ha arribada a trobar a 2600 m. No obstant això, també freqüenta llocs poc elevats, com és el cas de Sant Feliu de Guíxols (la Selva). Aquesta espècie va ser observada fa anys (1914) a la zona muntanyenca de València i Alacant. Es coneix la seva existència a totes les illes Balears, excepte a Formentera. És un mamífer del qual se’n tenen molt poques citacions. Pel que fa a la seva distribució mundial, es troba a la regió mediterrània d’Europa, al N d’Àfrica i a les zones temperades d’Àsia.