Resultats de la cerca

De costums arborícoles i vegetarians, habita les zones muntanyenques del NE de la Xina, el Tibet i Tonquín fins als 3 000 m d’altitud

Comprèn unes 20 espècies nitròfiles mediterrànies, continentals o muntanyenques, algunes de les quals atenyen grans dimensions fins a 2-2,5 m, com ara O nervosum i O corymbosum , freqüents a les regions estèpiques de la depressió de l’Ebre

Deixeble del seu pare, Joaquim Palmada i Butinyà, debutà el 1906 com a flabiolaire de la cobla Els Juncans Escriví les sardanes Cançons muntanyenques i Nova estrella ambdues el 1909, amb les quals es donà a conèixer Posteriorment n'escriví una seixantena, entre les quals sobresurten Gener , Muntanyes de Ceret i Vilanova de la Muga Organitzà els certàmens sardanístics de Banyoles, el decenni del 1921-31

Publicà diversos reculls de narracions Llegendes muntanyenques 1925 i Rondalles 1952 Fou un dels fundadors del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles 1943 i es distingí pels seus treballs històrics de tema local Publicà Dos obras maestras del arte gótico en Bañolas 1947, Bañolas 1951, Girona, bisbat marià 1954, Història de Santa Maria del Collell 1954, Francesc de Montpalau, abat de Banyoles, ambaixador del General de Catalunya 1960, que sortí pòstumament

Exercí d’eclesiàstic Publicà diversos reculls de narracions Llegendes muntanyenques 1925 i Rondalles 1952 Fou un dels fundadors del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles 1943 i es distingí pels seus treballs històrics de tema local Publicà Dos obras maestras del arte gótico en Bañolas 1947, Bañolas 1951, Girona, bisbat marià 1954, Història de Santa Maria del Collell 1954 i Francesc de Montpalau, abat de Banyoles, ambaixador del General de Catalunya 1960, que fou editada pòstumament

Als Països Catalans, a les contrades mediterrànies humides, és molt freqüent la bardissa d’esbarzer i roldor de l’Empordà al Rosselló, en ambients més secs, la bardissa d’espinavessa i a la muntanya mitjana apareixen bardisses riques en esbarzers i rosers silvestres, de diverses espècies, les anomenades bardisses muntanyenques En general, les bardisses es fan en sòls profunds i força humits, als marges dels camps, on formen tanques, i a les vores dels boscs Sovint substitueixen temporalment comunitats forestals destruïdes per l’home ©

Bon coneixedor dels pobles i de les tradicions sobretot de la Catalunya Vella, feu una tasca important de divulgació a través de nombroses conferències i exposicions Fundà l’Editorial Celblau de Torelló Entre les moltes publicacions seves es destaquen les guies muntanyenques i turístiques Bellmunt 1948, Puigsacalm 1952, Les Gorgues, Collsacabra Occidental 1956, Rupit 1972, L’Estany 1974, Sant Jaume de Frontanyà i l’alta vall del riu Merlès 1978, Llegendes de la vall del Ges i els seus contorns 1979, La vall de Torelló 1979, en collaboració amb A Pladevall, El Collsacabra Solcs i…

Ateny uns 12 cm d’alçada a la creu i un pes d’1,5-2,5 kg Té les potes curtes, les orelles petites, el pelatge espès, fi i de color terrós, i la cua llarga És molt semblant al mart  comú, amb el qual hom el confon Habita a les regions muntanyenques, vora els estatges humans, als límits del bosc D’hàbits nocturns, avança fent salts, i nia en sots, pallers, graners, forats d’arbres, etc Caça conills, i causa estralls entre els animals de corral Habita a tot el centre i sud d’Europa És comuna als Països Catalans, llevat de les Balears

Bé que la majoria dels antropòlegs inclouen la raça indonèsia en el tronc de les races grogues, de fet és una raça primitiva, en la qual es barregen les característiques dels blancs, dels negres i dels grocs, la qual cosa els situa molt prop del tronc comú de la humanitat Els indonesis són de petita alçada 1,52 a 1,55 m, de pell d’un groc rogenc, cap mesocèfal, cara ampla i rodona, pòmuls molt prominents, nas curt i ample, llavis gruixuts, ulls rectes, no tenen el plec mongòlic, i llurs cabells són negres i llisos Els pobles indonesis habiten les regions marginals zones muntanyenques…

Pot ésser provocat per causes molt diverses per ingesta escassa de iode com s’escau en certes contrades muntanyenques, i provoca aleshores l’anomenat goll endèmic o simple , en què a voltes predominen nòduls o quists goll multinodular per inflamacions o per infeccions tiroïditis aguda, subaguda, autoimmune o de Hashimoto, fibrosa o de Riedel, etc per hiperfunció de la glàndula tiroide de causa immunològica goll difús tòxic o malaltia de Graves-Basedow per tumors benignes hiperfuncionants goll nodular tòxic o no funcionants goll nodular no tòxic i per tumors malignes El…