Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
naftol
Química
Cadascun dels derivats fenòlics del naftalè, els més importants dels quals són els dos isòmers monohidroxilats, el α (I) i el β-naftol (II)
.
El α-naftol es troba en petita quantitat en el quitrà, i és obtingut sintèticament a partir de la α-naftilamina, per escalfament a 200°C amb àcid sulfúric diluït, o en autoclau entre 150°C i 160°C en presència de bisulfit de sodi i de NaOH Es presenta en forma de cristalls prismàtics poc solubles en aigua, que es fonen a 96°C Es produeixen substitucions electrofíliques nitració, sulfonació en el cicle que conté l’hidròxid, i en posició 4 i 2 en l’altre cicle els seus derivats nitrats i sulfonats són colorants importants, i intermediaris per als colorants azoics El β-naftol…
àcid 1-amino-2-naftol-4-sulfònic
Química
Intermediari en la síntesi de colorants que forma cristalls groguencs, solubles en aigua calenta.
És obtingut tractant l’1-nitroso-β-naftol amb bisulfit sòdic i àcid sulfúric
benzoatzurina G

Benzoatzurina G
©
Química
Pólvores blaves, solubles en aigua, en hidròxid sòdic aquós, en àcid sulfúric i en cellosolve
, poc solubles en alcohol i no gens en els altres solvents orgànics.
És obtinguda a partir de la sal de diazoni derivada de l' o -dianisidina i 4-hidroxi-1-naftalensulfonat sòdic, i és emprada com a colorant i com a reactiu analític per a detectar magnesi
àcid naftolsulfònic
Química
Cadascun dels derivats sulfonats del α-naftol i el β-naftol, com l’àcid 1-naftol-2-sulfònic, l’àcid 1-naftol-4-sulfònic i l’àcid 2-naftol-6-sulfònic, les fórmules dels quals són, respectivament,
i
.
Els dos primers composts són obtinguts per sulfonació del α-naftol, i el tercer, del β-naftol Els dos darrers composts són emprats en l’obtenció de colorants
vermell de
p
-nitroanilina
Química
Colorant azoic al glaç obtingut per copulació de la sal de diazoni de la p-
nitroanilina amb el β-naftol.
El tenyit amb aquest colorant és fet per emprimació de la fibra, principalment cotó, amb una solució alcalina de β-naftol que contingui oli de vermell turc, posterior assecatge del teixit i immersió en un bany, refredat amb glaç, d’una solució de la sal de diazoni de la p- nitroanilina Aquest colorant és també conegut com a vermell para o vermell al glaç
vermell
Física
Color vermell, un dels colors que hom distingeix en l’espectre solar, a l’extrem d’aquest, tocant al taronja.
Les longituds d’ona de la llum vermella són compreses entre 6220 i 7000 Å Pigments vermells nom genèric corrent i composició química tonalitat origen poder cobrent toxicitat solidesa a la llum estabilitat de color a l’atmosfera principals utilitzacions vermell d’alitzarina laca d’un derivat de l’alitzarina purpurina variable, segons la composició fabricació química feble bona pintura artística vermell de cadmi sulfoseleniür de cadmi obtingut per calcinació variable de l’escarlata al violaci, segons la composició fabricació química bo elevada excellent bona pintura artística, esmalts al forn,…
colorant azoic
Química
Colorant azo emprat per a tenyir el cotó de colors brillants i estables a la llum solar.
Els colorants azoics, insolubles en aigua, són copulats directament en la fibra, generalment de manera instantània, passant la tela de cotó prèviament impregnada d’una solució alcalina de naftol AS a través d’una solució freda del colorant
reacció de Bucherer
Química
Reacció de substitució d’un grup hidroxil i d’un compost aromàtic per un grup amina per acció d’una solució aquosa de sulfit o bisulfit d’amoni, a pressió.
Així, el β-naftol dóna β-naftilamina, segons l’equació Aquesta reacció és reversible per escalfament de l’amina aromàtica amb bisulfit de sodi i addició d’àlcali hom obté el fenol corresponent Aquest procés invers és conegut també com a reacció de Bucherer
azo
Química
Nom genèric dels colorants que tenen el grup cromofòric azo.
En conjunt formen un grup molt ampli més de la meitat dels colorants emprats industrialment hi pertanyen N'hi ha de solubles en aigua i d’indissolubles Són obtinguts fonamentalment per diazotació o per copulació, i hom els classifica en diversos subgrups, els més usuals dels quals són els monoazo crisoïdina Y, sudan I, ataronjat de metil, ataronjat II, etc, diazo negre àcid o naftol, blau directe, etc i triazo verd directe, etc