Resultats de la cerca
Es mostren 72 resultats
veritat
Idea, proposició, que no pot ésser negada racionalment.
Polig
Poble
Poble del municipi de la Baronia de Rialb (Noguera), situat en un altiplà, a l’interfluvi del Segre i el Rialb, 1 km a llevant de la Torre de Rialb, centre del municipi i de la parròquia de Polig.
Des del 1999, bona part del terreny adjacent ha restat negada pel pantà de Rialb
Vilaplana

Vista parcial de l’església de Sant Miquel de Vilaplana
© Fototeca.cat
Poble
Poble (626 m alt.) del municipi de la Baronia de Rialb (Noguera), al S del terme, a la dreta del Segre, entre la Clua i Tiurana.
Bona part del terreny adjacent ha restat negada per les aigües del pantà de Rialb des del 1999 hom ha traslladat per aquest motiu les restes del jaciment neolític de les Coves del Segre L’església parroquial és dedicada a sant Miquel Formava part de la baronia de Tiurana
Cristóbal de Villalón
Literatura
Escriptor en llengua castellana.
A partir de les investigacions de MBataillon, es pot considerar autor segur d’una Tragedia de Mirrha 1536, novella dialogada, la Ingeniosa comparación entre lo antiguo y lo nuevo 1539, diàleg com també El Scholástico , i una Gramática castellana 1558 Però el seu nom ha anat lligat amb dues obres cabdals de caràcter erasmista El Crotalón i el Viaje de Turquía , l’atribució de les quals a aquest autor ha estat negada per Bataillon, el qual atribueix la segona a Andrés Laguna
La ultradreta europea se cita a Coblença
Els líders del grup parlamentari euroescèptic i nacionalista Europa de les Nacions i les Llibertats es troben per primer cop fora del Parlament Europeu a la ciutat alemanya de Coblença Hi assisteixen, entre d’altres, Frauke Petry, d’Alternativa per Alemanya, Marine Le Pen, del Front Nacional francès, el neerlandès Geert Wilders, del Partit de les Llibertats, i Matteo Salvini, de la Lliga Nord italiana Fora del recinte es duu a terme una manifestació de protesta, i a periodistes d’alguns mitjans els és negada l’entrada
Antoni Fèlix Leyris d’Esponchez
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fill de Guilhem de Leyris, senyor d’Esponchez, fou canonge de la catedral de Nimes El 1788 fou nomenat bisbe d’Elna Elegit diputat pel braç eclesiàstic als estats generals 1789, hi adoptà una actitud conservadora i fou destituït per les autoritats revolucionàries de Perpinyà, que nomenaren en lloc seu el bisbe intrús Gabriel Deville S'hi oposà en un opuscle, que fou prohibit tornà al Rosselló i fou detingut, acusat de conspirar, i deportat Aconseguí d’evadir-se, i es refugià a Roma Des d’allí demanà de passar a Barcelona, la qual cosa li fou negada
Karl Ludwig Schmidt
Cristianisme
Teòleg evangèlic alemany.
Professor de Nou Testament a Bonn, en fou acomiadat el 1933 per motius polítics i el 1939 li fou negada la nacionalitat alemanya pels nazis Professor a Basilea 1935-53, fou un dels capdavanters de la Formgeschichte , després d’una primera època en què es mantingué prop de la teologia dialèctica Editor dels Theologische Blätter des del 1922 i redactor en cap de la Theologische Zeitschrift , accentuà la responsabilitat social i política dels cristians Obres Der Rahmen der Geschichte Jesu ‘El marc de la història de Jesús’, 1919, Die Verkündigung der Kirche in der Welt ‘La proclama…
llei natural
Filosofia
Cristianisme
Dret
Llei que invoca un ordre racional, de valor per a tot home, segons el qual han d’ésser configurats tant el comportament de l’individu com les relacions socials dins la comunitat humana.
Objecte de discussió filosòfica per tal com hauria d’ésser negada en virtut dels canvis que la noció de natura humana ha sofert al llarg del temps, la llei natural ha estat pràcticament identificada amb la llei divina com ha fet, per exemple, el catolicisme tradicional, enfront del protestantisme més radical o amb la llei moral com ho han fet diversos pensadors, per tal de diferenciar-la del que hom anomena lleis de la natura Bé que sovint la defensa de la llei natural ha equivalgut al manteniment d’un ordre social o polític determinats o d’una reglamentació moral derivada d’…
Josep Fontserè i Mestre
Cascada del parc de la Ciutadella, obra de Josep Fontserè i Mestre
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Mestre d’obres, titulat el 1853.
Era fill de l’arquitecte Josep Fontserè i Domènech i germà del mestre d’obres Eduard Fontserè Guanyà 1870 el concurs per al parc de la Ciutadella de Barcelona amb el lema “els jardins són a les ciutats el que els pulmons al cos humà” La seva actuació fou molt discutida, puix que com a mestre d’obres la seva competència acadèmica era sovint negada Tingué com a ajudants els escultors Joan Flotats i Llorenç Matamala i els estudiants d’arquitectura Cristòfor Cascante i Antoni Gaudí Féu el mercat del Born de Barcelona 1876, en collaboració amb l’enginyer Josep MCornet, i al parc suara…
música del futur
Música
Concepte wagnerià de música absoluta.
R Wagner creia en la necessitat de crear un nou repertori musical basat en aquesta mena de música, que tindria com a objectiu una futura millora espiritual de la humanitat El compositor alemany, tot seguint l’obra de L Feuerbach 1804-1872 Principis de la filosofia del futur 1843, redactà el 1849 L’obra d’art del futur , on defensava la necessitat d’arribar a l’obra d’art absoluta Alguns anys més tard, el 1860, escriví l’assaig Zukunftsmusik 'La música del futur', en què tractà sobre diferents formes d’atènyer una nova música, la qual, en el drama musical, actua conjuntament amb l’acció…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina