Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Massimo Cacciari
Filosofia
Filòsof italià.
Professor d’estètica a l’Istituto di Architettura de Venècia, actualment és alcalde d’aquesta ciutat Ha intervingut en la direcció de diverses revistes, entre les quals hi ha algunes de les més polèmiques i rigoroses del món cultural italià Entre els seus llibres destaquen Krisis 1976, Pensiero negativo e razionalizzazione 1977, Dallo Steinhof 1980, Icone della Legge 1985, L’Angelo necessario 1986, Dell’inizio 1990, L’arcipelago 1997 i Arte, tragedia, tecnica 2000 En la seva obra, influïda per múltiples tendències de la metafísica occidental, i en especial per Heidegger i…
Manuel Borguñó i Pla
Música
Compositor, director, pedagog i musicòleg català.
Vida Deixeble del mestre Planas, el 1895 ingressà a l’Escolania de Montserrat, que abandonà posteriorment, i acabà els estudis musicals a l’Escola Municipal de Barcelona Dirigí la Societat Coral Euterpe i diferents entitats corals a Graus, Vilanova i la Geltrú i Rubí El 1921 obrí una escola musical a Igualada, a redós de l’Ateneu Borguñó, que dugué a terme una intensa activitat en l’àmbit de l’educació musical A Barcelona fundà l’Acadèmia Borguñó i dirigí els Cantors de l’Obrera, una entitat que veié estroncada la seva activitat després del 1936 Des del 1932 fou professor de música a l’…
pedagogia de la música
Música
Ciència i art d’ensenyar la música.
Data ja de la Grècia clàssica, on la música era estudiada juntament amb altres disciplines La pedagogia musical tenia, en la cultura grega, dos aspectes molt diferenciats l’ensenyament teòric purament especulatiu i la interpretació, que era apresa mitjançant la imitació d’instrumentistes o cantants A l’Edat Mitjana els principis teòrics de la música formaven una de les quatre parts del quadrivi Els intèrprets eren formats a les capelles musicals d’esglésies o monestirs Eren iniciats com a escolans, més tard com a cantors o instrumentistes i…
Caixa Catalunya (1926-1995)
Logo de la Caixa Catalunya La creació de la Caixa d’Estalvis Provincial de la Diputació de Barcelona 1926 Els precedents Les caixes provincials Les Diputacions provincials foren projectades per la Constitució liberal i centralista, promulgada per les Corts de Cadis el 1812, i confirmades per la divisió provincialde l’estat l’any 1833 El 1882 es promulgà una Ley Provincial, que revisava les facultats dels governadors civils i de les Diputacions El primer era l’autoritat política, mentre que les Diputacions eren l’autoritat administrativa, sotmesa als governadors, però amb el caràcter de “…