Resultats de la cerca

Fill del déu Anna, el seu culte fou introduït pels amorites a Mesopotàmia durant la dinastia III d’Ur, sumèria Considerat originalment com el déu de les muntanyes, fou identificat posteriorment amb Anu, Sin i Adad El seu culte decaigué després del període cassita, per bé que es mantingué fins a l’època neobabilònica Tenia per muller Ašratu

Habitaven l’antiga Sumer, zona actualment habitada per llurs descendents, els àrabs de les marjals, i eren organitzats en clans, amb un cap que a vegades podia assolir l’hegemonia Constituïren el nucli de resistència enfront de la dominació assíria, i foren a la base del redreçament babilònic amb la dinastia anomenada caldea o neobabilònica , establerta a partir del 625 aC amb Nabopolassar, la qual sobrevisqué a l’imperi assiri i durà fins el 539 aC Babilònia

Fundador de la dinastia neobabilònica o caldea Cap dels arameus del sud de Mesopotàmia, s’independitzà primer d’Assíria 626 aC Després, aliat amb Ciaxares, rei dels medes, inicià 616 una decidida política antiassíria contra Sin-Šar-Iškun 628-612, la qual culminà amb la presa de Nínive 612 i les victòries sobre Aššur-uballiṭ II 612-609 aC, darrer rei d’Assíria Poc temps després plantà cara als egipcis 607 i 606, que havien sostingut els assiris per recuperar llur control sobre Síria-Palestina El 605 el seu fill Nabucodonosor II derrotà completament el faraó Neako II a Karkemiš

D’una gran importància religiosa en el context mesopotàmic, perquè era la seu del déu Enlil, els reis sumeris s’hi feien coronar Era ja extensa vers el 2700 aC, i durant el regnat d’Ur-Nammu 2113-2096 aC, de la dinastia III d’Ur, hi fou bastit el gran santuari d’Enlil, en ús fins a l’època neobabilònica segle VI aC Decaigué a partir del segle III dC Les excavacions, de 1889-1900 i des del 1948, han lliurat el temple d’Enlil l’ E-kur , diversos temples de la deessa Inanna i zigurats Hom hi ha trobat també un gran nombre de tauletes, moltes de les quals en sumeri

Documentada des del temps de Sargó I segle XXIV aC, el seu successor Narām-Sin hi aixecà un temple a Šamaš, que restauraren Hammurabi segle XVIII aC i el rei cassita Kurigalzu II 1351-1327 aC Conquerida per l’elamita Kutir-Nahhunte 1174 aC i per Teglatfalassar I ~1125, fou reconstruïda i engrandida per Nabu-apal-iddina ~880 aC, per Šamaš-šumi-ukin 668-648 aC, germà d’Assurbanipal, i pels sobirans de la dinastia neobabilònica o caldea Nabopolassar, Nabucodonosor II i Nabonid Conquerida pels perses 539 aC, entrà en decadència Les excavacions de Rassam 1881-82, de Scheil 1894 i d’…

Pertany a la branca nord-oriental, de la qual és l’única representant La més antiga de les llengües semítiques i, també, la de major difusió fou la lingua franca del Pròxim Orient i, ensems, la llengua de la diplomàcia durant quasi tot el segon millenni, estigué en ús, aproximadament, des del 2500 aC fins a l’era cristiana Experimentà una sèrie de canvis, el més important dels quals fou, a partir del 1950 aC, la seva divisió en dos grans dialectes, el babilònic i l' assiri , que evolucionaren a llur torn Hom distingeix, doncs, diverses fases en la llengua accadi antic 2500-1950,…

Situada a la riba oriental de l’Eufrates, uns 90 km al S de Bagdad i 6 al N de Hilleh, a partir del segle XI totes les referències de viatgers la descriuen com una ciutat en ruïnes, gran part de la qual, al principi del segle XXI, restava encara sense excavar Considerada una de les primeres i més populoses ciutats del món antic, la forma grecoromana del seu nom deriva del topònim accadi Bab-ili d’ací la Babel  bíblica, traducció del terme sumeri Kádingirra ‘porta de déu’ A diferència de les grans ciutats sumèries, com Ur, Uruk, Lagaš, etc, Babilònia apareix rarament a les fonts mesopotàmiques…

Fill de Nabopolassar , en nom del qual derrotà el faraó Nekao II a Karkemiš 605, la seva política exterior s’orientà vers Síria-Palestina, on obtingué grans èxits sobre els reis locals, ajudats pels egipcis presa d’Ascaló 604, primera conquesta de Jerusalem regnant Joaquim 598, segona i definitiva presa d’aquesta ciutat 586, a causa de la revolta de Sedecies, sostingut pel faraó Apries a conseqüència d’això, destrucció del temple de Jerusalem i captivitat de Babilònia i conquesta de Tir 573 En el pla interior, Nabucodonosor II emprengué grans i diverses construccions la Babilònia que han…

Hom creu que representava una muntanya que unia la terra amb el cel, el camí que emprava la divinitat per a visitar el seu temple Bé que apareix clarament documentat en la dinastia III d’Ur 2113-2006 aC, els seus orígens potser són molt anteriors per a alguns, es remuntaria al període protohistòric 3100-2700 aC i ja hauria estat plenament en ús durant el període sumeri antic 2700-2371 aC És, en qualsevol cas, un producte del poble sumeri Des d’un punt de vista arquitectònic, el zigurat consta bàsicament d’un nucli de maons assecats al sol i recobert de maons cuits Emplaçat sobre una gran…