Resultats de la cerca

Fou mestre de teologia de la Universitat de París, on Bonaventura seguí els seus cursos El 1231 es féu franciscà Emprà principalment fonts augustinianes, platòniques i neoplatòniques, però fou també dels primers a conèixer tots els escrits aristotèlics Hom li atribueix una Summa universae theologiae que només en part és obra seva

Professor de retòrica i filòsof neoplatònic a Roma, comentador de Ciceró i traductor de l' Òrganon d’Aristòtil i d’obres neoplatòniques, es convertí al cristianisme 355 i posà el seu neoplatonisme al servei de la teologia No exercí gaire influència Escriví De definitionibus, Ars grammatica i, com a teòleg, Adversus Arium, De generatione divini Verbi, De homoousio recipiendo i comentaris curiosament molt literals, essent com era neoplatònic a les epístoles de sant Pau

Descendent de dos illustres poetes, Fernán Pérez de Guzmán i el marquès de Santillana, formà part de la cort de l’emperador Carles des del 1520 Fou casat amb Elena de Zúñiga 1525 Participà en diverses accions militars i polítiques —batalla d’Olias Castella, 1521 expedició a Rodes, 1522 Viena, 1531 Tunis, 1535— Fou ferit mortalment en l’assalt a la fortalesa de Lo Muèi Frejús El seu desterrament i estada a Nàpols 1532-35 fou fonamental per a la seva formació intellectual, com també l’amor per Isabel Freyre ho fou per a la seva obra poètica Aquesta, breu, fou publicada pel seu amic Joan Boscà…

Sabater d’ofici, la seva intuïció de la presència de Déu en tot el portà a un cert panteisme, que reprèn algunes especulacions gnòstiques i neoplatòniques En la seva obra principal, Aurora, oder Die Morgenröte im Aufgang ‘El desvetllar de l’aurora’, defensa que Déu es revela a través de la natura i de les seves oposicions El conflicte entre esperit i matèria no arriba a trencar la unitat panteista, perquè són com dos pols que es condicionen recíprocament La matèria, dolenta en ella mateixa, és condició necessària per a tota existència Influí sobre místics com Angelus Silesius i…

Professor de filosofia a la facultat d’arts de París, en oposició a Tomàs d’Aquino defensà —bé que no pas com a “veritats”, sinó com a dotades de “necessitat racional"— tesis aristotelicoaverroistes i neoplatòniques que escandalitzaren els seus contemporanis, com ara les de l’eternitat del món, de la causació immediata per Déu només d’una “primera intelligència” i, per tant, del desconeixement diví dels éssers i fets singulars, de l’existència d’un únic intellecte agent per a tots els homes la immortalitat individual dels quals restava així problematitzada, etc Condemnades 1270 i…

Es graduà a París en arts i en teologia Familiar del cardenal Roderic de Borja, fou nomenat 1484 bisbe d’Ales Sardenya i de Barcelona 1490 i mestre de capella i bibliotecari del Vaticà 1492 per Alexandre VI Llegà a la catedral de Barcelona una bona part de la seva biblioteca particular 1502 i intentà la reforma eclesiàstica de la diòcesi Innocenci VIII li confià 1487 la refutació oficial de les tesis neoplatòniques de Pico della Mirandola, declarades suspectes d’heretgia per una comissió pontifícia en la qual Garcia havia tingut una actuació destacada Determinationes magistrales contra…

Ronsard fou una de les figures més destacades de l’humanisme francès Després de passar una bona part de la seva vida en ambients cortesans, es retirà per dedicar-se a l’estudi i a la literatura Fou el capdavanter de la Pléiade, moviment classicista que renovà la poesia francesa L’obra poètica de Ronsard comprèn, entre d’altres, les Odes 1550-52, d’una erudició gairebé hermètica, els sonets Les amours 1552 seguits de La continuation des amours , 1555-56 Les Folastries 1553, humorístiques, i Les amours d’Hélène 1578, a més de composicions èpiques i triomfals Tot i que les habilitats musicals de…

Visqué gran part de la seva vida a Saragossa És considerat el millor poeta medieval en hebreu escriví poesies profanes molt influïdes, en la forma i en el contingut, per la poesia en àrab i excellí en les religioses, en les quals són combinades les creences jueves amb idees neoplatòniques, especialment en el Kéter malkut ‘Corona reial’, llarga composició en prosa rimada, amb una primera part latrèutica i una segona part més íntima Però la seva anomenada universal prové del camp de la filosofia fou el neoplatònic hebreu més notable i exercí influència en els autors hebreus i en l’…

A 14 anys ingressà a l’orde dominicà Influït per les teories naturalístiques de Telesio, s’oposà 1591 a la filosofia aristotèlica, motiu pel qual fou acusat d’heretgia El 1592 anà a Roma, a Florència i a Pàdua, on es posà en contacte amb Galileo Galilei Per diversos motius, entre els quals el de defensar les doctrines animístiques neoplatòniques i el materialisme de Demòcrit, fou processat tres vegades i finalment portat presoner a Roma Alliberat el 1595, es retirà a Stilo, on planejà una conjura contra la dominació hispànica, amb el fi d’instaurar una república teocràtica…

Aquest terme fou utilitzat per G Vasari en manifestar que els deixebles de Miquel Àngel pintaven a la maniera del mestre La historiografia ha fixat —bàsicament en pintura— les característiques més remarcables del manierisme en tractar-se d’un moment de pugna entre l’anticlassicisme i el classicisme, la forma es desintegra partint de la figura serpentinata l’idealisme es concreta i assoleix un to fantàstic i insòlit hi ha una gran predisposició a l’excentricitat i al desbaratament els elements arquitectònics —en pintura— no delimiten un espai, sinó que l’amaguen, i provoquen la curiositat de…