Resultats de la cerca

El símptoma general més important de la neurosi és l' angoixa A la inversa de les psicosis , els símptomes en el neuròtic mai no representen un canvi radical en la interpretació del món exterior els neuròtics són relativament conscients de llur situació anormal i, bé que no necessiten internament psiquiàtric, poden ésser subjectes de tractament Dins les neurosis més importants sobresurten les d’angoixa preocupació excessiva per l’existència, les histèriques de conversió atàxies, parestèsies, disquinèsies, etc, les histèriques dissociatives amnèsia, somnambulisme, fugues, etc,…

Els tranquillitzants poden ésser majors , utilitzats com a terapèutics de les psicosis greus, i menors , emprats com a drogues d’elecció en les neurosis i especialment en els estats d’ansietat Són tranquillitzants majors els derivats de la rauvòlfia i de la fenotiazina, i menors, alguns derivats del difenilmetà i alcanodiols

És pròpia d’algunes neurosis obsessives i compulsives

Ocorre en les neurosis obsessives N'és un exemple característic el fet de rentar-se les mans insistenment sense necessitat

L’ambivalència és essencial en algunes neurosis i psicosis i és característica en el nen de menys de cinc anys

Pot ésser purament imaginativa, com és el cas d’histèrics i mitomans La depressió és la causa més freqüent d’autoacusació Els deliris toxinfecciosos aguts alcoholisme, les neurosis obsessives i la paranoia poden comportar manifestacions d’autoacusació

Entre les diferents menes d’obsessions, a més de les intellectuals , hi ha les impulsives l’obsés és portat a fer un acte, com ara rentar-se les mans repetidament i les inhibidores enfront de certs objectes o actes Acompanyada de plena consciència, l’obsessió és pròpia de diverses neurosis i constitueix un dels símptomes típics de la psicoastènia

Fill de Marc Bertran i Pastor, és autor de treballs importants sobre temes de neurologia de la qual fou un dels primers conreadors a Catalunya, sobre tractament per l’electricitat i sobre la hipnosi i les neurosis Fou president de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona 1896 És autor d’una biografia del doctor Robert 1903

Estudià medicina a París, i el 1952 començà d’exercir la psiquiatria a Algèria, on s’integrà al Front d’Alliberament Nacional FLN i fou collaborador del seu òrgan d’expressió Políticament, veié els camperols com una veritable força revolucionària en psiquiatria considerà el context social com a determinant de les neurosis Escriví, entre altres obres, Peau noire, masques blancs 1952 i Les damnés de la terre 1961

Procedent del cercle freudià, el 1919 fundà a Viena una editorial psicoanalítica internacional, que dirigí fins el 1924 Aquest any publicà la seva obra central, Das Trauma der Geburt ‘El trauma del naixement’, en què establí que el terror experimentat durant el naixement afecta el curs del desenvolupament psíquic i pot àdhuc ésser causa de neurosis i trastorns ulteriors Després de rompre amb Freud, el 1936 emigrà als EUA