Resultats de la cerca

Segons això, tota expressió, qualssevol que siguin les seves particularitats, és una combinació de trets concatenats en el temps a base de grups simultanis o quasisimultanis, anomenats fonemes Tot i que sempre hi ha trets de molt diversa natura, com els apellatius, afectius, emfàtics i àdhuc involuntaris, la fonologia tradicional s’ocupa només d’aquells que pertanyen al sistema preestablert, distintius, culminatius i demarcatius, que són oponibles i portadors de distincions lingüístiques immanents Cada llengua es compon d’un nombre determinat de trets organitzats en combinacions fonemàtiques…

Són metalls pesants tots els elements amb una densitat igual o superior a 5 g/m³ en la seva forma elemental i amb un nombre atòmic superior a 20, excloent-ne els metalls alcalins i alcalins-terris La seva presència a l’escorça terrestre és inferior al 0,1% Tot i que alguns metalls pesants, com ara el zinc, el coure i el ferro, són essencials per als organismes vius, n'hi ha d’altres com el mercuri, el plom, l’arsènic, el talli, el crom o el cadmi que són tòxics En tot cas, concentracions elevades de metalls pesants, tant essencials com tòxics, són altament perjudicials per als éssers vius Els…

Entre dos o més fonemes posicionalment commutables dins una llengua donada, la commutabilitat consisteix a examinar si aquests fonemes tenen la capacitat de canviar el significat d’una seqüència en permutar-se dintre contexts idèntics Així, doncs, hom dirà que en català p i m s’oposen per tal com existeixen parelles d’expressions, com ara pa i mà, capa i cama , llop llom , etc, que es distingeixen semànticament a partir de la permutació d’aquells segments En aquest sentit, un fonema és un segment mínim funcional, és a dir, oposable almenys a un altre segment mínim Els factors fonètics que…