Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
nevera
Tecnologia
Alimentació
Refrigerador, especialment el d’ús domèstic dedicat a mantenir frescs aliments o begudes o a refredar-los.
Les primeres neveres eren mobles o recipients de parets aïllants, a l’interior dels quals hom posava glaç, que absorbia les calories dels productes que eren dins la nevera Aquest sistema encara és utilitzat en les neveres portàtils Actualment les neveres solen ésser dotades de sistemes mecànics de refrigeració
geladora
Alimentació
Llar
Aparell emprat en la fabricació de gelats que consisteix en un recipient proveït d’un sistema d’agitació.
Per a refredar la massa del producte, en les industrials hom utilitza l’evaporador d’una màquina frigorífica, mentre que en les domèstiques hom utilitzava antigament una mescla frigorígena gel i sal granada i actualment els aparells ja són prevists per a poder-los collocar dins el congelador de les neveres
el Maigmó
© Fototeca.cat
Muntanya
Muntanya destacada (1 296 m), d’una característica cúspide cònica, situada a la partió de la foia de Castalla i l’Alacantí, dins el terme d’Agost.
El cim principal forma, amb el Maigmonet 1 188 m, al NW, un sinclinal penjat de calcaris dolomítics i margosos cenomanianoturonians que formen part del clap cretaci estès cap al S i l’W, redreçat pel Triàsic diapíric de l’estret de Roig La timba meridonal és anomenada el balcó d’Alacant , i continua a l’W per la solana de l’Aixau Les altures es prolonguen al NW, dins l’estructura subbètica, amb els materials miocènics de l’Empenyador 1 260 m, cobert d’un dens coscollar Per damunt dels 950 m hom hi pot trobar neveres o pous de glaç
refredament
Tecnologia
Operació que consisteix a fer baixar la temperatura d’un cos per tal de prolongar-ne la conservació (en els aliments), evitar-ne un escalfament excessiu i perjudicial (en els motors).
Així com també permetre'n o facilitar-ne el funcionament en el làser, efectuar una operació química o física com la liqüefacció de gasos o la condensació de vapors, etc El refredament d’un cos calent pot ésser basat bé en la cessió de calories esdevinguda en el seu contacte amb un cos fred, com el refredament dels motors d’automòbil, bé en la capacitat d’absorció de calories d’un cos sòlid en fondre's o en dissoldre's en un líquid o d’un cos líquid o sòlid en evaporar-se o sublimar-se, com en les geladores i en les neveres de glaç o en els refrigeradors de refredament per…
refrigerador
Tecnologia
Alimentació
Aparell per al refredament i la conservació de productes en el qual hom obté baixes temperatures mitjançant una màquina frigorífica.
Els refrigeradors domèstics, anomenats neveres o frigorífics, són de potència reduïda i consisteixen en uns mobles la part exterior dels quals sol ésser de planxa embotida i la interior de matèria plàstica, separades per un material aïllant, en els quals hom pot diferenciar tres zones de temperatures ben determinades el congelador, entre -10°C i -7°C, eventualment d’accés independent des de l’exterior, el cos central, a uns 4°C i proveït de dos o més prestatges, i la part inferior, entre 6°C i 8°C, generalment proveïda d’un o dos calaixos adequats a la conservació de llegums,…
clorofluorocarbur
Química
Compost format per clor, fluor i carboni.
N’hi ha amb composicions diferents Ha estat utilitzat en esprais, neveres, aparells d’aire condicionat i dissolvents, però el seu alliberament en grans quantitats a l’atmosfera l’ha convertit en el principal destructor de la capa d’ozó La llum ultraviolada incideix en el CFC alliberat i en trenca les molècules, alliberant àtoms de clor El clor reacciona amb l’ozó atmosfèric i provoca la seva conversió en molècules d’oxigen, O 2 L’àtom de clor es recupera al final de la reacció, és a dir, actua com a catalitzador La destrucció de l’ozó comporta que l’atmosfera no retingui la…
microcontrolador
Electrònica i informàtica
Sistema digital format per una unitat central, memòria ROM, una RAM petita i alguns dispositius d’entrada/sortida que permet fer petits dissenys de controls, tot inclòs en un sol circuit integrat.
L’ús del microcontrolador fa el disseny més fiable, en tenir menys components, i més versàtil, en poder afegir o modificar funcions del disseny només canviant la ROM de control El microcontrolador troba el seu camp d’aplicació en dissenys amb sistemes digitals que fan servir un microprocessador, poca memòria i alguns dispositius d’entrada/sortida Substitueix dissenys fets amb lògica tradicional del tipus famílies lògiques en petits dissenys, com controls de forns de microones, rentadores, neveres, etc En general, els microcontroladors es fan servir per a controlar processos de…
Ramon Amigó i Anglès
Historiografia catalana
Escriptor.
En articles d’opinió, divulgació i crítica bibliogràfica ha emprat l’acròstic Ogima Selga Autodidacte format sota les directrius dels noucentistes reusencs Josep Iglésies i Joaquim Santasusagna —amb els quals és coautor de la tercera edició de la guia Les muntanyes de Prades, el Montsant i Serra la Llena 1960—, practicà l’excursionisme i participà en activitats de redreçament cultural Ha presidit l’Associació Excursionista de Reus, el Centre de Lectura de Reus i l’Associació d’Estudis Reusencs i, a més, ha estat vicepresident i un dels fundadors de la Societat d’Onomàstica Ha rebut el Premi…
electrotècnia
Electrònica i informàtica
Part de la tècnica que tracta de l’aplicació pràctica dels fenòmens elèctrics i magnètics i de les relacions entre ells.
Com tota ciència de l’aplicació, ha nascut amb l’era del maquinisme i de la renovació tècnica i, doncs, és molt jove Primerament cal esmentar els fenòmens electroestàtics, que tradueixen l’energia pròpia de les càrregues elèctriques en repòs a esforços mecànics d’atracció si són de signe diferent i de repulsió si són del mateix signe Aquests fenòmens tenen diverses aplicacions pràctiques, com la desviació dels raigs catòdics en un tub de buit, l’acceleració dels electrons en tubs especials, i la modificació de les trajectòries dels electrons, base de l’òptica electrònica, aplicacions que…
làmpada
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Element o dispositiu productor de llum.
Les làmpades poden ésser de diversos tipus, segons llur forma de funcionament i d’obtenció de la llum Abans de l’aplicació de l’electricitat, la llum artificial era produïda per combustió d’una substància líquida o sòlida oli, cera, resines, etc, i encara avui són emprats a vegades aparells que produeixen llum per combustió llums de petroli, de butà, d’acetilè i, especialment, de gas per a l’enllumenat públic làmpades de bec Auer Les làmpades elèctriques, actualment gairebé les úniques utilitzades, es basen en altres principis que la combustió i poden ésser classificades bàsicament en dos…