Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
nitrobenzè
Química
Derivat mononitrat del benzè, el més simple i, alhora, el compost nitrat aromàtic més important.
Es presenta en forma de líquid oliós, incolor quan és pur, i generalment d’un color groc feble quan és impurificat Fa una olor característica d’ametlles amargues essència de mirbà Bull a 210,9°C i es fon a 6°C el punt d’inflamació és de 89°C Industrialment hom l’obté per nitració del benzè per l’àcid nítric concentrat, en medi sulfúric La reducció del nitrobenzè en medi bàsic dóna diversos productes de reducció, que provenen de la condensació, en un primer temps, de dos intermediaris, el nitrosobenzè i la fenilhidroxilamina, segons les reaccions següents En medi àcid, el nitrobenzè pot…
reducció de Béchamp
Química
Reacció de reducció dels nitroderivats aromàtics en les corresponents amines, per l’acció del ferro de les sals ferroses en medi àcid:
.
Té importància en la fabricació de colorants, quan el nitroderivat és el nitrobenzè
flavantrona
Química
Colorant de tina obtingut el 1901 per R. Bohn com a resultat de fondre la β-aminoantraquinona a una temperatura per sobre dels 270°C.
Hom el coneix també com a flavantrè o groc d’indantrè G Actualment és obtingut per escalfament de la β-aminoantraquinona, amb pentaclorur d’antimoni, en el si de nitrobenzè
dinitrobenzè
Química
Compost que conté dos grups nitro en la molècula.
Es presenta en forma de cristalls blancs solubles en dissolvents orgànics Hom el prepara per nitració directa del nitrobenzè i n'obté les tres formes orto-, meta- i para -dinitrobenzè
p-aminofenol
Química
Cristalls que es fonen a 184°C, solubles en aigua, alterables a l’aire.
És obtingut per reducció del p- nitrofenol o per reducció electrolítica del nitrobenzè en medi sulfúric És emprat per a tenyir pells i cuirs, com a intermediari en la síntesi de colorants i, en forma de clorhidrat, com a revelador fotogràfic Pot ocasionar dermatitis
azobenzè
Química
Lamel·les groc taronja que es fonen a 68°C i tenen el punt d’ebullició a 297°C.
A la fórmula hom pot veure la presència del grup cromofòric azo És obtingut per reducció del nitrobenzè, o per oxidació de l’hidrazobenzè, insoluble en aigua, soluble en alcohol i èter És emprat per a l’obtenció de la benzidina i com a fumigant i acaricida
síntesi de Skraup
Química
Procediment sintètic introduït l’any 1880, que permet la preparació de la quinolina i dels seus derivats substituïts en l’anell carbocíclic.
Hom la duu a terme escalfant una mescla d’anilina, o de qualsevol amina aromàtica primària que tingui hidrogen en posició orto, amb nitrobenzè, glicerol i àcid sulfúric Transcorre amb formació d’acroleïna, formació d’una de les bases de Schiff, ciclació amb deshidratació i posterior aromatització Generalment té bons rendiments
anilina
Química
Fenilamina C 6
H 5
NH 2
Amina primària, la més simple de les aromàtiques.
Líquid oliós, incolor, d’olor característica, que s’embruneix a l’aire i a la llum Se solidifica a -6,2°C i bull a 184,4°C És una base dèbil pk B = 9,30 i és poc soluble en aigua però miscible amb la major part de solvents orgànics Fou obtinguda per primera vegada per Unverdorben 1826 per destillació destructiva de l’indi Fristzche la preparà el 1841 tractant l’indi amb hidròxid potàssic i li donà el nom d’anilina del portuguès anil És present en petita quantitat al quitrà d’hulla i és obtingut en grans tonatges per síntesi El procediment actualment més important és la reducció catalítica…
oli
Química
Oleïcultura
Nom donat a un gran nombre de substàncies untuoses, combustibles, líquides o fàcilment liquidables, generalment més lleugeres que l’aigua, en la qual són insolubles.
Segons llur origen, els olis solen ésser classificats en minerals, grassos o fixos, essencials o volàtils i empireumàtics A més a més, algunes substàncies d’aspecte oliós són anomenades impròpiament olis , sense escaure's en la classificació anterior, com per exemple l’oli de mirbà o nitrobenzè, l’oli d’anilina o anilina i l’oli de vidriol o àcid sulfúric
liddita
Militar
Explosiu constituït per una mescla d’àcid pícric amb el 10% de nitrobenzè i el 3% de vaselina.
És emprada en bombes d’aviació i torpedes