Resultats de la cerca
Es mostren 172 resultats
Enfrontaments armats entre els agermanats i les tropes reials i nobiliàries
Es produeixen enfrontaments armats entre els agermanats i les tropes reials i nobiliàries
Les lluites entre les faccions nobiliàries dels canamunts i canavalls mallorquins s’aguditzen
Les lluites entre les faccions nobiliàries dels canamunts i canavalls mallorquins s’aguditzen
Robert II d’Escòcia
Història
Rei d’Escòcia (1371-1390), el primer de la dinastia dels Stuart, que succeí el seu oncle David II.
Ocupà la regència durant l’exili 1338-41 i la captivitat del rei 1346-57 El seu regnat estigué presidit per les contínues pertorbacions nobiliàries
Franz Anton Rössler
Música
Compositor d’origen alemany.
Emprà el cognom italianitzat Rossetti Fou mestre de capella en diverses corts nobiliàries alemanyes Conreà sobretot la música instrumental amb obres d’una elegància remarcable simfonies, concerts —flauta, piano, trompa, etc—, oratoris
il·lustríssim | il·lustríssima
Història
Sociologia
Tractament donat a partir del s XVII generalment a aquelles persones que abans tenien el d’il·lustre.
Avui dia és donat, entre d’altres, als fills no primogènits dels grans d’Espanya, als títols del regne i llurs primogènits, als bisbes, coronels, membres de corporacions nobiliàries i acadèmics i posseïdors de certs càrrecs i condecoracions
Robert III del Palatinat
Història
Comte del Palatinat del Rin (1398-1410) i rei dels Romans (1400-10).
Arran de la destitució de l’emperador Venceslau I que era també rei de Bohèmia, fou nomenat rei dels Romans pels electors eclesiàstics Anà a Itàlia, on fou derrotat a Brescia 1401 Novament a Alemanya, lluità, sense poder imposar-se, contra el rei Venceslau VI de Bohèmia i les lligues nobiliàries
arneser
Història
El qui tenia cura dels arnesos de les cavalleries de les cases reials i nobiliàries.
bastard | bastarda
Heràldica
Genealogia
Fill d’un home casat i d’una dona soltera.
Alguns prínceps bastards han estat l’origen de branques nobiliàries importants i rellevants personalitats històriques En les representacions heràldiques, el caràcter de bastard d’un personatge o d’una família és indicat per l’orientació en què és collocat el casc i, en alguns països, en l’ús d’unes determinades peces en senyal de brisura, com la barreta, la travessa en barra o, molt rarament, el cantó sinistre
molt il·lustre
Sociologia
Tractament de dignitat que havia estat donat als primers dignataris de l’imperi Romà, als reis medievals i als rics-homes.
Avui dia hom el sol donar als fills no primogènits dels títols del regne i a membres de corporacions nobiliàries Als Països Catalans el tractament d’illustre fou donat des de la baixa edat mitjana als membres o parents pròxims de la família reial També el tenien des de l’època dels Àustria alguns alts funcionaris reials, com el canceller i el portantveus del governador general de Catalunya, i també els marquesos A partir del segle XVII hom tendí a substituir aquest tractament pel d'illustríssim
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina