Resultats de la cerca

La seva forma levogira és el precursor desmetilat de l’adrenalina Es troba en els animals i en l’home En medicina és emprada com a vasopressor, i per a les aplicacions típiques de les amines simpaticomimètiques s’aplica per via parenteral i en forma de perfusió continuada gota a gota

La distribució a la resta de l’encèfal és parallela a la de noradrenalina, excepte en el nucli caudal i el putamen, on la concentració de noradrenalina és baixa i on, contràriament, la de dopamina és alta, com a conseqüència de la falta de la dopamina—β—oxidasa, enzim que catalitza la formació de noradrenalina a partir de la dopamina Actualment hom creu que la dopamina va relacionada amb la funció motora, puix que en la malaltia de Parkinson el contingut de la dopamina en aquests nuclis és el 50% del normal

Totes tenen una estructura semblant i són biològicament actives com a neurotransmissors a nivell dels receptors del sistema nerviós vegetatiu simpàtic L’adrenalina i la noradrenalina són produïdes en excés en cas de feocromocitoma

Segons el grau de maduresa hom pot distingir els simpatogoniomes , altament immadurs, els ganglioneuromes i els feocromocitomes adenomes madurs, benignes, productors d’adrenalina i de noradrenalina

Els neurotransmissors són produïts dins el cos cellular i emmagatzemats en vesícules en la regió sinàptica Entre els neurotransmissors més coneguts hi ha l’adrenalina, la noradrenalina, la dopamina i la serotonina La seva funció és la transmissió de l’impuls nerviós a través de les sinapsis

N'hi ha de dues menes els receptors α sensibles especialment a la noradrenalina i els receptors β sensibles especialment a l’isoprotenerol tots dos són similarment sensibles a l’adrenalina L’estimulació α-adrenèrgica provoca, en general, vasoconstricció i contracció muscular mentre que l’estimulació β-adrenèrgica tant pot provocar estimulació receptors β 1 com inhibició receptors β 2

Cap de farmacologia a l’institut nacional de la salut, a Bethesda, Maryland, el 1970 compartí el premi Nobel de medicina, amb B Katz i Ulf S von Euler, pels seus treballs sobre la noradrenalina, les catecolamines en general i altres amines biogèniques, i la transmissió de l’impuls nerviós, en les sinapsis, tant mioneurals com interneurals del sistema nerviós vegetatiu i central

Cada glàndula es compon de dues parts distintes, des dels punts de vista embriològic i anatomofuncional la medulla i l’escorça La medulla és d’origen ectodèrmic i pertany al sistema nerviós simpàtic Secreta adrenalina i noradrenalina A l’escorça, d’origen mesodèrmic, hom distingeix tres capes la glomerular, la fascicular i la reticular, en les quals són sintetitzats els mineralocorticoides els glucocorticoides i els andrògens, respectivament

La glàndula suprarenal té funcions molt diferenciades, ja que a la pràctica actua, bàsicament, com dos òrgans distints que produeixen substàncies hormonals amb activitat netament diferenciada i que tenen una regulació totalment distinta Per tant, fisiològicament hom considera per separat l’ escorça suprarenal , la funció de la qual és elaborar hormones esteroides, de tipus mineralocorticoides, glucocorticoides i andrògens, i la medulla suprarenal , la missió de la qual és elaborar catecolamines, de les quals les més destacades són l’adrenalina i la noradrenalina