Resultats de la cerca

La capital fou Eoforwic York Durant els regnats d’Oswald 634-642 i Oswy 643-670 s’estengué fins a Galles i els Highlands d’Escòcia La civilització de Northúmbria assolí una gran importància al s VII sota la influència dels monestirs irlandesos, especialment del de Iona, des d’on partí l’evangelització d’aquest país i de tot Anglaterra Al s VIII, malgrat la decadència política de la monarquia, Northúmbria continuà essent el nucli principal de l’evangelització anglosaxona síntesi de les influències celtes i llatines i la influència dels seus monestirs de Wearmonth i de Harrow…

Aconseguí el domini de tot Northúmbria i la unificació de quasi tot Anglaterra fins que Wulfhere, fill de Penda, reconquerí Mèrcia 657 Reuní el sínode de Whitby 664, que acceptà el ritu romà dins l’Església anglosaxona

Fill del rei de Deira Primer rei cristià de Northúmbria, batejat pel bisbe de York Aliats Catwallon de Galles i el rei Penda de Mèrcia, envaïren el seu regne l’exèrcit d’Eduí fou destruït, i moriren ell i el seu fill Venerat com a sant a l’edat mitjana, hom en celebrava la festa el 4 d’octubre

Fill del rei Etelric I, derrotà els escots 603 i els britans 613 i estengué fins a la mar d’Irlanda el seu regne, el qual esdevingué la primera potència anglosaxona Fou derrotat i mort a la batalla del riu Idle pel rei Raedwald d’Ànglia de l’Est

El seu nom apareix en caràcters rúnics entre els seus versos, que s’han conservat en l' Exeter Book i en el manuscrit de Vercelli Quatre dels poemes d’aquests manuscrits són obra seva Elenelomilla, Juliana, The Ascension i The Fates of the Apostles , però li n'han estat atribuïts més

Després de passar tres anys al monestir de Wearmouth, fou monjo benedictí a Jarrow, i sacerdot des del 702 La seva vida fou totalment dedicada a l’ensenyament i a l’estudi Les seves obres llatines, ben nombroses, li donen un lloc molt important en la primera etapa medieval, que a través de l’escola de York i d’Alcuí convergí en la renaixença carolíngia Entre les obres teològiques cal remarcar les exegètiques, de tendència predominantment allegòrica i espiritual, però que no oblida totalment els aspectes literaris i té en compte una certa crítica textual Cal assenyalar les Homilies ,…

Fill de Pybba Aliat amb el rei de Galles, derrotà el de Northúmbria 632, però caigué sota el domini d’aquest reialme 633 fins el 641 Sotmeté Cheshire, Shropshire i Herefordshire Morí a la batalla de Winwaed, en guerra amb Northúmbria

Monjo a Ripon York i a Ratmelsigi Irlanda, evangelitzà la Frísia després de la victòria dels francs sobre Radbod ~690 Bisbe d’Utrecht 695, hi fundà esglésies i monestirs Fundà també el monestir d’Echternach La seva festa se celebra el 7 de novembre

Monjo celta de Lindisfarne, conegué el monaquisme benedictí a Roma 654, que introduí a Ripon 657, juntament amb els usatges litúrgics romans, fet que li valgué l’oposició dels bisbes celtes i del rei Oswy Evangelitzà els frisons La seva festa se celebra el 12 d’octubre

El bisbe Wilfrid, expulsat de Northúmbria, convertí els seus habitants al cristianisme 680 en temps del rei Etelwalh Al s IX fou sotmès pels reis de Wessex