Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Fèlix Falcó de Belaochaga
Historiografia catalana
Cavaller i erudit.
Amic del grup de matemàtics i estudiosos dits novators , ocupà diversos càrrecs militars i civils i arribà a ser jurat en cap dels nobles valencians en dues ocasions Numismàtic, fou regidor perpetu de València El 1700, en exercici d’aquest càrrec, proclamà la fidelitat de la ciutat al pretendent Felip d’Anjou, a qui dedicà el seu únic treball de caràcter historiogràfic, i posà en relleu la continuïtat entre la casa d’Àustria i la de Borbó Árbol genealógico y cronológico de la sucesión de la monarquía de España desde los señores reyes don Fernando y doña Isabel hasta el señor…
Antoni Bordassar d’Artazu
Historiografia catalana
Impressor i escriptor.
Fill del també impressor Jaume Bordassar, tingué una formació en gran part autodidàctica i s’interessà per la matemàtica, la gramàtica i la història Es vinculà a personatges de la cultura valenciana de finals del s XVIII, els novators Falcó de Belaochaga, Tosca, Coratxà i d’altres amb els quals fundà l’Acadèmia Matemàtica Més endavant mantingué amistat amb Gregori Maians, a qui, en morir, deixà els seus manuscrits En el camp de la historiografia redactà diverses obres, impreses als seus tallers, en les quals no figurà el seu nom Tanmateix, el bibliògraf Ximeno les hi atribueix en…
Josep Vicent de l’Olmo i Conca
Literatura catalana
Matemàtiques
Arqueologia
Història
Generós i secretari del Tribunal del Sant Ofici de la Inquisició de la seva ciutat natal, s’interessà per la matemàtica i per la poesia.
Succeí el seu pare com a secretari del tribunal de la inquisició de València La seva fama d’home assenyat el convertí en conseller polític de la ciutat —el 1661 formà part del consell general—, segons informen alguns dels seus contemporanis Formà part d’acadèmies de matemàtiques —fou membre de l’acadèmia de l’Alcàsser i el 1685 de la que presidia el comte d’Alcúdia Onofre Vicent Escrivà d’Íxer, on parlà diverses vegades sobre l’esfera— i com a poeta també participà en diversos certàmens religiosos Guanyà el primer premi de poesia als certàmens dels anys 1665, 1667 i 1668, sempre amb…
, ,
Antoni Josep Cavanilles i Palop
Historiografia catalana
Botànic, filòsof i teòleg.
Vida i obra Una de les figures més rellevants de la Illustració valenciana, realitzà una important contribució tant als dominis de la botànica, la història natural i la geografia, com a l’erudició històrica i la defensa de la tradició científica espanyola Durant els anys d’estudiant de filosofia i teologia a València i Gandia entrà en contacte amb Gregori Maians i Francesc V Pérez i Baier, els quals exerciren sobre ell una forta influència intellectual vg historiografia de la Illustració Fou a través seu que Teodomiro Caro de Briones, oïdor criminal i més tard civil de l’Audiència de…
Els estudis astronòmics
Consideracions generals Representació de la constellació del Lleó segons El Llibre de les estrelles fixes 964, de l’astrònom i filòsof persa Abd al-Rahman al-Sufí, que va sintetitzar l’ Almagest de Ptolemeu, tot incorporant-hi els coneixements astronòmics tradicionals de la cultura islàmica The Bristish Library El coneixement actual de l’Univers és el resultat d’una llarga i complexa història cultural que fa de mediadora entre el que un observador aprecia i el pensament acceptat al voltant de l’astronomia i la cosmologia La contemplació de la bellesa i la grandesa de l’Univers, comparades amb…
història de l’Església
Historiografia catalana
Un dels primers referents d’aquesta historiografia, tan antiga com el cristianisme mateix, foren les actes dels màrtirs.
Al segle I, el pontífex i sant Climent I disposà que set notaris consignessin curosament tots els fets notables que es produïssin durant les passions dels fidels perseguits Hagiografies i cròniques d’ordes religiosos Als Països Catalans, les primeres notícies conservades sobre aquests testimonis de la fe foren transmissions posteriors, datades entre els segles VI i VII D’aquí sorgiren les hagiografies, en principi escrites en llatí i, a partir dels segles XIV i XV, també en català L’exposició de vides exemplars en què es barrejaven la biografia, els panegírics i les exhortacions morals acabà…