Resultats de la cerca

Es fan visibles els nuclèols, la cèllula s’allarga lentament i a nivell de la placa equatorial comença la separació de les cèllules filles

Aquest procés dóna com a resultat la constitució de dues cèllules filles En la mitosi hom pot distingir la profase, la metafase, l’anafase i la telofase En la profase el material genètic s’enrotlla i pren consistència en els cromosomes, que es fan visibles al microscopi La membrana nuclear comença a esmicolar-se Entre els dos centríols, que s’han duplicat durant la interfase prèvia a la mitosi, s’agrupen una colla de fibres, que formen el fus acromàtic Cap a la fi de la profase desapareix el nuclèol Durant la metafase cada centròmer s’uneix a una fibra del fus, i els cromosomes, cadascun dels…

La divisió meiòtica rep també el nom de divisió reduccional , perquè el nombre de cromosomes de les cèllules resultants és la meitat dels de la cèllula que es divideix En totes dues divisions del procés de la meiosi hom pot distingir les corresponents profase, metafase, anafase i telofase En la primera divisió, la profase consta de cinc estadis en l’estadi leptotè , el nucli de la cèllula és molt gran, i els cromosomes són llargs, prims i sense espiralització en l’estadi zigotè , les forces atractives fan que els cromosomes homòlegs s’aparellin amb precisió —però quan hi ha una…

Afecta més les dones que no els homes i es manifesta a qualsevol edat, però sobretot al voltant dels 30 i 50 anys N'hi ha quatre varietats anatomopatològiques d’interès clínic i de diferent pronòstic Les manifestacions de la malaltia que presenten predomini limfocitari o bé esclerosi nodular es donen més sovint en la gent jove i tenen bon pronòstic les varietats que cursen amb cellularitat mixta o bé deplecció limfocitària són pròpies d’edats avançades i llur pronòstic és pitjor Clínicament la malaltia pot produir adenomegàlies al coll, el tòrax, l’abdomen i les aixelles, i pot afectar també…

El terme, excessivament ampli i vague, inadequat en l’ús científic, remarca tanmateix la unitat clínica necessària per a l’organització de l’assistència sanitària i conserva una utilitat colloquial No és possible encara una definició biològica del càncer, la qual en permetria una classificació molt més precisa de les si fa no fa 150 manifestacions distintes que poden donar-se en l’ésser humà, cadascuna de les quals presenta un comportament biològic diferent Les definicions, parcials i fragmentàries, descriuen més els caràcters anatomicopatològics i clínics que no les propietats significatives…

Definició La malaltia de Hodgkin constitueix una alteració crònica originada per una transformació atípica de les cèllules limfàtiques, que causen tumoracions en els ganglis limfàtics i són capaces d’estendre’s a la resta de l’organisme i produir-hi manifestacions extremament diverses, segons els òrgans que en resultin afectats Aquesta alteració pot englobar-se dins els trastorns coneguts com a limfomes , amb la diferència que és menys maligna, o, com a mínim, hi és probable un percentatge de guariments més elevat Freqüència, edat i sexe La malaltia de Hodgkin no és gaire freqüent, ja que…

Característiques del grup Els euglenòfits constitueixen un fílum d’algues unicellulars i flagellades, que comprèn unes 930 espècies, agrupades en uns 45 gèneres Al costat d’altres grans grups d’algues, aquest és relativament modest Els seus representants no han passat del nivell d’organització unicellular flagellada monadal i no arriben a donar filaments ni colònies En aquest aspecte, són organismes primitius Típicament, es tracta de cèllules lliures, fusiformes o cilíndriques, i nedadores, ja que presenten dos flagels però un d’aquests és tan curt que, en general, no es veu ni al microscopi…

Característiques del grup Les diatomees o bacillariofícies constitueixen un grup molt nombrós al voltant de 10 000 espècies actuals, agrupades en uns 200 gèneres, molt popular per a qualsevol naturalista que hagi mirat mostres d’aigua amb el microscopi El seu caràcter més notable és la presència d’una mena d’esquelet extern constituït per sílice diòxid de silici, SiO 2 , una substància incolora amb aspecte de vidre Es troben en tota mena d’ambients humits suficientment illuminats La majoria d’elles viuen lliures, ja sia en suspensió en l’aigua planctòniques, ja sobre alguna mena de substrat…