Resultats de la cerca
Es mostren 75 resultats
gruids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels gruïformes, que tenen el dit polze més amunt que els altres, el bec llarg i apropiat per a desenterrar grans, tubercles, arrels i cucs, i les rèmiges secundàries internes molt desenvolupades.
A l’època de reproducció fan danses nupcials molt espectaculars, i els polls són nidífugs Habiten arreu del món, excepte a l’Amèrica del Sud, i als pols
tàlem
Història
En llenguatge literari, llit nupcial.
Aplicat originàriament gr θάλαμος als llocs més interns de la casa, el mot significà ja en època clàssica grecoromana la cambra i el llit nupcials, i passà a simbolitzar les mateixes noces i l’estat matrimonial
argus
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels gal·liformes, de la família dels fasiànids, semblant al paó, que té el plomatge molt vistós, ple d’ocels sobre un fons bru.
Les plomes centrals de la cua són llarguíssimes més d’1 m El plomatge té un paper molt important a les parades nupcials que efectuen els mascles Les femelles són més petites i no tan vistoses Viu als boscs d’Indoxina, Sumatra, Malàisia i Borneo
Claudi Omar i Barrera
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor.
Fou director de la Revista Moderna de Administración Local i redactor en cap del diari Las Noticias Collaborà també a La Veu de Catalunya Poeta floralesc, publicà Poesies 1890, Nupcials 1894, Justificació del Regionalisme Perpinyà, 1901 i Apeles Mestres Su vida y sus obras 1907, entre altres llibres
ocell del paradís
Mohd Fazlin Mohd Effendy Ooi (CC BY 2.0)
Ornitologia
Nom donat a tots els ocells de la família dels paradiseids, de l’ordre dels passeriformes.
Són bàsicament frugívors, llur veu és semblant a la dels còrvids i les parades nupcials dels mascles són molt espectaculars Els mascles de l' ocell del paradís gros Paradisaea apoda , que és el més conegut, presenten uns grans ventalls de plomes vermelles a cada flanc, mentre que el plomatge de les femelles no té cap particularitat
epitalami
Música
Poema nupcial escrit en diversos metres.
Els més interessants de l’Antiguitat són els epitalamis grecs de Safo i Teòcrit o els llatins de Catul Posteriorment n’escriviren Pierre de Ronsard, B Tasso, etc Per extensió, s’anomena epitalami la cançó basada en aquesta mena de textos, així com la música instrumental destinada a solemnitats nupcials Un dels exemples més coneguts és la marxa nupcial del tercer acte de Lohengrin , de R Wagner
aparellament
© Fototeca.cat-Corel
Zoologia
Reunió de dos individus de sexe diferent, durant l’època de zel
, que té per finalitat l’acoblament.
A vegades, mascle i femella s’aparellen perquè coincideixen en un mateix indret, la mateixa font d’aliments, per exemple Més sovint, però, els mascles es traslladen, durant l’època de la reproducció, en cerca de la femella Es guien sovint per l’olfacte la femella segrega substàncies aromàtiques que el mascle percep a grans distàncies, o pels sons que ambdós emeten Molts ocells i molts insectes s’aparellen quan la femella entra al territori que el mascle defensa En animals amb la vista ben desenvolupada, l’aparellament es veu facilitat per diverses parades nupcials , fetes…
albatros
Ornitologia
Gènere d’ocells oceànics (els més grans de tots) de la família dels diomedeids, l’envergadura dels quals arriba a atènyer els 3,5 m.
Tenen el cos robust, el bec llarg i fort, i la cua curta llurs ales, llargues, estretes i corbades, són adaptades al vol potent Planen aprofitant els corrents d’aire i solament van a terra en temps de reproducció Les parades nupcials són complexes a la tardor, ponen un únic ou, gros i ovalat Els petits, nidòfils, són nodrits amb les regurgitacions estomacals dels pares els adults s’alimenten de peixos i cefalòpodes Migradors remarcables, sobrevolen els oceans de l’hemisferi sud
rectriu
Anatomia animal
Cadascuna de les grosses plomes fixades al pigostil, el conjunt de les quals forma la cua dels ocells.
Bàsicament, permeten a l’ocell de controlar la direcció i la profunditat del vol i frenar en l’aterratge Llur nombre oscilla entre 6 i 32, bé que generalment és de 10 o 12 La forma i les dimensions també són variables segons les espècies i el sexe, i així poden tenir una part sense barbes, tenir-les modificades, ésser molt curtes o desmesuradament llargues, no ésser totes idèntiques, etc En certes espècies, a causa de la forma i el colorit, són elements importants en les exhibicions nupcials
bavosa
Phil's 1stPix (cc-by-nc-sa)
Ictiologia
Gènere de peixos perciformes de la família dels blènnids, d’uns 10 a 25 cm de llargada, amb el cos recobert d’una secreció mucosa abundant.
Tenen les aletes dorsal i anal molt llargues, i les ventrals en posició jugular Algunes espècies tenen tentacles superciliars, anomenats banyes Els mascles fan parades nupcials i tenen cura de les postes Les bavoses habiten els fons rocallosos costaners Poden romandre a la zona de marea baixa, puix que llur respiració és branquial i cutània i la secreció del cos les preserva de la dessecació Són pròpies de l’Atlàntic, la Mediterrània i la mar Negra Hi ha força espècies que són freqüents a les costes i a les aigües interiors catalanes
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina