Resultats de la cerca
Es mostren 60 resultats
obtús | obtusa
Botànica
Dit de l’òrgan laminar les vores del qual formen a l’àpex un angle obtús.
obtús | obtusa
angle obtús

angle obtús
bisturí elèctric
bisturí romà, actual i elèctric
© Fototeca.cat
Instrument quirúrgic emprat per a seccionar els teixits per mitjà de l’electricitat d’alta freqüència (10-200 megacicles), i que provoca alhora una coagulació dels teixits dels llavis de la incisió, la qual cosa evita les hemorràgies capil·lars.
És constituït per un elèctrode, que pot ésser agut, obtús o bé esfèric, muntat sobre un mànec aïllador i adaptat a un generador elèctric Hom l’utilitza per a fer raspats, escarificacions, biòpsies, obertura de quists, abscessos i bubons També és molt indicat en intervencions sobre òrgans molt vascularitzats ronyó, fetge, cervell, tiroide, genitals
estic

Tipus d’estic en les diverses modalitats d’hoquei
© Fototeca.cat
Esport
Bastó amb què hom impulsa, atura, etc, la pilota o el puck en les diverses modalitats d’hoquei.
En l’hoquei sobre herba i sobre patins, és corbat en la seva part inferior El d’herba és pla pel costat esquerre, amb què hom copeja la pilota, i còncau pel dret, mentre que el de patins és pla per ambdós costats, pels quals hom pot copejar la pilota En el d’hoquei sobre gel l’extremitat inferior forma un angle obtús i és plana per ambdós costats, per a poder impulsar o aturar el puck
Roland Barthes
Música
Filòsof i crític francès.
Els seus textos sobre música recollits en L’obvi i l’obtús ocupen una petita part de la seva obra Això no obstant, la singularitat del seu pensament els converteix en tota una teoria musicològica o, potser, antimusicològica Es tracta d’un pensament transversal que incorpora elements de la filosofia, l’antropologia, la crítica, la psicoanàlisi, etc Barthes situa el lector davant d’un aspecte del signe musical poc investigat per la musicologia, que anomena, seguint les teories del lingüista E Benvéniste, "la significància", dimensió del signe que s’escapa de l’ordre de la…
ruc | ruca
Dit de la persona d’enteniment obtús, no gens intel·ligent.
proa
Transports
Part davantera del buc d’una embarcació, compresa entre l’última quaderna i el tallamar, en forma de tascó per tal que en tallar l’aigua aquesta ofereixi menys resistència al moviment.
Hi ha diverses formes de proa, que responen a diferents solucions constructives així, hom parla de proa tancada, oberta, llançada, rodona, recta, inclinada, de bulb, etc En la proa tancada , les batalloles i la regala acaben en la roda, mentre que en la proa oberta tant les unes com l’altra són tallades pel bau de la serviola Hom anomena proa llançada la proa que té la roda arquejada, i proa rodona la que té forma arrodonida La proa recta té el tallamar vertical segons el pla longitudinal de simetria del vaixell, i la proa inclinada el té, segons el mateix pla, inclinat de manera que forma un…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina