Resultats de la cerca
Es mostren 191 resultats
llei de les octaves de Newlands
Química
Periodicitat descoberta en el comportament dels elements químics el 1864 per J. A. R. Newlands en disposar els elements químics ordenats segons llur pes atòmic creixent i constatar que el primer element de la sèrie era anàleg al vuitè, el segon al novè i el tercer al desè.
La llei de les octaves fixa la divisió dels elements en famílies naturals grups i en períodes
acordió
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent amb teclat.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon lliure interruptiu amb més d’una llengüeta Consisteix en dues caixes de fusta on s’allotgen les llengüetes, unides per una manxa que genera el corrent d’aire, i que suporten dos teclats, l’un melòdic per a la mà dreta del tipus piano o bé de botons, i l’altre per a la mà esquerra, de botons, que permet fer sonar acords i baixos per a l’acompanyament El seu nom, que deriva de la capacitat de fer sonar acords prefixats, té l’origen al principi del segle XIX quan s’inventaren diversos instruments de llengüetes lliures, com l’harmònica de boca, i…
Giambattista Marino
Literatura catalana
Poeta.
La seva poesia, harmoniosa i rica d’imatges i d’artificis estilístics, però alhora pobra de sentiment i de vigor i freda en el joc intellectual de les metàfores, tingué una influència substancial en la literatura italiana del seu temps, en la qual prevalgué la tendència marinista La seva obra principal és Adone 1623, poema mitològic en vint cants, escrit en octaves, que tracta de l’amor de Venus i Adonis De les altres obres cal citar els reculls La Lira, La Galleria, La Sampogna, les Egloghe boscherecce i La strage degli innocenti 1732, pòstum, poema en quatre cants, escrit en…
mutació
Música
En l’orgue, dit dels jocs afinats en harmònics dels sons fonamentals, llevat dels de la família de l’octava (octava, doble octava, etc.).
El terme prové del llatí mutare , que vol dir ’canviar' En aquest sentit, les notes resultants dels jocs de mutació no corresponen al so de la tecla polsada, ni en la seva alçària real ni en cap de les seves octaves, a diferència dels jocs de fons, que donen el so fonamental o bé alguna de les seves octaves Com a auxiliars d’aquests, confereixen a la sonoritat de l’orgue brillantor, excellència i claredat La seva proporció en el conjunt dels jocs ha determinat l’estil de l’instrument Se’n distingeixen dos tipus jocs de mutació simple i de mutació composta joc
brisé
Música
Terme que significa trencat i que s’aplica com a adjectiu a termes com acord, octaves, etc. (acords brisé, octaves brisé).
Es refereix a la forma d’articulació, és a dir, a l’execució desplegada o successiva de les notes de l’acord en lloc de la simultània
violoncel
© Fototeca.cat
Música
Instrument cordòfon compost de la família dels llaüts amb cordal.
Hom obté el so fregant les cordes amb un arquet Té una extensió de més de tres octaves La caixa de ressonància té uns 75 cm de longitud Aparegué a Itàlia a la segona meitat del s XVII El nom és esmentat per primera vegada per Arresti el 1665 Afinat una octava més greu que la viola do 1 -sol 1 -re 2 -la 2 , té cinc octaves d’extensió Coexistí amb el seu rival, la viola de gamba, fins ben avançat el s XVIII Els models primitius eren tocats com la viola l’arquet era aguantat amb el dors de la mà girat cap avall A partir del 1750 hom començà a tocar-lo de la manera…
metal·lòfon
Música
Instrument idiòfon de percussió, d’un so determinat, format per una sèrie de làmines d’acer o de bronze que són colpejades amb baquetes dures.
Sol tenir una extensió de dues octaves cromàtiques
equisonància
Música
Coincidència absoluta entre dos sons, que l’oïda percep com a idèntics.
Són equisonants les octaves simples, dobles, triples, etc, d’una nota Hom també hi inclou els enharmònics
concertina
Música
Instrument aeròfon de la família de les harmòniques, semblant a un acordió petit, de forma hexagonal.
Abasta quatre octaves cromàtiques Fou inventada el 1892 per l’anglès Charles Wheatstone, i és utilitzada sobretot en música de circ
equisonància
Música
Consonància absoluta entre dos sons, que l’oïda interpreta com a idèntics.
Són equisonants les octaves simples, dobles, triples, etc, d’una nota, com també les notes enharmòniques per exemple, do♯ i re♭
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina