Resultats de la cerca
Es mostren 164 resultats
Oligocè
Geologia
Última sèrie o època del Terciari inferior, compresa entre l’Eocè i el Miocè.
Juntament amb l’Eocè es caracteritza per la presència abundant de nummulits Hi predominen els materials detrítics amb abundància de trams argilosos Hi ha també calcàries lacustres i evaporites Als Països Catalans és regressiu i està mal caracteritzat L’època oligocena ha durat, com a màxim, dels 38 als 24,6 milions d’anys, i la seva divisió en estatges és força discutida, així com els seus límits concrets Hom el divideix actualment en dos estatges Estampià i Catià A part alguns grups de foraminífers que permeten de definir bé l’Oligocè, com és ara les lepidociclines i alguns nummulits i…
Les parts centrals del sector català de la Conca de l’Ebre: l’Oligocè
Les etapes de deposició des del Priabonià superior al Catià terminal i els elements principals de control sobre la sedimentació, en seccions idealitzades del sector oriental de la conca d’avantpaís de l’Ebre El diferent gruix de sediments acumulat en els depocentres lacustres de les etapes evolutives l a V indica que els successius sistemes lacustres tingueren una taxa de subsidència més petita, a causa tant de les variacions de l’evolució estructural de la zona com també de l’allunyament gradual dels depocentres lacustres respecte de les zones de màxima subsidència Biopunt,…
Miocè
Geologia
Època (i sèrie) del Terciari superior, compresa entre l’Oligocè i el Pliocè.
S'inicià fa 24,6 milions d’anys i finalitzà fa uns 5,1 milions d’anys Com durant tot el Terciari, el clima en el Miocè s’anà refredant progressivament això no obstant, es mantingué més càlid que en l’Oligocè i el Pliocè El Miocè fou una època de grans esdeveniments faunístics En el Miocè inferior el contacte entre el continent africà i l’eurasiàtic afavorí l’intercanvi de fauna en ambdós sentits, mitjançant l’existència d’un corredor en el Pròxim Orient Entre els elements faunístics nouvinguts procedents d’Àfrica s’han trobat, en el registre fòssil peninsular, els primers proboscidis, com…
Paleogen
Geologia
Subsistema o subperíode inferior del Terciari.
És compost de tres sèries o èpoques Paleocè , Eocè i Oligocè Comprèn de -65 a -24,6 milions d’anys
entelodonts
Paleontologia
Família extingida de mamífers artiodàctils, integrada per individus amb el crani allargat, sense apòfisi mastoide i òrbites tancades.
Se n'han trobat representants a l’Eocè superior d’Àsia i a l’Oligocè d’Euràsia i l’Amèrica del Nord, amb els gèneres Entelodon , Archaeotherium i Dinohyus
mastodontoides
Paleontologia
Grup de vertebrats de la classe dels mamífers proboscidis que atenyen d’1 a 3,30 m d’altura en la creu i tenen dues molars de corona baixa, amb la superfície dibuixada de crestes transversals.
Els proboscidis més primitius presenten quatre defenses Tetralophodon , mentre que les espècies més modernes en tenen dues Mastodon Hi havia espècies amb les defenses en forma de pala Platybelodon i Amebelodon Hom en troba fòssils des de l’Oligocè fins al Plistocè
Ega
Riu
Riu del País Basc, afluent, per l’esquerra, de l’Ebre (80 km).
De règim pluvial oceànic, neix a la serralada Cantàbrica, d’on es dirigeix cap a l’est, seguint una vall estreta i fonda fins a Estella, on rep l’Urenderra Des d’aleshores agafa la direcció sud i s’encaixa en els materials tous de l’Oligocè
Martí Madern i Carreras
Paleontologia
Paleontòleg.
Estudiós de la flora fòssil de l’Oligocè de la Segarra, collaborà amb Josep Ramon Bataller i George Depape, als quals facilità els materials per a la publicació Flore oligocène de Cervera Catalogne 1950, i amb altres especialistes, principalment francesos Publicà nombroses notes amb noves aportacions a aquesta flora, sovint en revistes comarcals
antracotèrids
Paleontologia
Família extingida de mamífers artiodàctils, del subordre dels suïformes i que pertany a la superfamília Anthracotheroidea.
Els seus representants aparegueren a l’Eocè mitjà i s’extingiren al Miocè Al Talladell Tàrrega s’han trobat restes del gènere Elomeryx , de l’Oligocè Eren formes semiaquàtiques que es relacionen amb els súids, però que anuncien ja l’hipopòtam Tenien cinc dits al membre anterior i quatre al posterior Els mascles presentaven un patent dimorfisme sexual en les seves potents canines en forma de defenses
Rupelià
Geologia
Estatge de l’Oligocè belga, que correspon aproximadament a l’Estampià.
L’estratotip és a les vores del riu Rupel afluent de l’Escalda, a Bèlgica
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina