Resultats de la cerca

Enginyer industrial 1965, cursà estudis de direcció a Łodź Polònia Es dedicà professionalment a la fotografia, collaborà en la premsa i fou director de fotografia en films de directors de l’anomenada escola de Barcelona  com Francesc Bellmunt, Carles Duran o Pere Portabella, el qual li produí el primer film que dirigí, el curt documental i després ningú no riurà 1968 En el mateix gènere, rodà Para no olvidar la censura durante el franquismo 1974 Debutà com a director de ficció el 1985 amb Olímpicament mort , adaptació d’una de les novelles protagonitzades pel detectiu Pepe Carvalho de Manuel…

I posa, com a exemples, Fraseologia catalana La fraseologia esportiva La fraseologia constitueix un fenomen central de la llengua i el seu coneixement significa el més alt nivell del domini de qualsevol idioma L’esport i el joc tenen un arrelament social tan ampli que han propiciat la formació de frases fetes, d’expressions, de refranys, de modismes, etc, que relacionen llengua i esport i que, després que el seu origen esportiu hagi evolucionat, s’han incorporat a l’ús general de la llengua El món de l’esport ha donat lloc a frases fetes i refranys que han enriquit la llengua catalana com…

Desenvolupà la seva carrera professional a Catalunya, sobretot en castellà però també en català S’inicià com com a locutor de Ràdio Barcelona i Radio Nacional de España, on de seguida es feu remarcar per la seva veu profunda i ben modulada En televisió tingué un considerable èxit com a presentador i conductor en programes de Televisión Española, Antena 3, Castilla La Mancha Televisión i Telemadrid, entre els quals El tiempo es oro 1987-1992, La parodia nacional 1996-2001 i Alta tensión 1998-2002 Obtingué dos premis TP de Oro al millor presentador per als dos darrers d’aquest programes 1996 i…

Vida Enginyer industrial 1965, fou membre del Cineclub Enginyers i cursà estudis de direcció a l’Escola de Cinema de Lód´z Polònia 1965-66 Al final de la dècada del 1960 collaborà com a fotògraf en les revistes "Siglo XX", "Destino", "Triunfo", "Serra d’Or" i "Imagen y Sonido" Participà en la creació del Collectiu de Cinema, vinculat al PSUC, i feu de director de fotografia de films de Josep Maria Vallès, Llorenç Soler, Antonio Maenza, Carles Duran, Antonio Gasset, Francesc Bellmunt, Joaquim Jordà, Jacinto Esteva i de la major part de la filmografia de Pere Portabella, que li produí el seu…

Estudià psicologia a la Universitat de Barcelona Iniciat amb guions de còmic, s’especialitzà posteriorment en una narrativa de gènere policíac i de misteri, més propera a la novella negra americana hard-boiled que no pas als models europeus Autor prolífic, es donà a conèixer com a narrador en castellà amb les novelles  Aprende y calla 1979 i  El señor Capone no está en casa 1979, a les quals seguiren A navajazos 1980  Prótesis 1980, portada al cinema el 1984 per Vicenç Aranda amb el títol de Fanny Pelopaja Por amor al arte 1981  Si es no es 1983, que el 1992 rebé el Deutscher Krimi Preis…

Estudià filosofia i lletres i periodisme Collaborador habitual en un gran nombre de revistes i a la premsa diària, conreà gairebé tots els gèneres, bé que l’assaig i la novellística constituïren els eixos de la seva activitat literària Escriví algunes de les seves obres en català Els seus assaigs mostren sempre una forta dosi de contestació a l’ordre establert i un clar compromís polític amb posicions d’esquerra, tònica que impregna també la resta de la seva producció i que sovint el portà a adoptar la forma de pamflet o de manifest Manifiesto subnormal 1970, Crónica sentimental…