Resultats de la cerca

De forma allargada, és separada de la terra ferma per un canal marítim anomenat pertuis de Maumusson bé que, des del 1966, un viaducte de peatge de 3 027 m de llarg la uneix al continent Produeix hortalisses, fruita, vi i farratges i, en alguns llocs, és important l’ostreïcultura La població més important és Saint-Pierre-d’Oléron, mentre que Le Château-d’Oléron, situat al SE, constitueix el port de l’illa Aquesta formà part d’Aquitània a l’edat mitjana i fou conquerida pel rei de França el 1370 Són famosos els Roles d’Oloron , costums marítims dels s XII-XIII redactats d’acord…

Té fàbrica d’amortidors i altres productes mecànics, teixits de llana, indústries de la fusta i fàbrica de xocolata El vescomte de Bearn hi edificà un castell 1080, entorn del qual es formà una ciutat feudal fins la unió de Bearn a la corona de França Església de Santa Maria, antiga catedral ss XII i XIII, amb magnífic portal romànic Té restes de fortificacions

Publicà Estreas bearnesas ‘Estrenes bearneses’, 1834, valuoses sobretot per algunes pàgines realistes, que pinten la vida popular del Bearn i per la coratjosa presa de posició política en la línia de Béranger

Fill de Guillem II i de Garsenda de Provença, és el darrer dels vescomtes bearnesos de nissaga catalana Cap del partit castellà a Gascunya, visità Alfons X a Sevilla 1253, que li encarregà d’expulsar-ne els anglesos Arribà fins a Bordeus, però fou repellit per les forces d’Enric III d’Anglaterra Intervingué en les lluites entre França i Anglaterra i, fet presoner pel comte de Leicester 1251, fou conduït a aquest darrer país, però poc després fou alliberat Altrament, es mantingué neutral en la gran contesa francocatalana durant el regnat de Pere II el Gran i dels seus immediats successors En…

Segurament fill de Josep Larrard, que, el 1719, s’interessà per l’explotació d’una de les quatre illes del delta de l’Ebre, a Tortosa Obtingué privilegi d' hidalguía 1775 Formà part d’una comissió destinada a l’estudi de la represa del comerç català amb els països de Llevant Installà uns locals al port de Salou, seguint el pla del capità general Philippe de Cabanes, per a constituir un nucli de població a la platja Fou director de la Companyia d’Assegurances Marítimes de la Mercè, de Sant Antoni de Pàdua i Sant Ramon de Penyafort El 1799 comprà, per 120 000 lliures catalanes, el…

Durant la seva joventut residí a València Després ocupà càrrecs diplomàtics a França, Grècia i la Xina Escriví nombroses comèdies, de caràcter naturalista La levita , 1868 El estómago , 1874 Huelga de hijos , 1893, i novelles El Anacronópata , 1887 Las personas decentes , 1890

Neix al Llemosí i rep per l’esquerra el Tardoire, i per la dreta el Seugne Des de Tomnay-Charente és navegable, i desemboca a l’oceà Atlàntic, al golf de Biscaia, davant l’illa d’Oloron, on forma un ampli estuari

Fill del vescomte Pere I i parent d’Alfons I de Catalunya-Aragó per part de mare, era encara un infant a la mort del pare i es crià a la cort de Barcelona Mort sense descendència de la seva muller, Sança de Navarra, fou succeït per la seva germana Maria, casada amb Guillem, hereu del gran senescal de Catalunya Guillem Ramon de Montcada, cap de la línia bearnesa dels Montcada

Fill dels vescomtes Guillem I i Maria I, fou excomunicat pel fet d’haver donat mort a l’arquebisbe de Tarragona Berenguer de Vilademuls 1194, oncle de la seva muller Guillema de Castellvell , amb la qual s’havia casat el 1189 Per a ésser absolt li calgué sotmetre's a una penitència pública s’absentà de Catalunya, on no tornà fins el 1205 El 1215 succeí el seu germà Gastó VI, i durant els vuit anys que dirigí el vescomtat es revelà com un governant excellent La recopilació dels usos i els costums bearnesos i les seves disposicions legislatives influïren decisivament en l’organització i en les…

Tercer fill de Carles II de Nàpols i de Maria d’Hongria Passà la infantesa a Provença Pels tractats d’Oloron i de Canfranc fou lliurat en ostatge, amb alguns germans seus, a Alfons II de Catalunya-Aragó 1288, el qual els retingué fins el 1295 Fou hereu del tron i duc de Calàbria en ésser fet rei d’Hongria el seu germà gran, Carles Martell, i dedicar-se Lluís, el segon, a l’Església Actuà com a vicari general del regne Lluità a Sicília, juntament amb el seu cunyat, el comte Carles de Valois, i fou entre els vencedors el cap d’Orlando 1299 Fou governador de Florència 1303…