Resultats de la cerca

Noble romà, bisbe de Cere 893, fou cap del partit contrari al papa Formós Responsable de la mort de Teodor II 897, el succeí, fent cas omís de l’elecció simultània de Joan IX Amb l’ajut d' Alberic I de Spoleto i del senador Teofilacte, es desféu del nou papa Lleó V i del competidor Cristòfor Ja papa, anullà totes les disposicions dels papes adversaris i afavorí el nomenament del seu amic Berenguer com a emperador El seu fill, que tingué de Mazòria, filla de Teofilacte, fou el futur Joan XI

Participà en la Primera Guerra Mundial com a cap d’estat major del IV exèrcit i com a general de l’XI exèrcit Acabada aquesta, dirigí la comissió negociadora de l’armistici 1918 Cap del nou exèrcit des del 1920, portà a terme una política de reorganització i preparació per recuperar el potencial passat fent cas omís dels acords de Versalles amb la connivència de Rússia El 1926 fou destituït del seu càrrec, bé que seguí la seva tasca a favor de l’exèrcit El 1930 i el 1932 fou elegit diputat del Partit Popular alemany

Fill del comte Arnau Ramon i successor del seu oncle Bernat Ramon Fou un dels personatges que intervingueren en les negociacions catalanoaragoneses que portaren el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV al govern d’Aragó 1137 i fou un gran collaborador d’aquest darrer prengué part en la conquesta de Lleida i probablement de Tortosa el comte premià aquests serveis confiant-li la plaça de Fraga També ajudà el seu senyor en la guerra contra Sanç VI de Navarra, en la qual caigué presoner El 1157 féu testament i posà el seu fill menor i el govern del comtat sota l’alta senyoria de l’orde de l’…

Estigué associat al govern ja en vida del seu pare, car pel desembre del 1172 signà com a testimoni amb el títol de comte de Pallars la donació del castell i comtat de Melgor feta per Bertran I de Melgor a Alfons I de Catalunya-Aragó Heretà el comtat fent cas omís al testament patern que deixava el Pallars Jussà a l’orde de l’Hospital Pel gener del 1174 signà amb Artau IV de Pallars Sobirà un conveni d’ajuda mútua contra tots els homes, excepte contra el rei de Catalunya-Aragó i els seus fidels Pactà un pariatge amb Arnau de Preixens, bisbe d’Urgell, en virtut del qual la vila de…

Com a conseqüència de l’emigració devers el S era el més poblat dels comtats pallaresos i comptava amb possibilitats d’expansió Noguera avall Per tal de mantenir-ne la independència els seus comtes, fins a mitjan s XII, alternaren les aliances recolzant-se unes vegades en els reis d’Aragó i altres en els comtes de Barcelona Heretà el comtat el fill gran del comte Sunyer I de Pallars, Ramon IV de Pallars Jussà ~1011-47, en temps del qual els urgellesos, comandats per Arnau Mir de Tost, conqueriren la conca de Tremp i el Montsec Encara que les terres de la Conca foren posades,…

La proclamà Rafael del Riego a Cabezas de San Juan Andalusia occidental l’1 de gener 1820, però el seu triomf no fou general fins que es produïren tot d’aixecaments de caràcter netament federalista la Corunya, Barcelona, Saragossa, Pamplona El 9 de març 1820 Ferran VII hagué de jurar la Constitució i es formà el gabinet Pérez de Castro - Argüelles Les corts es reuniren pel juliol 1820 i aviat s’hi destriaren dos partits el dels moderats, format en gran part pels “presidiaris”, o sia els empresonats per ordre del rei des de l’any 14, i els exaltats , sorgits de l’extensió de les classes…

Situació Planta, a escala 1200, del castell, tal com és actualment planta Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya El castell de Taradell, també conegut com el Castell de Can Boix, és situat en un cim de grans balmes, que hi ha al costat de llevant de la població, en un lloc que domina el Coll de Taradell, prop de les ruïnes de la masia de Can Boix, en un paratge cremat en un gran incendi forestal l’estiu de l’any 1984 Aquest castell figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 42,6 —y 35,3 31 tdg…

Aquest castell es trobava en la part del comtat d’Osona que passà als comtes de Cerdanya i finalment quedà vinculat al comtat de Besalú El terme del castell comprenia les antigues parròquies que formen part de l’actual terme de les Llosses, a més de la d’Alpens i de la de Sant Pere de Serrallonga, actualment de la comarca d’Osona Les primeres notícies sobre el castell i la família feudatària es troben documentades a partir de l’any 1017, quan un Bernat del castell de Guàrdia signà en el document de constitució del bisbat de Besalú, que féu el comte Bernat Tallaferro per al seu fill Guifré No…

Situació i presentació Limita amb els termes de la Llagosta W, Mollet del Vallès i Martorelles N, Santa Maria de Martorelles NE, Tiana SE, pertanyent al Maresme, Badalona S, pertanyent al Barcelonès, i Montcada i Reixac SW, pertanyent al Vallès Occidental Excepte una petita zona al NW propera al riu, el territori és bastant accidentat pels contraforts interiors de la Serralada Litoral turó de la Brolla o la Creu d’en Torres, de 466 m d’altitud, a ponent del turó d’en Galceran, límit oriental amb Santa Maria de Martorelles i Teià el turó del Reig, de 371 m, al límit amb aquest darrer municipi…

Situació Aspecte que ofereixen les ruïnes del castell, enfilat damunt la penya, en una situació estratègica inqüestionable G Llop Les restes del castell de s’Avellana, es troben dins el terme municipal de les Masies de Roda, situades dalt un encimbellat turó de pedra, a l’extrem final d’una carena, i dominant sobre una part de la vall del riu Ter, i el pla que des d’allí arriba al castell de Savassona Aquest castell figura situat en el mapa del Servei Geogràfic de l’Exèrcit 150000, full 37-14 332 x 44,6 —y 46,9 31 TDG 446469 Per a anar-hi cal situar-se a Roda de Ter des de Vic, i abans d’…