Resultats de la cerca

Es caracteritzà per una forta repressió antiliberal, que només la presència de les tropes fanceses pallià en part Tot i això, el partit apostòlic considerà el rei massa indulgent perquè no havia restablert la inquisició, i es rebellà, mentre els liberals intentaven alguns cops de mà com Torrijos, el 1831 Del quart matrimoni de Ferran VII —sense fills fins aleshores— amb Maria Cristina de Nàpols nasqué la princesa Isabel 1830, declarada successora, i els apostòlics, partidaris del germà del rei, Carles Maria Isidre, prepararen l’assalt al poder per a quan morís Ferran VII Això convencé Maria…

Ferran VII restableix l’Estat absolutista, fet amb què s’obre el període conegut com la Dècada Ominosa

Desembarcament 2-5 de desembre de José María de Torrijos y Uriarte a Màlaga, últim pronunciament liberal de la Dècada Ominosa

Fill de Felip Veciana i Dosset, es casà 1788 amb Helena de Pastoret i el succeí 1798 com a comandant quart dels mossos d’esquadra de Catalunya Com el seu pare, fou uns quants anys batlle de Valls Durant la guerra del Francès lluità contra Napoleó, però en acabar la guerra es posà al servei de l’absolutisme fou brigadier dels exèrcits de Ferran VII i collaborà, durant l’anomenada Dècada Ominosa, amb el comte d’Espanya quan aquest fou capità general de Catalunya Perseguí liberals i ultrareialistes i el 1828 fou nomenat tinent de rei de Tarragona

Era germana del sociòleg Manuel Castells Professora d’història contemporània de la UAB i membre associat de l’Institut de la Revolució Francesa de París-I Sorbona Especialista en història europea del període 1789-1848 Se centrà en l’estudi del liberalisme europeu, la Revolució Francesa i la revolució liberal a Espanya Entre les seves publicacions destaquen La utopia insurreccional del liberalismo Torrijos y las conspiraciones liberales de la década ominosa 1989, La revolución francesa, 1789-1799 1997, juntament amb Antoni Moliner, Crisis del Antiguo Régimen y Revolución Liberal en España…

Oposat a la política cultural de la postguerra al seu país, emigrà el 1951 La seva poesia és de caràcter existencial, original en la forma d’expressió, a voltes ominosa i simbòlica, i exercí força influència sobre els poetes polonesos contemporanis Cal citar-ne els reculls Trzy zimy ‘Tres hiverns’, 1936, Ocalenie ‘La salvació’, 1945, Traktat poetycki ‘El tractat poètic’, 1957, Gdzie wschodzi słońce i gdzie zapada ‘Allí on surt el sol i on es pon’, 1974, i Nieobjeta ziemia ‘Terra inabastable’, 1984 En prosa tingueren una gran repercussió l’assaig Zniewolony umysł ‘La ment captiva’, 1953, en el…

Les milícies, com a forces auxiliars, reserves o formacions defensives, es desenvoluparen a partir del sXVII com a complement dels exèrcits, que aleshores ja eren arreu d’Europa permanents i assalariats Les milícies, en canvi, eren locals, formades per paisans instruïts ocasionalment i que hom mobilitzava només en cas de guerra Cal veure-hi la llavor del soldat-ciutadà i del servei militar obligatori L’existència de milícies a les Tretze Colònies americanes, destinades a lluitar contra els indis i els francesos, permeté d’utilitzar-les a la guerra d’independència nord-americana Foren l’…

Vida i obra Fill del metge Francesc Sanponts i Roca, estudià al Collegi Episcopal de Barcelona 1803-08 La invasió francesa interrompé els seus estudis, que reemprengué el 1814 a les classes de la Junta de Comerç El 1815 participà en la fundació de la important plataforma d’estudi i de debat intellectual coneguda amb el nom de Societat Filosòfica, juntament amb J Llaró, BC Aribau, R López Soler i M Martí i Cortada, entre d’altres Fou un dels redactors del Periódico Erudito , periòdic manuscrit redactat pels membres de l’esmentada societat Estudià dret a les universitats de Cervera i Osca A…

Fill de Carles IV i de Maria Lluïsa de Parma Durant la seva infància, assistí a la fulgurant ascenció del favorit Godoy, amb qui mai no simpatitzà Convertit pels enemics d’aquell en un símbol d’alliberament, intervingué, ja més gran, en diverses conjures contra el poderós ministre el motí d'Aranjuez març del 1808 reeixí, i Carles IV hagué d’abdicar a favor de Ferran Napoleó, desitjós de convertir Espanya en un aliat dòcil, assumí l’arbitratge entre pare i fill Convocats ambdós a Baiona, l’emperador francès aconseguí que Ferran tornés la corona a Carles IV i que aquest abdiqués en…

Una de les qüestions que menys ha preocupat la historiografía espanyola ha estat el paper representat per les elits rurals en la implantació de l’Estat liberal D’aquí que la bibliografía sobre el poder local a la primera meitat del segle XIX sigui pràcticament inexistent El mateix es podria dir referent a Mallorca, on només hi ha estudis seriosos sobre les elits d’àmbit regional De tota manera, els estudis són més abundants pel que fa a la formació i la consolidació de l’Estat liberal en un àmbit més general Sobre això, interessa destacar el fet que l’Estat, com a institució en si mateix, va…