Resultats de la cerca
Es mostren 106 resultats
membrana ondulant
Biologia
Membrana plasmàtica que serveix per a unir el flagel de determinats protozous flagel·lats a la membrana citoplasmàtica, com en el cas del tripanosoma.
estentor
Protistologia
Gènere de protozous ciliats de la subclasse dels espiròtrics, de l’ordre dels heteròtrics, que ateny fins a 4 mm i té el cos en forma de copa allargassada.
Poden fixar-se temporalment al suport i són molt contràctils Els cilis són agrupats en cirrus a la part superior de la copa hi ha la regió peristomàtica, voltada d’una faixa adoral amb cirrus llargs La citofaringe va proveïda d’una membrana ondulant ben desenvolupada Són abundants en aigües dolces
febre de Malta
Patologia humana
Malaltia infecciosa, endèmica en tot el litoral mediterrani, que es transmet habitualment de les ovelles o les cabres a l’home per mitjà de la llet, del formatge, etc.
És una brucellosi causada per Brucella melitensis Les característiques principals són febre de curs irregular i ondulant, constipació, suors profuses generalitzades i tumefacció de la melsa i el fetge Pot provocar com a seqüeles artritis i neuràlgies La durada del període febril és de 15 a 20 dies, i són freqüents les recaigudes
fringíl·lids
Ornitologia
Família de passeriformes els individus de la qual són de mides mitjanes o petites i presenten bec cònic i més curt que el cap, cua de dotze timoneres truncada o bé amb una lleugera fenedura, plomatge de colors generalment molt vius i dimorfisme sexual.
Es caracteritzen per llur vol, ondulant, s’alimenten preferentment de gra, són gregaris i la femella construeix el niu obert en forma de copa Tots són molt apreciats com a ocells de gàbia, sia per la bellesa del cant, sia per la del plomatge, o per ambdues alhora, i per la facilitat amb què s’adapten a la domesticitat Són migradors, i habiten arreu del món, excepte a Oceania, Madagascar i l’Antàrtida
Vitale da Bologna

Sant Jordi i el drac , obra (1350) de Vitale da Bologna (Pinacoteca Nacional, Bolonya)
© Corel
Pintura
Nom amb què és conegut Vitale d’Aimo de Cavalli, pintor italià, actiu entre el 1334 i el 1359.
Considerat el fundador de l’escola bolonyesa, és autor de la Madona de les dents 1345, Galleria Davia Bargellini, Bolonya, de les Històries de sant Antoni Abat Pinacoteca Nazionale, Bolonya i dels frescs de l’església de Mezzaratta El seu estil, presidit sempre pel ritme ondulant de la línia, acusa una forta influència del gòtic francès No obstant això, aportà novetats, com la fragmentació de l’espai en diversos episodis, els quals accentuà amb raigs intensos de llum
Hermann Obrist
Art
Artista plàstic suís.
Es formà a Karlsruhe 1888 i a París Artista polifacètic, obrí un taller de brodats a Florència 1892, i el continuà a Munic dos anys més tard Fou cofundador de la revista Vereinigte Werkstätten für Handwerkskunst 1897 Dissenyà també mobiliari i conreà l’escultura Típic representant del Jugendstil, la seva obra reflecteix constantment un moviment ondulant, centrat gairebé sempre en motius vegetals, que ell coneixia bé gràcies als seus estudis d’història natural previs als artístics Les seves columnes, entre fantàstiques i florals, el relacionen molt de prop amb Antoni Gaudí
veu celeste
Música
En l’orgue, joc ondulant, labial, de talla estreta, simple o compost.
Generalment en la tessitura de 8’ o 4’ i començant en la segona octava, cada nota és composta per dos tubs de talla estreta afinats sensiblement diferents l’un de l’altre, més alt o més baix, cosa que produeix un batec suau i dolç Si el joc és simple li cal un altre joc, també de talla estreta, per a acoblar-s’hi i generar el mateix efecte viola de gamba, salicional, etc Introduït a l’orgue a la darreria del període clàssic, és plenament característic de l’orgue romanticosimfònic Sovint collocat al cos expressiu o al recitatiu, pot actuar tant de joc solista com de polifònic Destaca en l’…
Edward Burne-Jones
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador anglès.
Collaborà amb Dante Gabriele Rossetti en els frescs de l’Oxford Union 1857 i fou l’epígon de la germandat prerafaelita Enemic declarat del realisme i de tot el que és anecdòtic en l’art, pretenia de reflectir només el que és típic o simbòlic De tots els prerafaelites fou el que aconseguí d’apropar-se més a l’art de Mantegna, Carpaccio o Botticelli King Cophetua and the Beggar Maid , 1884, Tate Gallery, Londres, i alhora establí, amb el seu decadentisme i el seu arabesc ondulant, un pont entre l’art dels membres de la germandat i el dels modernistes anglesos Sidonia von Bork…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina