Resultats de la cerca

La tracta d’acord amb un conjunt d’instruccions programa, escrites en un llenguatge adient i enregistrades en una memòria, i en dóna els resultats, també segons una forma preestablerta, sia en forma de dades o com un senyal que permet el control automàtic d’una màquina o procés El més usual dels ordinadors és el digital abans també conegut com a calculador digital que pot processar grans quantitats d’informació i realitzar operacions aritmètiques i lògiques a una gran velocitat El funcionament de l’ordinador digital és basat en la lògica dels circuits electrònics integrats lògica electrònica…

Considerat fill d’Ea, fou l’ordenador del panteó diví, i adquirí qualitats i atributs semblants als de l’antic déu sumeri Enlil

Doctor en teologia i remarcable predicador, fou canonge magistral de Tortosa 1907 i canonge arxiver de Lleida 1908, on desplegà la seva activitat com a ordenador de l’arxiu i desvetllà, amb conferències i articles, l’interès per l’abandonada Seu Vella a partir de l’any 1913

Format per dos delegats de les diputacions de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, dos intendents, l’ordenador militar i el comissari de guerra, administrà els recursos del Principat i aplicà immediatament una contribució extraordinària de tres milions de rals setembre del 1837 Poc temps després fou substituït per una junta d’administració i revisió de comptes

Rebesnet de Francesc de Moner i de Miret Es doctorà en dret a Saragossa Fou comissari ordenador de la inquisició de Barcelona El 1806 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres, on presentà un estudi sobre la vila d’Isona, publicat el 1868 Lluità a la guerra del Francès, i després fou diputat pel districte de Talarn i castlà del seu castell Fou pare de Joaquim de Moner i de Siscar  

D’origen castellà, fou enginyer ordenador de Lleó i més tard enginyer en cap de muntanyes de Lleida Fundà la revista La Topografía moderna y el Catastro 1894 i dirigí del 1895 al 1897 la Revista del Instituto Agrícola Catalán de San Isidro Publicà Estudios forestales los montes en sus relaciones con las necesidades de los pueblos 1870-72, un Tratado de topografía moderna 1903-05 i obres didàctiques

Combaté a l’Àsia amb Alexandre, i, mort aquest, rebé el govern de Tràcia 321 aC Lluità, amb els altres diàdocs, contra Antígon Monóftalmos, el qual derrotà a Ipsos l’any 301 aC Entretant, s’havia proclamat rei de Tràcia 306-305 aC i havia fundat una nova capital, Lisimàquia Lluità, per ampliar els seus dominis, contra Demetri Poliorcetes, amb l’ajut de Pirros, Seleuc i Ptolemeu, i aconseguí, per les seves qualitats de bon ordenador, estrateg i polític, el poder d’un imperi vastíssim Amargat, però, per les intrigues familiars, s’enfrontà amb Seleuc i morí derrotat

Llicenciat en dret 1936, en esclatar la Guerra Civil Espanyola passà al bàndol franquista, en l’exèrcit del qual lluità i ascendí fins al grau de tinent El 1942 entrà com a lletrat a l’Ajuntament de Barcelona, on fou secretari del Patronat Municipal de l’Habitatge 1954-77 i posteriorment cap administratiu del Centre Ordenador Municipal fins a la jubilació 1983 Interessat en l’impacte de la immigració en l’urbanisme, publicà  Sociología y urbanismo 1959, La inmigración en Barcelona 1964, La aportación de Almería al crecimiento y desarrollo de Barcelona 1966 i Problemes de l’…

El 1420 era a Rímini al servei dels Malatesta Prosseguí la carrera a la cort pontifícia i a les corts de Ferrara, Savoia i Borgonya El 1436 el papa li atorgà una canongia de la catedral de Cambrai Fou un ordenador i aclaridor de la música profana definí els diversos gèneres musicals, llurs relacions i estil propi En música religiosa establí un pla musical per a l’ordinari de la missa missa cíclica i li donà unitat a base d’un sol i únic cantus firmus Usà per primer cop el fals bordó La seva balada Se la face ay pale fou el primer cantus firmus d’origen profà Les seves misses…