Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
ordinal
Número d’ordre d’un element en una successió.
adverbi numeral ordinal
Gramàtica
Adverbi numeral que modifica la significació del mot que acompanya, en el sentit del lloc que ocupa dins una sèrie o gradació.
adjectiu numeral ordinal
Gramàtica
Adjectiu numeral
que indica el lloc que alguna cosa ocupa dins una sèrie.
divisió
Esport
Agrupació de clubs segons mèrits o condicions per a participar en un campionat.
Quan són molts, són estructurats en forma jerarquitzada en diferents divisions, que hom distingeix per numeració ordinal primera divisió, segona divisió, etc
paradoxa
Lògica
Matemàtiques
Enunciat o raonament que porta a dues conclusions mútuament contradictòries però de cap de les quals hom no pot prescindir.
Sovint identificable amb l'antinòmia i àdhuc amb l'aporia, la paradoxa, que té un significat més ampli que l’una i l’altra, sol ésser tipificada en l’afirmació del mentider, quan diu “ara dic mentida” si és veritat que diu mentida, és que menteix, però està dient la veritat, o sia que no està mentint i, si no és veritat que diu mentida, menteix, però no és veritat que digui mentida Les paradoxes d’aquesta mena, consistents en una autoreferència i que solen ésser típiques en les anomenades paradoxes semàntiques o lingüístiques, han estat estudiades des de sempre i hom només ha pogut trobar-ne…
conjunt ben ordenat
Matemàtiques
Conjunt ordenat en el qual tot subconjunt no buit té un primer element.
Conjunt ordenat OOO X ,≤OOO si, i només si, tot subconjunt Y ⊆ X , no buit, té primer element Els nombres ordinals mesuren precisament les diferents menes de bons ordres possibles És a dir, tot conjunt ben ordenat és ordre-isomorf a un únic nombre ordinal
trilionèsim | trilionèsima
Alfred Tarski
Lògica
Matemàtiques
Lògic i matemàtic polonès naturalitzat nord-americà.
Pertanyent al cercle de Varsòvia i professor de la Universitat d’aquesta ciutat, emigrà als EUA, on fou professor a Berkeley Especialitzat en problemes sintàctics i semàntics, elaborà una lògica polivalent i féu importants aportacions a la teoria de la mesura i a la metamatemàtica A més dels seus nombrosos articles, cal destacar O logice matematycznej i metodzie dedukcyjnej ‘Introducció a la lògica i a la metodologia de les ciències deductives’, 1936, Undecidable Theories ‘Teories indecidibles’, 1953, en collaboració amb AMostowsky i RMRobinson, Logic semantics, Mathematics 1956 i …