Resultats de la cerca
Es mostren 222 resultats
Jornada Mundial de la Joventut

Celebració de la Jornada Mundial de la Joventut a Madrid (2011)
@ JMJ 2011 Madrid
Trobada de joves amb el papa promoguda per l’Església catòlica.
És un esdeveniment multitudinari que se celebra cada 2 o 3 anys en una ciutat del món Fou una iniciativa del papa Pau VI, que durant l’Any Sant 1975 es reuní a Roma amb milers de joves que representaven nombrosos països Posteriorment, Joan Pau II, en veure les concentracions massives de joves del 1984 en què se celebrava a Roma l’any jubilar, decidí regularitzar l’esdeveniment Buenos Aires 1987, Santiago de Compostella 1989, Częstochowa 1991, Denver 1993, Manila 1995, París 1997, Roma 2000, Toronto 2002, Colònia 2005, Sydney 2008 i Madrid 2011 han allotjat les convocatòries successives
probòscide
Heràldica
Figura semblant a una trompa d’elefant que en realitat és una estilització d’un corn de bou o de búfal al qual ha estat seccionada la punta i l’obertura obtinguda s’ha allargat considerablement.
És emprada generalment com a cimera i sovint va ornada de plomes, picarols i anelles
alcandora
Indumentària
Peça de roba interior amb mànigues, a manera de camisa, que portaven homes i dones indistintament.
Sovint era ornada amb or, seda o puntes Usada a partir de l’edat mitjana
tiara
Indumentària
Lligadura alta, semblant a la barretina, de roba o de pell, usada antigament per diversos pobles asiàtics.
Entre els grecs era coneguda també per mitra , i, si hom la plegava per davant, per frigi barret frigi Entre els perses i els armenis era un signe de distinció ornada amb diadema, era un distintiu reial
Krixna
Vuitena encarnació (avatar) de Vixnu.
Les fonts bàsiques del seu culte són el Mahābhārata i el Bhagavad-Gīta Inicialment representat com un heroi alliberador, la seva figura fou ornada d’un misticisme pastoral amb elements eròtics sublimats i acabà esdevenint, com a salvador universal i enemic de tot mal, real i mític, la deïtat més popular i reverenciada del panteó hindú
cintes | cinta
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les liliàcies, que comprèn unes 50 espècies de les regions tropicals, algunes de les quals són conreades en jardineria, sobretot plantades en tests.
Són plantes estoloníferes de rizoma horitzontal o oblic amb arrels primes i formen una roseta de fulles cintiformes que fan de 20 a 40 cm de llargària, entremig de les quals apareixen els escapuls florífers que porten un raïm de flors petites, blanques o verdoses L’espècie més coneguda és C elatum , de fulles verdes en la varietat típica, i ornada de faixes grogues en la varietat picturarum
Simó Bauçà i Sales
Cristianisme
Bisbe de Mallorca (1607-23).
Religiós dominicà, a València rebé les ensenyances de Lluís Bertran Fou prior dels convents de Manacor i de Palma Essent bisbe oposà una resistència passiva als lloctinents a causa d’alguns conflictes de caràcter fiscal Ajudà diverses famílies morisques procedents de Granada Féu construir la façana del palau episcopal, així com la gran sala ornada amb els retrats dels bisbes mallorquins Convocà sínodes el 1611 i el 1614 Resten encara inèdits uns comentaris seus a la dialèctica d’Aristòtil
Sangüesa
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Navarra, a la conca del Sangüesa i vora el riu Aragó.
Centre comarcal, amb indústries alimentàries i de material de construcció Fortalesa de Navarra a la frontera d’Aragó, passà a aquest regne al temps de Ramir I d’Aragó 1054 És remarcable l’església romànica de Santa María la Real el 1132 fou donada als hospitalers, de tres naus, amb una portalada ornada amb escultures, de la fi del s XII, obra del mestre Llogari i del mestre de Sant Joan de la Penya La torre, octogonal, és gòtica Hi ha també notables edificis d’altres èpoques
Sant Pere de Riuferrer
Antiga cel·la monàstica i, més tard, parròquia rural del municipi d’Arles (Vallespir), situada a la vall del riu Ferrer
.
Existia ja el 820 com a possessió del monestir de Santa Maria d’Arles, i és citada com a cella monàstica o priorat als s X i XI La seva església fou reedificada i consagrada el 1159, i consta com a simple parròquia des del s XV Depengué del monestir d’Arles, fins a la Revolució Francesa aleshores fou venuda a un particular Se'n conserva l’església del 1159, molt ben restaurada, d’una nau amb absis, amb una porta a migdia, que tenia un petit pòrtic, ornada de pilastres i columnes amb arquivoltes entorn d’un timpà llis
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina