Resultats de la cerca

Antecedents Els gramàtics que fins aleshores s’havien ocupat de la llengua catalana —com PBallot , M Pers i Ramona , P Estorch i Siqués , M Milà i Fontanals , T Thos i Codina , A de Bofarull , A Blanch , J Nonell , M Grandia — ni les institucions que semblava que haurien hagut d’aconseguir-ho —com l' Acadèmia de Bones Lletres o els Jocs Florals de Barcelona , no havien sabut o no havien pogut superar les discordàncies ni arribar a acords durables ni prou consistents Una de les tasques assignades a la Secció Filològica de l’Institut, en ésser fundada aquesta 1911 fou —al costat de l’estudi…

El Consell General de la Vall d’Aran modifica les normes ortogràfiques de la parla aranesa, oficials des de l’any 1983 Amb aquesta mesura es pretén facilitar la modernització de l’aranès i permetre la incorporació de nous conceptes, amb vista a la docència També s’ha aprovat la unificació dels tres dialectes parlats a la Vall d’Aran, que igualment dificultaven les tasques dels docents El Consell també aprova la creació de l’Institut d’Estudis Aranesos

Es publiquen les Normes ortogràfiques de l'Institut d'Estudis Catalans, obra de Pompeu Fabra

La revista “Taula” convoca a Castelló una assemblea d’escriptors valencians, en la qual s’accepten formalment les normes ortogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans

El Congrés Catalanista del 1880 en recollí la idea i n'acordà la creació Combatuda pel fet d’haver estat aprovada per un congrés polític, la iniciativa fou realitzada gràcies a l’entusiasme d’Àngel Guimerà La intransigència dels criteris en pugna impossibilità la seva existència des de la primera sessió, celebrada el 19 d’octubre de 1881 L’any 1915 fou ressuscitada pels elements contraris a l’Institut d’Estudis Catalans amb la finalitat de combatre les Normes Ortogràfiques del 1913 D’ací que no se'n conegui altra activitat que la confecció d’unes Regles ortogràfiques…

Prenent com a punt de partida el diccionari de Pere Labèrnia i Esteller 1839, dedicà especial importància al lèxic i a l’aspecte enciclopèdic Inclogué les biografies de personalitats dels Països Catalans Sembla que fou dirigit per Cels Gomis i Mestres Reeditat en 1929-37 4 volums, ja com a diccionari enciclopèdic, hom l’adaptà a les normes de l’Institut i hi afegí la descripció de les poblacions i els accidents geogràfics dels Països Catalans Finalment, el 1938, hom en feu una darrera edició abreujada, en un volum

L’Ajuntament de Barcelona concedeix la Medalla d’or a títol pòstum al lingüista Pompeu Fabra, autor de les Normes ortogràfiques, la Gramàtica catalana i del Diccionari de la llengua La distinció li havia estat concedida el febrer de 1938 però Pompeu Fabra no havia pogut recollir-la per trobar-se camí de l’exili Recull la distinció un dels seus nets

En l’ortografia usual són emprats diacrítics com l’accent o la dièresi En transcripció fonètica hom els empra per a indicar nasalització ã, obertura ą, tancament ạ, dentalització n, velarització ł, etc En català, després de les normes ortogràfiques del 2016, hi ha els següents mots amb accent diacrític bé, déu, és, mà, més, món, pèl, què, sé, sí, sòl, són, té, ús, vós

Fou diverses vegades alcalde d’Olot i membre del Centre Catalanista 1889 Publicà Ressenya històrica del santuari de Nostra Senyora del Tura 1905, El Prat de les Indianes 1910, El rei Martí d’Aragó i la vila d’Olot 1912 i Casolanes 1918 Collaborà en la premsa local fou l’ànima del Certamen Literari-Artístic i un apassionat adversari de les normes ortogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans

Fundà i dirigí la revista “Muntanyes Regalades” Publicà un recull de poemes que exaltaven la germanor dels Països Catalans, Les terres de llengua catalana 1905, i les antologies Flors rosselloneses 1902 i Refilets 1904 Dedicà nombrososarticles a la presentació d’escriptors catalans i s’esforçà a difondre el conreu de la llengua catalana El 1915, tanmateix, arran de la guerra, es pronuncià contra les Normes ortogràfiques i s’enemistà amb Antoni M Alcover