Resultats de la cerca

Cristallitza en el sistema ortoròmbic Es presenta de color variable entre el gris i el blanc, opac i amb lluïssor metàllica Fou descobert a la mina La Gallega, a Ojén Màlaga, per un grup de geòlegs holandesos l’any 1971, i actualment tan sols es coneix a Màlaga i a Grenlàndia El seu nom ret homenatge al doctor JWesterveld, geòleg holandès

Cristallitza en el sistema ortoròmbic Pertany al subgrup dels nesosilicats Normalment es presenta en masses grollerament prismàtiques o finament fibroses La seva duresa és de 7 i la seva densitat de 3,24 Té un esclat de vidre i de vegades sedós en les varietats fibroses És de color blanc, de vegades verdós Es forma a les roques riques en alumini i en circumstàncies d’alt grau de metamorfisme regional es troba en els esquists i gneis

És d’un color blanc d’argent, cristallitza en el sistema ortoròmbic, és molt malleable i actua amb les valències 3, 4, 5 i 6 El 1940, EM McMillan i Abelson en descobriren l’isòtop 239, d’un període de semidesintegració de 2,359 dies aquest isòtop es troba en traces en algunes pechblendes, i es forma d’una manera continuada per l’acció dels neutrons ràpids sobre l’urani-238 Dos anys més tard, Wahl i GT Seaborg obtingueren l’isòtop 237, d’un període de semidesintegració de 2,20 × 10 6 anys, en quantitats ponderables, i descobriren les valències 3 i 6 pel mètode dels indicadors El neptuni és…

Mineral que cristallitza en el sistema ortoròmbic També pot contenir ferro i titani Es presenta com a agregats bacillars o fibrosos disposats radialment Apareix en blocs de pelites degut a metamorfisme de contacte, típicament en xenolits de roques ígnies màfiques Té una duresa d’entre 6 i 7 Freqüentment és incolora o blanca, però també de color groc pàllid, rosa o vermell La seva densitat és de 3,14-3,26 Presenta una exfoliació clara en els exemplars no fibrosos i té un esclat vitri L’andalusita, la sillimanita i la cianita es transformen en mullita amb calor intensa Les seves propietats…

Mineral que cristallitza en el sistema ortoròmbic, en cristalls prismàtics molt grossos fins i tot d’un pes superior a 100 kg També es presenta en masses de gra fi o gruixut La seva densitat oscilla entre 3,5 i 3,6 i augmenta amb el contingut de fluor Té un esclat de vidre És incolor o blanc, però també pot presentar-se en cristalls transparents de color blau o groc clar, i poques vegades rosats Els exemplars transparents són tallats com a pedres precioses, però hom ven també com a pedres precioses topazis amb una gran quantitat de quars groguenc Hom el pot trobar a les pegmatites i venes…

Fou identificat el 1875 per Lecoq de Boisbaudran estudiant-ne l’espectre El galli es dona en forma de traces en minerals de ferro, alumini i manganès Hom l’obté com a subproducte de l’obtenció d’altres minerals, sobretot dels residus de la fusió del zinc, i del tractament de la bauxita, per a obtenir alumini El galli metàllic sòlid és de color gris blavós i cristallitza en el sistema ortoròmbic el galli líquid s’assembla al mercuri i presenta una superfície especular Químicament és molt semblant a l’alumini el seu ió és amfòter, però feblement més àcid que l’alumini A l’aire és estable a la…

Si hom el frega amb la mà se’n desprèn una lleugera olor Normalment actua amb valència +2 i +4, malgrat que també es pot presentar amb —4 Hom en coneix deu núclids naturals 112 0,9%, 114 0,6%, 115 0,4%, 116 14,1%, 117 7,5%, 118 24%, 119 8,6%, 120 33%, 122 4,8% i 124 6,1%, i onze núclids artificials 108, 111, 113, 117 m , 119 m , 121 i 121 m , 123, 125, 126 i 127 També ren el nom de júpiter , provinent del déu romà Júpiter Esmentat per Homer i emprat pels contemporanis de Plini per a recobrir els objectes de coure i de llautó, l’estany fou molt utilitzat durant l’edat mitjana, sobretot com a…