Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
oscil·lometria
Química
Tipus d’anàlisi conductimètrica en la qual hom treballa amb corrents alterns d’alta freqüència (1-300 MHz).
L’oscillometria es basa en el fenomen de polarització molecular que resulta de l’aplicació de corrents d’alta freqüència i que provoca un corrent de polarització d’intensitat comparable a la del corrent de conducció Segons que la substància a valorar estigui més dissociada o menys, predominarà l’un tipus de corrent o l’altre en el procés global de conducció En aquesta tècnica, els elèctrodes són externs i la cella conductimètrica actua com a capacitància i impedància en el circuit Presenta l’avantatge de no necessitar celles especials, a més dels avantatges derivats del fet d’ésser externs…
oscil·lometria
Medicina
Determinació de les oscil·lacions de les parets arterials ocasionades pel flux sanguini i la pressió arterial, per mitjà de l’oscil·lòmetre.
Hom l’empra per a conèixer l’estat de les artèries estudiades
esfigmomanòmetre
Aparell compost essencialment d’un manòmetre d’aire o de columna de mercuri, destinat a mesurar la pressió arterial.
El fonament del mètode consisteix a equilibrar amb una pressió de valor conegut la pressió sanguínia de l’artèria explorada Hom exerceix la pressió exterior mitjançant una banda pneumàtica que, bo i adaptant-se al voltant del braç amb un embenatge no extensible, s’infla mitjançant una pera de goma fins a la pressió desitjada Hi ha distints tipus d’aparells i diversos procediments per palpació, per auscultació, per oscillometria, etc per a determinar la pressió arterial
anàlisi conductomètrica
Valoració conductomètrica d’un àcid amb una base: corba AB, àcid fort amb una base forta; corba A'B, àcid mitjanament fort amb una base forta; corba A''B àcid feble amb una base feble; P, punt d’equivalència
©
Química
Procediment analític usat per a determinar el punt final de les volumetries, basat en la mesura de la variació de la conductivitat electrolítica de la solució problema deguda a l’addició de reactiu valorant.
Com que la conductivitat electrolítica depèn de la mobilitat dels ions presents en la solució i de llurs concentracions, l’addició d’un reactiu en provoca canvis importants sempre que doni lloc a la desaparició d’una espècie iònica de la solució sigui per formació d’un compost poc dissociat o d’una sal insoluble i a la seva substitució per quantitats equivalents d’un dels ions del reactiu de mobilitat diferent de la de l’espècie eliminada Així, hom pot dur a terme conductimètricament volumetries de neutralització, de precipitació i de formació de complexos, però només en casos favorables…