Resultats de la cerca
Es mostren 44 resultats
osmosi
© Fototeca.cat
Física
Química
En un sistema format per dues dissolucions de concentracions diferents, però amb el mateix dissolvent, separades per una membrana dita semipermeable,
tendència a passar dissolvent de la dissolució menys concentrada a la que ho és més.
Una membrana semipermeable, d’origen natural o artificial, és la que deixa passar uns tipus de molècules les del dissolvent i uns altres no les del solut
osmosi inversa
Física
Química
Osmosi en què el moviment de les molècules de dissolvent canvia de sentit (en passar de la dissolució més concentrada a la menys concentrada) per acció d’una pressió que supera la pressió osmòtica del sistema.
Aquest procés té diferents aplicacions industrials com, p ex, en el dessalatge de l’aigua i en la tecnologia alimentària, per a concentrar substàncies especialment delicades sucs de fruita, proteïnes de xerigot, etc
Henri Dutrochet
Biologia
Fisiòleg i metge.
Féu diversos estudis sobre fisiologia, sobretot vegetal, i fou el primer a fer experiments quantitatius sobre l’osmosi
opalinins
Protistologia
Ordre de protozous de la classe dels flagel·lats que inclou espècies incolores de 100 a 350 μ de longitud i que presenten un cos pla, cobert per nombrosos flagels curts.
Són policítics i parasiten l’intestí de vertebrats poiquiloterms i especialment dels amfibis anurs, on es troben en gran nombre a la dilatació rectal, i es nodreixen de les substàncies dissoltes per un simple procés d’osmosi
suc vacuolar
Biologia
Solució aquosa molt fluida, de caràcter gelatinós, continguda en els vacúols, constituïda per substàncies minerals (com ara sulfats, nitrats, clorurs, fosfats, etc) i orgàniques (com ara àcids orgànics, glúcids —especialment sacarosa, glucosa i tanins— i lípids).
En els vacúols s’acumulen substàncies de reserva i substàncies procedents de totes les vies metabòliques de degradació tòxiques per al citoplasma que les produeix El suc vacuolar permet al citoplasma de conservar el grau d’imbibició convenient L’entrada d’aigua del medi a l’interior de la cèllula, per osmosi, té com a conseqüència la turgència cellular
Thomas Graham
Química
Químic escocès.
Fou professor a Glasgow i a l’University College de Londres Arran dels seus estudis sobre l’absorció de gasos per líquids, determinà la llei de difusió que porta el seu nom Hom el pot considerar l’iniciador de la química colloidal, en fixar els conceptes de colloide, cristalloide i osmosi Un recull dels seus treballs es troba a Elements of Chemistry 1837
paret cel·lular
Biologia
Embolcall rígid de les cèl·lules bacterianes que conté el protoplasma.
La paret és constituïda per substàncies orgàniques complexes polisacàrids com la quitina, glucopèptids com la mureïna, aminoàcids neutres com la lisina i bàsics com l’àcid diaminopimèlic, característic d’aquesta estructura, complexos glicerofosfòrics com els àcids teïcoics, proteïnes, lipoproteïnes i lípids L’estructura física de la paret cellular dóna forma al bacteri i manté la integritat del protoplast, puix que per efecte de l’osmosi s’inflaria i esclataria, i permet la classificació dels individus segons el resultat de la tinció de Gram
Jean-Antoine Nollet
Física
Físic francès, conegut també com a abbé Nollet
.
Descobrí el fenomen de l’osmosi dels líquids 1748 i fou el primer a demostrar amb una experiència personal immersió al riu Sena que el so també es propaga dins l’aigua Inventà el primer electroscopi 1747, format per dos fils de lli dels quals penjaven dues boles de suro, i, tres anys més tard, l’electroscopi de làmines d’or Féu molts experiments amb l’ampolla de Leiden i amb altres aparells productors d’electricitat, no solament per divertir els seus contemporanis, sinó també amb finalitats terapèutiques Per això hom el considera el fundador de l’electroteràpia empírica
anxova
© Fototeca.cat
Alimentació
Seitó adobat amb sal.
Des d’un punt de vista industrial, a l’hora de preparar les anxoves cal tenir en compte l’acció de la sal fenòmens de difusió i òsmosi, possible contingut d’impureses calcicomagnèsiques, temperatura de la salmorra, etc, els processos enzimàtics que menen a la degradació de les molècules proteiques i a la consegüent aparició de l’aroma i del gust, responsables del tast característic, i el possible progrés d’alteracions microbiològiques, fruit d’una deficient concentració de la sal L’estat inicial del seitó frescor, riquesa en greixos, etc és també important Les anxoves són consumides en forma…
osmoregulació
Biologia
Manteniment en un organisme de l’equilibri entre l’aigua i els soluts osmòticament actius (com el Na+) enfront de les condicions del medi que l’envolta.
Molts organismes marins no tenen necessitat de regular la pressió osmòtica, puix que llurs cèllules tenen la mateixa pressió que la de l’aigua de mar Altres organismes protists absorbeixen contínuament aigua pels vacúols contràctils per efecte de l’osmosi D’altres, en fi, han hagut de desenvolupar sistemes actius per a mantenir l’equilibri osmòtic absorbint aigua o sals minerals, la qual cosa els ha permès de colonitzar ambients altres que el marí el terrestre, l’aeri i el de l’aigua dolça Bé que en els invertebrats no sempre hi ha un control rigorós, petites variacions de…