Resultats de la cerca

Posà fi a les hostilitats entre la casa d’Anjou i els reis del Casal de Barcelona, iniciades el 1282 amb les Vespres Sicilianes, i reconegué el regne de Trinàcria, el títol del qual ostentava Frederic III

Aquest càrrec fou instituït quan, en caure la monarquia, les atribucions militars del rei passaren a un magistrat El polemarc ostentava el comandament de l’exèrcit i el seu vot era decisiu en els afers relatius a la guerra A partir, però, del s IV aC, tingué només atribucions administratives

Format a les categories inferiors del FC Barcelona, després de passar pel Barcelona Atlètic ingressà al primer equip la temporada 1979-80 Disputà tres partits i retornà al filial, on jugà fins el 1984, exceptuant una cessió a l’Europa l’edició 1981-82 Després jugà al Calvo Sotelo 1984-85, Logronyès 1985-89, Sabadell 1989-91 i Europa 1991-92 Les dues últimes temporades amb el Logronyès actuà a primera divisió i superà l’aleshores rècord d’imbatibilitat a camp propi 9 partits que ostentava Zubizarreta

A les ciutats gregues, aquests càrrecs eren propis dels ciutadans lliures, i llur distribució era efectuada per mitjà d’elecció o de sorteig A Roma, en un principi, només els patricis pogueren ostentar magistratures, però posteriorment les assoliren altres ciutadans plebeus Hi havia els magistrats ordinaris, elegits anualment o per un període determinat, i extraordinaris, nomenats únicament en determinades circumstàncies Hom distingia també entre magistrats majors cònsols, dictadors, pretors, magistri equitum , que tenien dret als feixos feix, i magistrats menors edils curuls, qüestors i…

Fill de Pere I i de Maria de Rasès, descendent de Sigisbert de Rasès Casat amb Leonor de Vernet, s'integrà a la Cort de Ramon VI de Tolosa L'any 1213, consta documentalment que formà part del seguici que acompanyà el comte de Tolosa en l'acte de vassallatge al rei Pere I el Catòlic Desposseït de la major part dels privilegis i les vinculacions que ostentava al Carcassès, el Rosselló i el Conflent, morí immolat a l'hivern del 1244 al castell de Montsegur El seu fill primogènit, Ramon I, buscà proteció en terres catalanes sota el comtat d'Empúries

A mitjan s XVI hom començà a designar amb aquest nom els graus superiors de la jerarquia militar de l’exèrcit reial, de la monarquia hispànica dels Àustria, els quals no sempre exercien el mateix tipus de funcions Designava el general en cap d’un exèrcit en el qual era representant del rei i podia, o no, ésser alhora el mestre de camp, és a dir, el responsable de la direcció militar Era nomenat en començar una campanya, i només temporalment —en el curs d’aquesta campanya— ostentava el càrrec A les zones frontereres, on l’estat de guerra era permanent, el càrrec adquirí…

Aquesta tradició fou recollida per Andreu Bosc, que donà el nom de Bernat Perpinyà al personatge i que fins i tot assenyalà la casa que serví d’hostal, la qual ostentava unes armes on figurava una pinya La casa, de fet, era del s XVI Féu una crítica definitiva d’aquesta llegenda, el 1833, Pere Puiggarí Una altra llegenda recollida per Verdaguer, al seu poema Canigó 1886, fa de Pere Pinya un bover dels Cortals, llogaret del terme de la Llaguna Capcir, a la capçalera de la Tet, i que, cansat de la vida de muntanya, baixà, guiat pel riu, amb dos bous i una arada, fins a un indret…

Impressor d’ofici, per tradició familiar, ostentava el títol d’impressor del papa Començà publicant versos a Li Prouvençalo 1851, i conegué Mistral i Roumanille a l’aplec de Font Segunha 1854, on fou un dels fundadors del felibritge Divulgador de la literatura occitana moderna, en collaboració amb la seva muller Josefina Mezen, fou el primer editor de l’ Armana Prouvençau 1855 El 1861 publicà La miougrano entreduberto , recull de poemes breus, impregnats de sentiment romàntic i de contínues referències al paisatge, recull on intentà d’unificar l’estil de la literatura provençal…

Aquesta àmplia confederació es formà durant els s XIV i XV La integraven fonamentalment els gremis relacionats amb la guarnició de cavalleries, als quals s’havien unit d’altres de ben diversos Al s XV la confraria es componia de tres grups principals cotamallers, cuirassers i fivellers, relacionats, respectivament, amb la vestimenta dels cavallers, dels freners, sellers i guarnicioners, i dels pintors, dauradors, batifullers, oripellers i guadamassilers, aquests darrers separats el 1600, i els primers també a la fi del s XVI i al principi del XVII Al s XVIII integraven la confraria quatre…

Una de les dives més destacades de l’òpera del Barroc, inicià la carrera el 1716, o potser una mica abans, cantant als teatres de les principals ciutats del nord d’Itàlia Al cap de pocs anys ja ostentava el títol de virtuosa di camera de la duquessa Violant de Toscana Es casà amb el compositor Pietro Giuseppe Sandoni Sense ser una gran actriu ni una dona bonica, el seu cant expressiu i matisat, una gran facilitat tècnica, la seva naturalitat en les ornamentacions i la seva afinació acuradíssima, la convertiren en un ídol de l’escena europea La seva fama, però, la hi proporcionà sobretot l’…