Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
ostiariat
Cristianisme
Ofici d’aquell a qui correspon de vetllar la porta en les funcions litúrgiques.
Fins a les reformes postconciliars, era el primer dels quatre ordes menors
orde
Cristianisme
Ritu cristià, mitjançant el qual l’Església promou un dels seus membres, considerat idoni, a un determinat grau de ministeri eclesial: diaconat, presbiterat o episcopat.
El Nou Testament no usa mai el nom d’ orde per a designar una funció ministerial L’Església, durant els deu primers segles, entengué per orde només una dignitat o un estat, mai no volgué significar un sagrament La teologia del segle XI començà a distingir orde de dignitat i introduí el concepte orde dins les categories sacramentals Durant el segle XIII orde tenia ja, d’una manera plena, la categoria de sagrament d’aleshores ençà, en determinar el còmput dels set sagraments, l’orde entrà a formar-ne part Aquesta teologia medieval respecte a l’orde fou ratificada i dogmatitzada pels concilis…
orde menor
Cristianisme
Cadascun dels graus (ostiariat, lectorat, exorcistat i acolitat) que precedien el sagrament de l’orde pròpiament dit abans de la reforma del 1972.