Resultats de la cerca
Es mostren 63 resultats
Teodoric I
Història
Rei dels ostrogots (474-526).
Fill i successor de Teodomir, pertanyent al llinatge dels Àmals, fou enviat com a ostatge a Constantinoble 462, on adquirí una certa cultura i una experiència política, i l’emperador Zenó el feu patrici i magister militum i l’envià contra Odoacre 488 Envaí Itàlia i, el 494, després d’haver ocupat Ravenna, es considerà rei dels gots i dels romans, i fou reconegut com a tal per l’imperi d’Orient el 498, amb una certa i més aviat teòrica submissió a aquest El 511 assumí la regència de la monarquia visigoda com a tutor del seu net Amalaric, sota la protecció del seu general Teudis, i aconseguí de…
ostrogot | ostrogoda
Història
Individu d’una tribu germànica originada per l’escissió dels gots, instal·lats a les dues vores del Dnièster, en dos pobles: els visigots, o gots de l’W, situats en aquesta banda del riu, i els ostrogots, establerts a l’altra banda fins al Don (s III).
Podria ésser, però, que la diferenciació d’ambdós pobles, sota els noms de tervingis i greutingis, hagués començat abans d’aquest establiment a les costes de la mar Negra Adquiriren una gran puixança amb Geberic, el qual vers el 340 obtingué una gran victòria sobre els vàndals i dominà la Dàcia, i sobretot amb Hermanaric, que sotmeté eslaus, bàltics i finesos i constituí un gran imperi entre la mar Negra i la Bàltica Mort el 375, els ostrogots entraren en decadència fins que, arrossegats pels huns i manats per Valamir, penetraren a Itàlia i foren derrotats per Aeci el 451 Mort…
visigot | visigoda
Història
Individu d’un poble germànic del grup oriental estretament relacionat amb els ostrogots.
Sembla que s’establiren a Escandinàvia, d’on devien sortir a les ordres de Filimer, travessaren la mar Bàltica i romangueren un quant temps a la vall del Vístula Després el degueren remuntar, s’adreçaren vers el sud i s’establiren a Escítia, prop de la mar Negra, a l’oest del Dnièper A la primera meitat del segle IV tingueren per rei Vidigoia, que morí en lluita contra els sàrmates Poc temps després estigueren sotmesos als ostrogots i a llur rei Hermanric, i tots plegats foren empesos cap a l’oest i el sud per la invasió dels huns, que, a llur torn, sembla que foren pressionats…
Amalasunta
Història
Reina dels ostrogots.
Filla de Teodoric I el Gran i mare d’Atalaric, durant la minoritat del qual 526-534 actuà de regent La seva política d’apropament a Orient li valgué l’hostilitat del partit nacional, el qual trobà en la mort d’Atalaric 534 l’ocasió de la revolta Aleshores la regent es veié obligada a compartir el poder amb el seu cosí Teodat El 535, aquest l’empresonà a Bolsena, on morí poc temps després, fet que provocà la intervenció militar de Justinià i el començament de la reconquesta d’Itàlia pels bizantins
Belisari
Història
General bizantí.
Reprimí la insurrecció dita Nika contra l’emperador Justinià 532 per ordre d’aquest detingué el papa Silveri 537 Aconseguí brillants triomfs en les primeres fases de les guerres contra els vàndals d’Àfrica 533-534, les quals dirigí com a comandant suprem, i contra els ostrogots d’Itàlia 535-540 ocupà Sicília, Nàpols, Roma —on resistí un setge d’un any— i Ravenna tornà a Constantinoble portant presoner el rei dels ostrogots No tingué èxit, però, en la nova expedició a Itàlia amb la missió de reduir la reacció dels ostrogots 544-548, malgrat la reconquesta…
Teodat
Història
Rei dels ostrogots (534-536).
Nebot de Teodoric el Gran, es casà amb la seva filla Amalasunta, la qual l’associà al tron 534 L’any següent la féu assassinar L’emperador Justinià envià contra ell Belisari, que el derrotà 535 Fou derrocat i mort per Vitigès
Tòtila
Història
Rei dels ostrogots (541-552).
El seu nom era Baduila, però des del 541 fou anomenat Tòtila, que vol dir l’immortal Succeí Eraric, i era nebot del rei Ildibad Derrotà repetidament els bizantins i reféu el poder ostrogot s’apoderà de Casena, Urbino, Benevent i finalment Nàpols, que féu rendir per la fam, el 543 Es comportà moderadament i, tot i el seu arianisme, féu una respectuosa visita a Benet de Núrsia El 546 ocupà Roma, l’abandonà tot seguit, i la reprengué el 549 Trencà tot lligam de submissió a l’imperi d’Orient, sotmeté Sicília i devastà les costes balcàniques Finalment els grecs anullaren la seva flota i el…
Atalaric
Història
Rei dels ostrogots (526-534).
Fill del noble got Eutaric i d’Amalasunta, filla de Teodoric Succeí el seu avi i restà fins a la seva mort sota la tutela d’ Amalasunta
got | goda
Història
Individu d’un poble germànic oriental.
Els gots procedien probablement del sud de Suècia, des d’on travessaren la mar Bàltica i s’establiren a la conca baixa del Vístula Remuntant aquest riu vers l’any 150 davallaren pel Dnièster i s’installaren vers l’any 230 en una gran zona del nord de la mar Negra, on es dividiren en ostrogots, o gots de l’est, a llevant del Dnièster, i visisgots, o gots de l’oest, a ponent del mateix riu, i formaren dos pobles diferents, bé que estretament emparentats En contacte amb l’Orient romà, es convertiren a l’arianisme s IV el seu bisbe Úlfila ideà llavors un alfabet i traduí la Bíblia a…
Els dominis visigots de la Provença, Narbona, Tarraconense i Cartaginense es mantenen
Els dominis visigots de la Provença, Narbona, Tarraconense i Cartaginense es mantenen 507-526 gràcies al protectorat dels ostrogots de Teodoric, amos d’Itàlia
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina