Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
pèon | pèona
Història
Individu d’una població antiga de la Macedònia que es refugià a les altes valls del Vardar.
Subjugats pels perses i deportats a l’Àsia, vers el 360 aC envaïren la Macedònia i aconseguiren de viure amb una certa autonomia Vençuts per Lisímac, passaren posteriorment a poder dels romans Dioclecià uní llur país i la Pelagònia per formar la província de Macedonia secunda o salutaris
manobre | manobra
Oficis manuals
Construcció i obres públiques
Jornaler que ajuda el paleta en totes les feines que no necessiten gaires coneixements de l’ofici (transportar materials, pastar ciment, etc.).
terrelló | terrellona
Jornaler de la terra.
Ángel Martín González
Escacs
Jugador d’escacs.
És Mestre Internacional Començà a jugar al Club d’Escacs Barcelona, i fou campió de Catalunya 1971 i d’Espanya juvenil 1972 En categoria absoluta, es proclamà campió català 1974, 1979, 1980, 1984, 1997, 2000 i estatal 1976, 1984, 1986, 2000 individual, i assolí el Campionat d’Espanya per equips en nou ocasions També jugà al Club d’Escacs Congrés i al Club d’Escacs Vulcà Disputà cinc Olimpíades amb Espanya 1976, 1982, 1984, 1986, 1988 Dirigeix la revista Peón de rey , i participa a l’escola EDAMI
Amador Rodríguez Céspedes

Amador Rodríguez Céspedes
Federació Catalana d'Escacs
Escacs
Jugador i entrenador d’escacs.
Gran Mestre des del 1977, s’establí a Barcelona i formà part durant molts anys de la Unió Gracienca d’Escacs Guanyà trenta torneigs internacionals També fou guanyador del Campionat de Cuba d’escacs en tres ocasions 1984, 1988, 1997 El seu màxim ELO fou de 2555 punts 1997 i ocupà la posició 174a del rànquing mundial D’altra banda, entrenà i assistí Péter Lékó diversos anys Posteriorment passà al Club d’Escacs Sant Josep de Badalona És entrenador d’elit de la federació espanyola i fa classes especialitzades al centre d’alt rendiment Residència Blume Dirigeix la revista Peón de Rey
Atahualpa Yupanqui
Música
Compositor, cantant i escriptor argentí.
Héctor Roberto Chavero, més conegut com a Atahualpa Yupanqui, fou el cantautor més representatiu de la música folklòrica argentina Acompanyat d’una guitarra espanyola, que aprengué a tocar amb Bautista Almirón, interpretà temes populars com Zamba del grillo , Camino del indio , El payador perseguido , Luna tucumana o Milonga del peón de campo Del 1945 al 1952 pertangué al Partit Comunista, i les seves posicions crítiques amb el peronisme li suposaren la prohibició de cantar i enregistrar discos Durant una gira a principis dels anys cinquanta viatjà a Europa i arribà a cantar amb Edith Piaf…
Albert Pedret i Gibert
Cinematografia
Actor.
Vida Al final de la guerra civil s’exilià amb la seva família a Mèxic Estudià art dramàtic i doblà i interpretà diversos films, i debutà el 1954 en el melodrama El pecado de ser mujer , de Zacarías Gómez Urquiza, i la cinta de l’oest La fiera , de Ramón Peón Treballà a les ordres de Luis Buñuel en el film d’aventures La muerte en este jardín 1956 i en Los ambiciosos 1959 Pel seu paper de president de Mèxic a Viva María 1965, de Louis Malle, rebé un premi nacional d’interpretació El 1972 feu de coproductor associat de Había una vez un pillo / Once Upon a Scoundrel George Schaefer, una…
Joaquín Coss
Cinematografia
Actor i director.
Format sota el mestratge d’Antonio Vico, el 1902 viatjà a Mèxic i treballà al costat de Virginia Fábregas i Esperanza Iris Després s’establí pel seu compte mentre dirigia companyies alienes El 1917 debutà com a realitzador en els melodrames intimistes d’estil italianitzant En defensa propia Alma de sacrificio La Tigresa i En la sombra , protagonitzats per Mimí Derba, una de les grans estrelles mexicanes del moment El 1919 feu d’ajudant de direcció i fou un dels protagonistes del fulletó d’aventures El automóvil Enrique Rosas, tres ep, un dels films més emblemàtics del cinema mexicà mut, l’…
Manuel Fontanals i Mateu
Arts decoratives
Teatre
Escenògraf i decorador, fill de l’ebenista Tomàs Fontanals i Sivilla i germà de Francesc.
Residí a París fins el 1914 Estudià a Barcelona, a l’acadèmia de Francesc Galí primerament compartí amb Esteve Monegal el taller i les inquietuds del Noucentisme, i treballà al taller d’arquitectura de Puig i Cadafalch Aquesta preparació i el seu viatge a Alemanya 1919 el menaren cap a l’escenografia, que inicià al Gran Teatre del Liceu Home d’una gran cultura, fou mestre als teatres de Madrid, on féu decoracions fantasioses i originals per a Gregorio Martínez Sierra al seu Teatro de Arte, per a Eduard Marquina, les famoses de l’estrena de Doña Francisquita , d’Amadeu Vives, etc Collaborà en…