Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
Els púnics són expulsats de Sagunt
Els púnics són expulsats de Sagunt Soldats procedents de la Celtibèria són els primers mercenaris que Roma admet al seu exèrcit 212 aC
xeremia bessona
Música
A Eivissa, instrument músic consistent en la unió de dues xeremies simples de mides i construcció iguals i amb les mateixes notes.
Introduïda pels púnics, més probablement que pels musulmans, sembla tenir l’origen en el doble maït de l’antic Egipte
Roma reconquereix Tàrent
Roma reconquereix Tàrent i venç els púnics a Metaure A Hispània, victòries romanes a Baecula Bailèn i Ilipa Alcalá del Río 209-207 aC
Atenes
Història
Rei dels turdetans.
Aliat dels cartaginesos, després de la batalla d’Ilipa 206 aC, de resultat advers als púnics, es passà a les files d’Escipió Africà amb gran nombre dels seus súbdits
Joan Roman i Calvet
Arqueologia
Història
Arqueòleg.
S'inicià en l’arqueologia com a afeccionat Fou el capdavanter de la descoberta dels grans jaciments púnics d’Eivissa, a l’inici del s XX Presidí la Societat Arqueològica Ebusitana, fundada el 1903 Publicà el primer llibre important sobre l’Eivissa cartaginesa Los nombres e importancia arquelógica de las Islas Pithyusas 1906
José María Maña de Ángulo
Arqueologia
Arqueòleg.
Fou director del Museu Arqueològic d’Eivissa 1944-64 Continuà l’excavació d’alguns jaciments púnics l’illa Plana, el puig des Molins, i publicà diversos treballs sobre l’Eivissa de l’època cartaginesa i sobre Formentera Las figuras acampanadas de la Cueva des Cuyram 1947, Huevos de avestruz cartagineses con decoración pintada o grabada 1948, Sobre tipología de las ánforas púnicas 1951, Notas arqueológicas sobre Formentera 1956
Kerkuan
Ciutat antiga
Ciutat púnica prop d’El Haouaria (Tunísia).
Situada al cap Bon, al costat mateix de la mar, és una de les ciutats púniques més ben conegudes i extensament excavades Ocupada almenys des del s VI aC, fou abandonada al s III aC, possiblement en ocasió de la campanya del cònsul Marcus Atilius Regulus en el territori de Cartago l’any 256 aC Cobria unes 7 ha, protegides per una potent muralla, i disposava d’un traçat viari força regular S'hi han excavat un dels santuaris púnics més grans i diverses cases amb pati central que han proporcionat valuosa informació sobre l’arquitectura domèstica púnica
jaciment ibèric de la Penya del Moro
Oppidum laietà, situat en l’elevació homònima de la serra de Collserola, al terme municipal de Sant Just Desvern (Baix Llobregat).
La construcció del poblat s’explica pels contactes comercials mantinguts pels pobladors de la zona amb els fenicis i els púnics Presenta dues fases de poblament amb una cronologia global que abasta els segles VI-IV aC Una part de les cases foren excavades parcialment a la roca mare i els murs foren aixecats amb pedra i fang En el subsol d’algunes d’aquestes cases s’han trobat ofrenes votives i esquelets de fetus humans El jaciment ha estat objecte d’excavacions arqueològiques des del 1972 De les troballes, en destaca una inscripció ibèrica en bronze segle IV aC
primera guerra Púnica
Història
Fet d’armes entre Roma i Cartago que tingué lloc els anys 264-241 aC.
Començà amb la intervenció de Roma a Sicília, quan s’alià amb els mamertins, que lluitaven contra els cartaginesos a Messina La guerra passà al mar, originàriament dominat pels cartaginesos, fins que l’èxit de la flota nova comandada pel cònsol Duili àdhuc permeté una expedició sobre la costa cartaginesa a Tunis 256 aC Fracassat aquest assaig, la guerra se centrà novament a Sicília, on els romans es consolidaren La pau 241 aC posà fi als dominis púnics sicilians, i l’illa esdevingué la primera província romana Poc després 238 aC Roma aprofità la revolta dels mercenaris a Cartago…
Bastetània
Història
Territori del sud-est de la península Ibèrica ocupat pels bastetà
>.
Formà part de les terres dominades pels mastiens, les quals pertangueren, en la primera meitat del darrer millenni aC, a l' imperi de Tartessos Desfet aquest i perduda l’hegemonia mastiena en destruir els cartaginesos Màstia i bastir damunt les seves ruïnes Cartago Nova 228 aC, els bastetans restaren subjectes als púnics Després, però, Publi Corneli Escipió conquerí Cartago Nova i envià el seu germà Luci perquè ocupés la Bastetània, expedició que representà el començament de la dominació romana d’Andalusia L’any 197 aC els bastetans i els altres pobles dominats pels romans es…