Resultats de la cerca

Metge i diplomàtic La seva obra és remarcable pel poder evocatiu dels personatges, les descripcions paisatgístiques i sobretot perquè incorpora el llenguatge popular del sertão Sagarana 1946, Corpo de baile 1956, Grande Sertão Veredas 1956, etc

Els seus objectius són la conservació i divulgació de les riqueses paisatgístiques i artístiques de les Illes Balears Ha adquirit, per a la seva conservació, s’Illot, a s’Albufera d’Alcúdia Mallorca, i Torralba, a Alaior Menorca, on hi ha un important conjunt talaiòtic La seva seu és a son Pax, a Palma Té un patronat format per 34 membres en representació de diferents entitats i empreses de les Illes Balears

Pren el nom de l’antic lloc o possessió homònim Les seves qualitats paisatgístiques es troba en una zona boscada i és limitada per alts penya-segats l’han convertida en un notable centre turístic un poblat típic, una urbanització de luxe i tres grans hotels, un dels quals, a tocar de la platja i davant mateix del morro de Llevant del penya-segat, fet amb un menyspreu total de les característiques de l’entorn La platja, a l’esquerra del riu, pertany al terme de Ferreries, a la qual és unida per carretera

De família acomodada, rebé una acurada educació, mantingué amistat amb Carme Karr i Víctor Català i collaborà a Feminal i a Mercurio de Barcelona Arran d’una llarga estada a la cartoixa de Valldemossa —on es relacionà amb l’arxiduc Lluís Salvador— publicà la  Guía histórico-descriptiva de Valldemosa y Miramar 1910 —illustrada pel seu fill Elvir Sans —, una de les primeres mostres del gènere a Mallorca, traduïda al francès el 1915 Publicà també una única obra literària, Valldemossines 1911, recull de narracions i descripcions paisatgístiques i històriques

Estudià dret a València i a Granada Perdudes unes oposicions a judicatura, treballà a l’ajuntament i a la diputació d’Alacant, a la Mancomunitat de Catalunya i, des del 1920, a Madrid, als ministeris del treball i d’instrucció pública Rebé el premi Mariano de Cavia, de periodisme 1924 Proposat per a l’Academia Española 1927, fou derrotat, a causa de maniobres d’alguns sectors catòlics Publicà la seva primera novella, La mujer de Ojeda —d’estil naturalista—, el 1901, però no fou fins el 1908 que, amb el conte Nómada , començà a ésser conegut Les seves novelles llargues són Las cerezas del…

Vida i obra Germana de Josep Sebastià Pons i coneguda amb el pseudònim de Simona Gay Procedent d’una família benestant de la Catalunya del Nord, fou induïda a casar-se molt jove amb un funcionari francès, vint anys més gran que ella, fet que influí decisivament en la seva vida Es traslladà a París, on residí molts anys i on el seu marit exercia de magistrat Començà les seves collaboracions a la premsa catalana a La Revista , “La Nau” i “Clarisme”, i escriví també en publicacions rosselloneses com “Tramontane” 1956-65 Guanyà diversos premis en certàmens poètics i obtingué la flor natural als…

Per damunt de la guixenca serra Llarga, els secans guanyen diversitat i ofereixen un aspecte menys monòton que a la plana cerealista d’Albesa-Algerri Jaume Orta Els secans d’Albesa-Algerri i la Figuera 22, entre els principals espais naturals de la depressió de l'Ebre Aquesta àrea constitueix una excellent mostra de la transició entre els Prepirineus més meridionals i la conca de l’Ebre Dues unitats paisatgístiques ben contrastades es reparteixen en l’espai al nord, les planes i turons que s’estenen al voltant del llogaret de la Figuera, on coexisteix una agricultura tradicional de secà amb…

Obra d’artesans immigrats o itàlics d’àmbit hellenista, i documentats sobretot a les cases i villes vesuvianes collapsades pel volcà l’any 79 dC, que AMau classificà Geschichte der dekorativen Wandmalerei in Pompeji , 1882 en quatre fases o estils principals cronològicament i tipològicament diferenciats, simplificació que avui resulta superada però d’ús comú i encara útil El primer estil o sistema estructural ~200 aC — 90/80 aC imita amb colors vius elements i materials de construcció i revestiment, dels quals són un succedani econòmic alhora que accentuen plàsticament l’arquitectura Casa…

Desenvolupament enciclopèdic Redactat en plena crisi d’abatiment, rere la decisió de no escriure més, sorgeix amb la urgència de fixar les visions íntimes i les inquietuds d’un solitari —solidari amb el lector— que, abandonat ja el viure, es formula preguntes existencials i les participa convençut de la missió del poeta —l’«escollit per lloar»— com a missatger diví S’hi evidencien dues directrius temàtiques el sentiment tràgic de la mort, acceptada amb dolor, i el valor únic de la poesia nascuda de la puresa i la necessitat —sinceritat— profundes del jo Dividit en quatre parts de nou poemes…

Caracteritza molt bé la poètica carneriana dels anys vint i trenta, ja plenament integrada en el postsimbolisme El pròleg de l’autor és una enumeració d’escenes i sensacions que el poeta capta en plena primavera La gràcia, però, no és la captació, sinó el fet de descobrir-ne la poeticitat Els primers poemes del volum són els que s’acosten més a aquesta idea de captació La força, l’alegria i la joventut que caracteritzen la primavera han d’aprendre a conviure amb un punt de melangia i d’insatisfacció De la mateixa manera que el goig és fonedís, doncs, els moments a poetitzar per força han de…