Resultats de la cerca

És l’únic esport paralímpic creat específicament per a persones amb aquest tipus de discapacitat Els partits enfronten dos equips formats cadascun per tres jugadors amb antifaç, que, asseguts a terra, han d’aconseguir marcar gol a la porteria contrària La pilota té picarols a dins, per tal que es pugui localitzar auditivament, i la porteria fa 9 m i ocupa tota l’amplada del camp Un partit consta de dues parts de set minuts i guanya l’equip que marca més gols Fou inventat per l’austríac Hanz Lorenzen i l’alemany Sett Reindle el 1946 com a mitjà rehabilitador per als cecs de la…

A causa d’una malformació congènita, a onze anys li foren amputades les dues cames des dels genolls No obstant aquesta greu invalidesa, es dedicà de ple a l’esport i, ajudat de les pròtesis adequades a cada disciplina, practicà el waterpolo, la lluita i el rugbi, entre altres esports L’any 2004 s’inicià en l’atletisme, en la categoria d’amputats per sota el genoll, i destacà en les curses de velocitat Fou medalla d’or en els campionats del món d’atletisme per a discapacitats d’Assen, Països Baixos 2006 en 100 m llisos, 200 m llisos i 400 m, i també en els de Christchurch, Nova Zelanda 2011,…

El tennis amb cadira de rodes és un esport practicat per persones amb discapacitat física que utilitzen una cadira de rodes molt lleugera i amb molta mobilitat Els partits són individuals o de dobles, tant en homes com en dones, i segueixen les normes del tennis tradicional, amb l’única diferència que es permet que la pilota boti dues vegades, sempre que el primer bot sigui dins dels límits de la pista Fou un esport d’exhibició durant els Jocs Paralímpics de Seül 1988 i es convertí en esport paralímpic als Jocs de Barcelona 1992 A Catalunya, aquesta pràctica la regula la…

Afiliat a l’ONCE, debutà a l’Europeu de l’any 1991 Disputà els Jocs Paralímpics d’Albertville 1992, on guanyà la medalla de plata en supergegant, de Lillehammer 1994, on aconseguí tres plates en eslàlom, eslàlom gegant i supergegant i un bronze en descens, i de Nagano 1998, abans de retirar-se condicionat per les lesions

Ha aconseguit un distingit palmarès en competicions paralímpiques nacionals i internacionals des de l’any 1989, en què guanyà el campionat d’Espanya en classe S-5 Des d’aleshores els seus triomfs més importants han estat als Jocs Paralímpics de Barcelona 1992, Atlanta 1996 i Sydney 2000 Ha estat guardonat amb el Premi Nacional Olímpia 1991 i el 1992 fou elegit millor esportista de Mallorca

S’inicià en el Club Tennis Taula Esparreguera i entrenà al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat del Vallès Participà en cinc Jocs Paralímpics des de Sydney 2000 fins a Rio de Janeiro 2016 Guanyà la medalla de bronze en categoria individual a Atenes 2004 i la de plata per equips a Londres 2012 En competicions individuals, fou campió 2018 i subcampió 2007 del Món, palmarès que també aconseguí als Campionats d’Europa on es proclamà campió el 2003 i subcampió el 2007 En dobles, fou campió d’Europa 2007 i subcampió del món 2006 També guanyà la medalla d’or per equips al Campionat del Món 2010 i…

Ha aconseguit multitud de medalles en competicions internacionals, entre les quals una plata en els Mundials a l’aire lliure 2011, plata en els Mundials en pista coberta 2006, or 2005, 2010, plata 2003, 2005 i bronze 2003 en Europeus, i plata en els Jocs Mediterranis 2005 Ha participat també en tres edicions dels Jocs Paralímpics Atenes 2004, Pequín 2008 i Londres 2012

En els Jocs Paralímpics de Sidney 2000, aconseguí un or en 100 m papallona i dos bronzes en 100 m esquena i 200 m estils En els Jocs Paralímpics d’Atenes 2004, conquerí un or en 100 m papallona i un bronze en 100 m esquena En els Jocs Paralímpics de Pequín 2008, aconseguí un or en 400 m lliure i en els de Londres 2012 fou finalista en 400 m lliure, 4 × 100 relleus lliure i estils i en 100 m papallona

S’inicià a la Penya Ciclista Mont-roig i competí com a amateur amb el PC Baix Ebre 1997, Mozia 1998, AC Alcanar 1999 i UC L’Hospitalet 2000 A partir del 2001 s’especialitzà en la modalitat paralímpica de ciclisme en tàndem, exercint de guia del discapacitat visual Cristian Venge Amb ell guanyà la prova de contrarellotge en carretera dels Jocs Paralímpics de Pequín 2008 i Londres 2012, tres Campionats del Món persecució en pista, 2006 contrarellotge en carretera, 2007 i 2008, tres Campionats d’Europa persecució en pista, 2003 contrarellotge en carretera, 2003 i 2005, i divuit Campionats d’…

Formà part del Club Esportiu Minusvàlids Sant Rafel i del Club Natació Parets, on practicà basquetbol i natació Debutà en competicions de natació l’any 1994 Participà en cinc edicions dels Jocs Paralímpics i en totes guanyà una medalla en 50 m braça l’or a Sydney 2000 i Atenes 2004, la plata a Londres 2012 i Rio de Janeiro 2016, i el bronze a Pequín 2008, on també aconseguí la medalla de bronze en 4 × 50 m estils Especialista dels 50 m braça, fou campió del món 2002, 2006, 2012 i d’Europa 2001, 2009, 2011 de distància D’altra banda, en 150 m estils fou medalla de bronze al Campionat del Món…