Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
fibra colinèrgica
Biologia
Fibra nerviosa, el mitjancer sinàptic de la qual és l’acetilcolina.
Són colinèrgiques les fibres preganglionars i postganglionars del sistema nerviós autònom, les postganglionars parasimpàtiques, algunes de postganglionars simpàtiques i les que estableixen sinapsi amb les plaques motores dels músculs
síndrome d’Adie
Patologia humana
Trastorn que presenta una miotonia pupil·lar, amb reaccions a la llum i a l’acomodació molt lentes, que sovint semblen abolides.
N'és la causa una afecció de les fibres parasimpàtiques postganglionars que normalment contreuen la pupilla i realitzen l' acomodació de l'ull La síndrome pot ésser unilateral o bilateral
megacòlon congènit
Patologia humana
Dilatació permanent del còlon ocasionada per l’absència de cèl·lules ganglionars parasimpàtiques en els plexes submucós i mientèric.
Clínicament es tradueix per un restrenyiment pertinaç en els nens petits, amb l’ampulla rectal buida d’excrements, distensió abdominal, etc És anomenada també malaltia de Hirschprung
ganglioplègic
Farmàcia
Cadascun dels agents farmacològics que actuen interceptant la transmissió de l’influx nerviós en el nivell de la sinapsi ganglionar de les vies nervioses vegetatives parasimpàtiques i simpàtiques.
Són emprats per a reduir la hipertensió arterial
Connexions entre neurones. Sinapsis i neurotransmissors
Fisiologia humana
Quan l’impuls nerviós arriba a l’extrem d’un axó, es transmet a una altra neurona Però la transmissió no s’estableix per contacte directe, sinó que es realitza a través d’un mecanisme bioquímic que té lloc en una estructura constituïda per la neurona emissora i la receptora, anomenada sinapsi La sinapsi amplifica el senyal que arriba per l’axó i permet que cada neurona pugui transmetre dades a nombroses neurones, de vegades més de deu mil El mecanisme també permet que una cèllula pugui rebre estímuls conjunts de moltes altres cèllules, en alguns casos més de mil Hi ha diversos tipus de…
ull
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Òrgan fotoreceptor dels animals capaç de formar imatges de l’objecte emissor o reflector de llum.
Hi ha dues menes d’ulls els ulls composts i els ulls unitaris, propis dels cefalòpodes i dels vertebrats Els ulls composts consten d’un cert nombre d’unitats visuals, anomenades omatidis , separades per pigment La imatge de l’ull compost pot formar-se per juxtaposició, de manera que cada omatidi només rebi la imatge d’un tros molt petit del camp visual, i la imatge total resulta de la unió de totes les imatges parcials donades per cada omatidi, o per superposició, quan cada omatidi copsa la imatge de tot el camp visual, i així la imatge total resulta de la superposició de les imatges de cada…
Freqüència cardíaca i despesa cardíaca
Fisiologia humana
L’activitat cardíaca constant impulsa una quantitat variable de sang a l’interior del sistema circulatori, el volum de la qual depèn fonamentalment de la rapidesa amb què se succeeixen els batecs cardíacs i del volum de sang que el cor impulsa envers l’arbre arterial en cadascun d’ells Així, segons aquestes variables, s’estableixen uns valors determinats especialment per tal de poder mesurar el funcionament cardíac tant en condicions normals com en condicions patològiques S’anomena freqüència cardíaca el nombre de vegades que el cor es contreu en un minut En circumstàncies normals, aquesta…
Sistema nerviós vegetatiu
Fisiologia humana
El sistema nerviós vegetatiu regula el funcionament dels òrgans interns, de manera involuntària i inconscient La seva estructura de funcionament és similar a la de la resta del sistema nerviós l’estat de l’activitat visceral i els processos metabòlics és detectat per receptors especials que transmeten la informació a uns determinats centres del sistema nerviós central Integrant els diversos impulsos rebuts, aquests centres nerviosos transmeten al seu torn impulsos nerviosos als òrgans interns per regular-ne la funció A les vísceres de l’organisme es troben distribuïts una gran diversitat de…