Resultats de la cerca
Es mostren 2398 resultats
parlar
Lingüística i sociolingüística
En dialectologia social, modalitat de llengua pròpia d’un grup o d’un nivell social, caracteritzada per uns trets lèxics, fonètics, morfosintàctics, etc, més o menys diferenciats.
parlar
Expressar allò que hom pensa mitjançant el llenguatge articulat.
parlar
Lingüística i sociolingüística
En dialectologia horitzontal, modalitat presa per un dialecte (o per una llengua) en un punt o en diversos punts (d’una vall, d’una contrada, etc) de la seva àrea.
parlar
Emprar (tal o tal idioma) per a expressar els seus pensaments.
prémer per parlar
Electrònica i informàtica
En comunicacions, mecanisme que permet la comunicació de veu semidúplex en xarxes ràdio, prement un botó per parlar i alliberant-lo per escoltar.
El mecanisme prémer i parlar permet comunicacions un a un o entre diversos interlocutors Aquestes comunicacions són semidúplex, cosa que significa que només un únic interlocutor pot parlar a la vegada Aquest mètode de comunicació també s’ha incorporat sobre telèfons mòbils, que pretenen utilitzar el sistema prémer i parlar fent servir xarxes de telefonia mòbil cellular i Wi-Fi
Es comença a parlar d’una llengua balear
A les Illes es comença a parlar d’una llengua balear
Expulsat d’una competició un entrenador per parlar en català
En un Campionat d’Espanya de tennis de taula en categoria infantil celebrat a Blanes, l’àrbitre amonesta l’entrenador del Cassà quan animava un dels seus jugadors en català i li diu que ho ha de fer en castellà Quan l’entrenador s’hi nega, l’àrbitre li ensenya la targeta vermella Els fets es denuncien a la federació espanyola
Antoni Febrer i Cardona escriu Principis generals de la llengua menorquina o modo d’aprendre a llegir, parlar i escriure aquesta llengua
Antoni Febrer i Cardona, gramàtic i advocat menorquí, escriu Principis generals de la llengua menorquina o modo d’aprendre a llegir, parlar i escriure aquesta llengua
patuès
Lingüística i sociolingüística
Parlar dialectal, especialment el mancat de cultura literària i emprat només en la conversa familiar.
Del francès antic patoier , ‘parlar amb escarafalls’, és una denominació pejorativa parallela a d’altres de no gentilícies, com xapurreat, etc sorgida a França per a referir-se, despectivament, als parlars perifèrics del centre cultural i que es onsideraven corromputs En el cas del benasquès, la denominació s’ha utilitzat pels seus mateixos parlants per a referir-se al parlar propi, de transició entre l’aragonès i el català