Resultats de la cerca
Es mostren 73 resultats
atròfia
Patologia humana
Fisiologia
Involució d’un òrgan, teixit, etc, o de la seva funció, per raons fisiológiques
normals (desenvolupament ontogenètic, envelliment, etc), com és el cas de l’atròfia de l’artèria i de la vena umbilicals arribada la naixença, la dels òrgans sexuals atesa la senilitat, o la dels vasos conductors de les plantes en esdevenir-se el procés de lignificació, o per raons patològiques
, com és el cas de la degeneració d’alguns teixits després de certes malalties o lesions.
Les atròfies patològiques en l’home solen afectar el sistema nerviós atròfia cerebellosa, atròfia blanca dels nervis, etc, els ossos atròfia intersticial, atròfia òssia aguda , etc, els músculs atròfia muscular , les vísceres atròfia aguda del fetge o icterícia greu, la pell, etc Hom parla d' atròfia numèrica quan s’esdevé una minva del nombre d’elements anatòmics de qualsevol òrgan o teixit, després d’una lesió profunda, en ple període de creixença, etc
ració
Alimentació
Conjunt d’aliments que ingereix diàriament un individu normal per satisfer les seves necessitats energètiques, plàstiques i protectores, a fi de mantenir la salut, sostenir l’activitat física i assolir l’equilibri físic.
El terme dieta, considerat a vegades sinònim, ha d’ésser reservat per als casos en què, generalment per causes patològiques, les necessitats no són les normals
urobilina
Bioquímica
Producte de degradació de l’hemoglobina que només conserva dos nuclis de pirrole.
És un pigment format per l’oxidació de l’urobilinogen, i en condicions patològiques hepatitis, cirrosi, etc és eliminada per l’orina, a la qual dóna un color d’ambre
reacció de Weltmann
Prova per a la diagnosi de les afeccions hepàtiques i biliars, actualment obsoleta, basada en la coagulabilitat a la calor de les proteïnes sèriques molt diluïdes.
El sèrum dels individus sans es coagula en els sis primers tubs en condicions patològiques es pot coagular de l’I al V Weltmann escurçat o del VII a l’XI Weltmann allargat
altruisme patològic
Comportament altruista motivat per causes patològiques.
Així, per exemple, els megalomaníacs distribueixen riqueses imaginàries els paranoics intenten crear sistemes polítics ‘per salvar la humanitat’ o protegeixen persones que ells consideren en perill certs psicòpates tenen una exagerada estimació als animals, etc Tanmateix, hom troba manifestacions d’altruisme patològic en la mania aguda, en la paràlisi general progressiva i en els deliris crònics
urgència
Medicina
Nom donat genèricament a les malalties o traumatismes, generalment de caràcter greu, que requereixen l’aplicació immediata i ineludible d’un tractament adequat.
A banda els parts, que són considerats urgències, perquè es poden presentar d’una manera imprevista en qualsevol moment del dia o de la nit, hom sol distingir dos grans grups d’urgències les que requereixen tractament mèdic i les que requereixen intervenció quirúrgica Entre les primeres destaquen els comes, les intoxicacions, les infeccions, les afeccions cardíaques, etc, mentre que entre les segones cal diferenciar les urgències quirúrgiques patològiques apendicitis, hemorràgies internes, perforacions viscerals, etc dels traumatismes contusions, fractures, etc
dietista
Dietètica
Alimentació
Professional de la salut, amb titulació universitària, reconegut com a expert en alimentació, nutrició i dietètica.
Desenvolupen activitats orientades a l’alimentació, tant individual com de grups de persones, adequades a les necessitats fisiològiques i, en el cas que sigui necessari, també patològiques, d’acord amb els principis de promoció de la salut, prevenció de la malaltia i tractament dieteticonutricional Des de l’entrada en vigor de la Llei 44 ⁄ 2003, de 21 de novembre BOE 22-11-2003, d’ordenació de les professions sanitàries LOPS, la denominació legal d’aquests professionals és la de dietista-nutricionista
Marie-François-Xavier Bichat
Patologia humana
Metge francès, dedicat a l’estudi de l’anatomia i la patologia, considerat com un dels creadors de la medicina científica moderna.
Fou l’iniciador del concepte de teixit com a seu de les lesions, i establí les bases de la histologia i de l’anatomia patològiques en el Traité des membranes en général et des diverses membranes en particulier 1800 i l' Anatomie générale appliquée 1801 En l’obra Recherches physiologiques sur la vie et la mort 1800 adoptà una actitud encara vitalista, lligada en part a les idees de l’escola de Montpeller, però en la qual ja hi ha conceptes estrictament organicistes
eunucoïdisme
Patologia humana
Síndrome produïda per deficiències en l’activitat endocrina de les glàndules sexuals.
Pot ésser degut a factors hereditaris o a lesions patològiques, traumatològiques, etc Les alteracions morfològiques i funcionals són un gran augment de l’estatura, degut a l’allargament de la tíbia i del peroné, crani petit, mans llargues, deficient desenvolupament dels caràcters sexuals secundaris i infantilisme psíquic En l’home, veu d’infant o de falset o de vell, distribució femenina del teixit adipós i poc desenvolupament dels òrgans genitals En la dona, l’esquelet té la forma masculina, les mamelles són poc desenvolupades i són freqüents els trastorns menstruals
esplenomegàlia
Patologia humana
Augment del volum de la melsa que quan ateny el doble del normal pot ésser palpada per sota la vora costal esquerra.
Pot ésser produïda per situacions patològiques molt diferents, com és el cas d’algunes malalties hematològiques, agudes o cròniques, i algunes malalties hemolítiques També són causa d’esplenomegàlia un gran nombre de malalties infeccioses, cròniques o agudes, així com els trastorns del metabolisme dels lípids, les malalties autoimmunitàries i l’estasi secundària a una hipertensió portal L’esplenomegàlia comporta un augment de la funció normal de la melsa hiperesplenisme, que es manifesta amb una destrucció excessiva de les cèllules de la sang i causa, per tant, anèmia, leucopènia…