Resultats de la cerca
Es mostren 68 resultats
peneplà
Geomorfologia
Gran superfície planera amb molt poques desnivellacions.
Els interfluvis del peneplà, planers i poc elevats, dominen les valls corresponents amb un pendent molt suau El peneplà és de fet el resultat de l’acció erosiva sobre una vasta estructura rocallosa, és a dir, la conseqüència final de tot un cicle d’erosió que, segons la teoria de Davis —creador del terme— comporta tres fases o estadis essencials joventut, maduresa, senilitat En un peneplà hom troba relleus residuals com els monadnocks , originats per causa de llur major resistència a l’erosió härtling o perquè es troben bastant allunyats de les valls…
peneplà de la Sibèria Central
Serralada
Sistema muntanyós del kraj de Krasnojarsk, dins el territori de l’antic okrug dels Evenkis (Rússia).
inselberg
Geologia
Relleu residual aïllat que, per damunt d’un peneplà o d’un glacis, pot assolir alçades superiors als 500 m.
El cim pot ésser pla com a testimoni d’un antic peneplà o d’una superfície estructural, molt inclinat com a fragment d’un hogback o en pa de sucre L' inselberg es forma en regions de clima sec i calorós
monadnock
Geomorfologia
Relleu residual d’un peneplà.
Segons l’origen, pot ésser de dos tipus monadnock de resistència , pel fet d’ésser constituït per roques dures resistents a l’erosió, i monadnock de posició , a causa de la seva posició allargada respecte a les valls principals, situades en les línies de partició d’aigües
William Davis
Geografia
Geologia
Geòleg i geògraf nord-americà, professor a Harvard (1877-1912), a Berlín (1908-09) i a París (1911-12).
Estudià l’erosió fluvial i els cicles d’erosió i peneplà Escriví, entre altres obres, Physical Geography 1898, Physiogéographie 1911 i The Reefs Problem 1928
relleu apalatxià

Esquema del relleu apalatxià; en groc, quarsites i en rosa, esquists
© fototeca.cat
Geomorfologia
Forma de relleu constituïda per una sèrie de crestes paral·leles més o menys de la mateixa alçària i separades per valls llargues i estretes.
És el resultat d’una erosió diferencial que rejoveneix el relleu d’un peneplà Les crestes resten formades per roques dures, puix que l’erosió suprimeix les menys resistents excavant valls en forma de solc
serra d’Àvila
Serra
Alineació muntanyosa de la província d’Àvila, que forma part de la serra de Gredos i que s’estén en direcció est-oest.
És un horst granític, separat de la serra de La Serrota per la fossa tectònica d’Amblés-Corneja El descens al subaltiplà nord es realitza mitjançant un peneplà esglaonat La pluviositat hi és escassa, i les vinyes en són el principal conreu
el Matagalls

Vista del Matagalls des de les Agudes
© Jaume Ferrández
Cim
Pic (1.697 m) del Montseny, al NW del massís, termenal dels municipis de Montseny (Vallès Oriental) i de Viladrau i el Brull (Osona).
Format inicialment per esquists del Silurià, esdevingué finalment un peneplà comparable amb el de la Calma, amb fractures i falles produïdes per l’aixecament alpí, com la del coll Formic El separa de les Agudes la vall de Sant Marçal Cim del Matagalls © CIC - Moià
Águeda
Riu
Riu de la península Ibèrica, afluent per l’esquerra del Duero (130 km).
Neix a la Sierra de Gata, travessa el peneplà paleozoic pantà de Puerto Seguro, s’endinsa a la fossa tectònica de Ciudad Rodrigo, entra novament en terreny paleozoic La Berzosa i en el seu curs inferior és fronterer entre Portugal i Espanya Règim pluvionival oceànic amb influències mediterrànies
Sauerland
Regió
Regió d’Alemanya, al land del Rin del Nord-Westfàlia.
És un peneplà d’uns 500 m que constitueix la vora septentrional del massís esquistós Renà, i és tallada per nombroses valls, que envien les seves aigües al Ruhr i al Lenne És coberta de bosc, i una de les seves principals riqueses són els jaciments de plom, zinc i ferro
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina