Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Jacques Herzog

Jacques Herzog
© T&C Film
Arquitectura
Arquitecte suís.
Treballa conjuntament amb l’arquitecte Pierre de Meuron Vinculats amb els corrents artístics postminimalistes, donen importància als aspectes perceptius i a la recerca de les sensacions La seva investigació se centra en la definició de les superfícies envoltants dels seus edificis, generalment de geometries elementals Aquest fet dona una multiplicitat de sofisticades solucions de façana a partir de la utilització i la combinació de diversos materials i dels tractaments a què són sotmesos És el cas de la pedra de la casa Tavole a Itàlia 1982-88, de la façana tripartida de la…
percepció
Filosofia
Psicologia
Acció i efecte de percebre.
Com a moment del procés cognoscitiu intermedi entre la pura sensació i l’aprehensió pròpiament intellectual coneixement 2 2, la percepció ha estat diversament interpretada, segons les diferents doctrines gnoseològiques, com a afí i intrínsecament propera bé a la sensació bé a la intellecció Així, Locke estableix la percepció com a acte propi del mateix intellecte, mentre que Leibniz distingeix ja entre ella i l’apercepció, o consciència la filosofia més recent, d’altra banda, insisteix en el caràcter intermedi de la percepció, més o menys vinculada a la sensació o a la intellecció,…
minimal art
Art
Tendència artística originada durant els anys seixanta als EUA, que es basa en una màxima reducció morfològica, però tendent a una màxima complexitat d’ordres perceptius i del comportament de l’espectador.
Hom en diu també estructures primàries, art mínim i ABC art Té molt de formalista per la “neutralitat” de les estructures matemàtiques, geomètriques i serials que treballa Això, juntament amb els materials industrials utilitzats, dóna com a resultat un producte pretesament anònim El color acostuma a ésser pla i monocrom Alguns representants són C André, D Flavin D Judd, Sol Le Witt, E Kelly, R Morris i R Smithson, i als Països Catalans, X Franquesa, F Mejías, S Saura i F Torres s’hi han acostat
La publicitat, expressió de la cultura de masses
Cartell publicitari de Polil , sd Coll part / RM Els primers passos de l’activitat publicitaria a Catalunya es remunten als anys vint, i es poden personalitzar en la pràctica escolar i professional d’un dels primers publicitaris catalans Pere Prat i Gaballí En un dels seus primers textos, La publicidad científica 1917, ja s’hi troben sintetitzades les principals característiques i funcions d’aquella “nova activitat comercial” Prat i Gaballí va ser un dels primers a Catalunya a definir la publicitat com un intermediari entre la producció i el consum, com una força nivelladora entre l’oferta i…
color

Mescla additiva (a l’esquerra) i substractiva (a la dreta) de colors
© Fototeca.cat
Art
Física
Psicologia
Qualitat de la sensació produïda en un observador per l’efecte distint que provoquen en la retina les llums de diferents longituds d’ona compreses entre uns 380 i uns 760 nm.
El color resulta de la interacció de la llum amb la retina en la seva producció hi ha un component neurofisiològic, que depèn d’uns processos fotoquímics en la retina, els quals produeixen impulsos elèctrics que provoquen determinats mecanismes cerebrals visió , i un component físic, que depèn de determinades característiques de la llum, distintes de les d’espai i temps Aquestes característiques són el to, la saturació o puresa i la lluminositat o brillantor El to es refereix a aquella característica que permet de classificar un color com a vermell, blau, verd, etc la saturació descriu el…
La galàxia
El cosmos medieval La Galàxia està formada per nebuloses, immensos núvols de gas i pols, i innumerables estrelles, algunes solitàries i d’altres agrupades en cúmuls En la imatge el color blanc característic de la Via Làctia ESO / S Guisard En aixecar el cap de nit es veu, a grans trets, el mateix cel que veien els éssers humans més antics El significat de l’espectacle celeste és, però, molt diferent per als éssers humans de principi del segle XXI que per a les generacions anteriors Fins la revolució científica del segle XVII es considerava que la Terra ocupava el centre de l’Univers Al seu…
Debat sobre la cultura popular al segle XXI
Elements per a un debat sobre la cultura popular al segle XXI Jaume Mascaró i Pons En els àmbits acadèmics hi ha una notable coincidència, des de fa uns anys, a evitar la qüestió de les definicions, com en canvi era costum en els manuals tradicionals Fins i tot, molt sovint es prefereix començar per una declaració explícita sobre la inutilitat de definir un concepte o un terme que serveix per a designar un camp d’estudi o de coneixement El motiu d’aquest rebuig a la definició o, si més no, de les reticències a posar-la com a encapçalament d’un text, és la convicció que les definicions solien…