Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
perífrasi
Frase usada com a equivalent d’un mot; circumlocució.
perífrasi literària
Retòrica
Figura retòrica que expressa el contingut d’un mot per mitjà d’altres, per evitar l’ús d’aquell amb una finalitat embellidora o eufemística.
Un cas especial de la primera és l'allusió, que posa en contacte una noció real amb un sistema fix de referències un cas típic de la segona és la perífrasi tabú tabú
perífrasi gramatical
Gramàtica
Expressió composta d’un concepte que no sol tenir una correspondència, en un sol mot, dins el sistema de la llengua.
Les més importants són les perífrasis verbals o conjugacions perifràstiques , que consisteixen en la unió d’un verb auxiliar o modificatiu i l’infinitiu, el gerundi o el participi del verb que conté el nucli del significat En aquestes perífrasis el verb auxiliar sol perdre la significació particular i gramaticalitzar-se en la funció d’auxiliar En català, és típic l’anomenat perfet perifràstic perfet Les perífrasis de verb auxiliar més infinitiu tenen un caràcter progressiu haig d’anar-hi les de verb auxiliar més gerundi, duratiu anem fent les de verb auxiliar més participi, perfectiu…
al·lusió
Retòrica
Figura que consisteix a evitar un signe lingüístic i cridar al mateix temps l’atenció damunt d’ell per mitjà d’alguna expressió que indirectament hi connecta i el suggereix.
L’efecte és produït, bé per allegories o referències mítiques, bé per metàfores, bé per altres procediments com l’eufemisme, la perífrasi, etc
atenuació
Retòrica
Figura retòrica que consisteix a no fer explícit tot allò que hom vol donar a entendre, o bé negar el contrari d’allò que hom vol afirmar.
Hom acostuma a aconseguir l’efecte per mitjà de l’eufemisme, la lítote, la perífrasi, la utilització transposada del temps subjuntiu o potencial, etc
amplificació
Retòrica
En un discurs oral o escrit, desenvolupament detallat i exhaustiu que hom dóna a una proposició o idea, a fi de deixar-la més clara i prestar-li més força.
Els clàssics la consideraren característica de l’oratòria i entenien que fora d’ella podia constituir vici A l’edat mitjana, però, guanyà prestigi i fou utilitzada en tota mena d’escrits com a mètode de desenvolupament o allargament d’un tema donat així passà als tractats de retòrica Els seus efectes poden aconseguir-se per mitjà de la hipèrbole, de la perífrasi, de la collocació de sinònims, enumeracions i repeticions, etc
oració de possiblitat
Gramàtica
Proposició que expressa un fet com a possible o probable, sense existència real d’allò que hom formula.
Es construeixen en mode subjuntiu els verbs dependents d’un verb principal que signifiqui possibilitat o impossibilitat és possible que arribi demà no pot ser que costi tant pots pregar-li que t'ho faci Amb verbs independents hom forma una perífrasi amb el verb deure devien ser les vuit deuen haver-ho fet avui degueren trobar-ne moltes deurà ser un negoci molt lucratiu Sovint s’acosten molt a les oracions dubitatives dubitatiu o a les interrogatives interrogatiu
Verbs
Les formes personals El passat simple i el passat perifràstic Utilitzem el passat simple en totes les obres de caràcter enciclopèdic Escrivim el passat perifràstic en els llibres de text, infantils i juvenils evitem les formes vares , vàrem , vàreu , varen El príncep va muntar a cavall i se’n va anar a córrer món Acceptem l’alternança del passat perifràstic i el simple en textos en què l’ús del temps compost podria fer-se massa reiteratiu El primer text escrit originàriament en català, les Homilies d’Organyà , va aparèixer entre el segle XI i el XIII A partir del segle XIII sovintejaren els…
perifràstic | perifràstica
Gramàtica
Dit de la conjugació o del temps formats amb l’ajut d’un verb auxiliar (perífrasi).
gallec
Lingüística i sociolingüística
Llengua romànica parlada a Galícia, a Astúries fins al Navia, a Lleó fins a Ponferrada i a Zamora fins a Padornelo, encara de parla gallega.
En aquestes darreres zones, administrativament extragallegues i de consciència lingüística menys ferma, han estat produïdes manifestacions culturals escasses i modestes, a excepció de les cançons recents d’Amancio Prada, d’El Bierzo La població gallega, segons el cens del 1996, és de 2742622 h si hom té en compte el territori limítrof esmentat, la població de parla gallega és gairebé de més de tres milions Cal afegir-hi la població emigrant, que, si més no els primers anys de residència fora del país, resta fidel a la llengua natal en l’àmbit familiar i en determinades relacions…